Un tarannà de març (Núm. 97)

Les festes carnavalesques ocupen gairebé totes les pàgines d’aquest número, encara que no ens oblidem de cap esdeveniment significatiu que en aquest mes hagi passat.

El primer ja sabeu, felicitats als qui heu complert anys. Som molts i variats, i mensualment ens ajuntem uns quants.

Després de trenta anys de treball, la nostra Nuri, s’ha jubilat. Els que la coneixem la trobarem a faltar, els que no, hauríeu desitjat fer-ho. És i ha estat tot un honor ser la teva companya o estar a la teva sala.

La festa temàtica d’aquest mes s’ha centrat en Rússia. Hem conegut part de la cultura moscovita, una gran desconeguda ja que la seva extensió i multiculturalitat la fa única i plural.

Però com a entrant, ha valgut la pena i ens obre l’ànsia de coneixement.

El Rei de la Disbauxa ens va arrossegar en els seus dies de bogeria i gresca, eludint formalismes i imposant un regnat d’alegria, gatzara i demesia. Durant set dies ha imperat un ambient de bromes i riures on, amb mesura, ens hem imbuït.

Amb l’enterrament de la sardina, el rei del carnestoltes es muda dels llòbrecs dies que ens imputa Donya Quaresma, de disciplina, austeritat i reclusió.

La SRA. ANTONIA ens avança mes a mes les prediccions meteorològiques que apunta el Calendari del Pagès, i també un conte amb moralina.

La ISABEL i el seu receptari, que creiem, haurien de premiar amb alguna Estrella Michelin.

El DOCTOR MUÑOZ, amb la seva enciclopèdia mèdica, ens farà uns erudits en la seva matèria.

Els plans dels astres ens són aliens.
Està determinada la nostra destinació, o som lliures de disposar-ne?

A REVEURE AMICS, UNA ABRAÇADA.

 

Si voleu saber-ne més i ampliar coneixements, a la nostra revista Tarannà trobareu una explicació més visual, colorista i divertida.

Està a la vostra disposició en la recepció de la Residència Les Hortènsies.

El sou

El dimecres és el dia de cobrament.

Tenim tasques assignades que executem com un rellotge, i per elles, ens remuneren setmanalment.

Cadascun de nosaltres, en funció de les seves possibilitats o aficions, té una responsabilitat a exercir: treure les escombraries, col·locar les taules, ajudar els auxiliars…

Hi ha infinitat de tasques que exercim diàriament i per les quals rebem una petita remuneració.

No tothom cobra el mateix, la dificultat i la quantitat de la tasca assignada és el que defineix els diners que hem de rebre.

Alguns companys d’una certa edat, i que no poden exercir ja les seves funcions, cobren com a jubilats.

En pocs segons, el menjador es converteix en un improvisat cafè-bar, on podem triar entre “fanta zero” de taronja o llimona, “Coca cola zero” sense cafeïna, cafè, xocolata… Totes les varietats de la cafetera Dolce Gusto.

 

Signem un full que porta el nostre nom i després de la rúbrica ens dirigim cap a una altra finestreta on canviem els nostres diners per la beguda que ens vingui de gust.

També tenim l’opció d’estalviar-ho, així a l’època de les rebaixes disposarem de més diners per gastar.

Un de les parts que més ens agrada és quan gaudim el refresc al menjador, sense presses, tranquil·lament… assaborint-lo.

El dimecres, la nostra feina és… cobrar !!!

Festa russa

Kalinka, kalinka kalinka…i hordes de cosacs russos, envaeixen el nostre menjador.

Braços sobre el pit, cama dreta a l’aire, cama esquerra, palmada al taló, palmada en la capdavantera del peu, cop de taló, punta taló, taló punta.

Joc de cames i salt, moviments rectes, uniformes, lleugers.

Orgullosos i marcials, així ballen els russos.

La cultura russa és, multicultural, variada, colorista, grandiloqüent, d’edificis amplis i originals cúpules que es distingeixen des dels terrats de les cases.

És impossible pensar a Rússia i no visualitzar l’estepa, el transsiberià i les seves tradicionals matrioskas… entre altres coses.

Les peculiars nines russes, de fusta. (Com a curiositat apuntarem que el seu origen és nipó.)

De diferents grandàries però iguals, s’encaixen perfectament una dins de l’altra.
Segons la tradició moscovita, han de ser sempre senars, ja que els parells porten mala astrugància

Nosaltres ens centrem en el joc de la matriuska, nines rodones, grans mitjanes i petites.
Al photocall anàvem i veníem de la més petita a la més gran, xocant-nos uns contra els altres, que tanta amplitud ocupa molt espai.

Podríem haver-ho rematat amb una miqueta de vodka, però bé, amb una Coca-cola som feliços.

Salut!!!

Dimecres de cendra

L’enterrament de la sardina dóna sepultura al carnestoltes a la tabola, l’alegria, la bogeria i la gresca.
Ara vénen dies de recolliment, reflexió, i dejú.

L’enterrament simbòlic de la sardina ens retorna de cop a la realitat, al nostre dia a dia, a no poder amagar allò que som.

La caducitat del temps i al penediment pels excessos comesos durant el relaxat període que el rei del carnestoltes ens ha regalat.
Fins al mateix revolucionari Don carnestoltes és obligat a romandre en una solemne foscor.

Que la Donya és molta Donya.
I comença la quaresma, amb els seus quaranta dies i les seves quaranta nits…
Lo ràpid que es diu i lo lent que passa…
Donya Quaresma rígida, austera i carcanyol fa més por que goig,
És l’antítesi del Rei de la disbauxa

La setmana de la passió en contraposició als 40 dies flegmàtics i foscos de la quaresma.
Quietud, apatia, contenció…

Encara que nosaltres no ens casem amb les penes, que d’aquestes hi ha moltes i variades.

A Donya Quaresma ens la berenem i seguim tan festers com sempre.

Apa vella Quaresma ni amb les teves set cames ens atrapes!!!

El dimecres de cendra la festivitat és fixa.

Carnestoltes

I arriba la celebració més absurda, desorganitzada i esbojarrada de totes les festes que és fan i és desfan.

Carnestoltes!!!

Les normes, de vegades imprecises del rei de la disbauxa, un cràpula consentidor, ens sumen en un estat de demència permanent, que acaba quan la quaresma es planta davant nostre per frenar el llibertinatge i la bogeria.

Crits, balls, càntics, així comencen les festivitats d’aquest rei tan atípic, riures i bullícia d’obligat compliment.

Les disfresses ens imprimeixen personalitats duals, i podem ser herois o trapelles.

En una assenyada bipolaritat, assumim la personalitat del nostre uniforme, apoderant-nos d’unes vivències i idiosincràsia alienes al nostre temps i al nostre tarannà diari.

Trenquem motlles, regles establertes, gèneres dispars…

És un homenatge a la demesia, als artificis, una burla, a allò socialment determinat, a la fugacitat de la vida… infringint regles encara per redactar.

Una arenga de les hostes del Rei carnavalesc, que complim emmudits davant un desig intrínsec de voler ser el que no serem.

El frenesí del carnestoltes ens portarà per indeterminats indrets que tenen un mateix fi
… la felicitat de gaudir junts d’uns dies d´esbarjo.

Dijous gras

El dia de la truita marca l’inici del carnestoltes.

Com no podem batallar entre fogons… falten fogons i sobren mans, la proposta és un viatge virtual al voltant de l’elaboració d’una truita.

Tot un repte!!!

La truita a l’hora de la seva elaboració dóna molt de joc, ja que el farcit pot ser d’allò més variat.

En aquest cas, ens centrarem en la tan socorreguda i deliciosa truita de patates.

Ingredients: ous, oli, patates, sal i ceba al gust.
Rodona i groga, sucosa o quallada.
El boquet és variat però l’apetit intens.

La matèria prima… de la millor qualitat.
Pelar, tallar fregir…

El secret és batre els ous seguint el compàs d’una monòtona balada, sense pressa, però sense pausa, escoltant el tritllejar de la forquilla contra el plat.

La barreja és la desconstrucció d’una truita, cal compondre-la, donar-li una forma esfèrica, compacta al tall.

Un parell de voltes i els grocs van canviant de tonalitats, del més intens al més tènue.

La truita ja està rematada, llesta perquè el Rei de la disbauxa doni seu veredicte.

En aquest dijous gras el rei del carnestoltes es converteix en el tastador oficial de tan preuada vianda.

Qui es s´endurà el premi?
Els més reconeguts xefs es baten en dol.

Que guanyi el millor!!!

El pregó del Rei Carnestoltes

Carnestoltes, insolent, desmesurat, atrevit, imprudent i audaç…

Se’l podria qualificar amb innumerables adjectius.

El seu pregó, plagat d’al·lusions a la diversió i la disbauxa, permissiu com el que més, ens instiga a la broma, a la festa i al descontrol.

“En aquestes dates de gresca i xerinola, danseu, canteu, crideu…

Amagueu sota les vostres màscares la pena, l’oblit i el ressentiment. Que els antifaços siguin el blasó d’aquests murris dies que junts hem de passar.

Sentiu la vostra disfressa com un embolcall nou, on podeu ser, deixar de ser, o ser qui desitgeu ser.

Emboçats en vestits renovats, veurem l’anvers d’un mateix rostre.

Només ús donaré quatre regles, quatre normes, una per dia que heu de portar com a estàndard tota la jornada.

… Recordeu…

Sigueu moderats, però no rigorosos.”

Que després ve Donya Quaresma Retallant.

Ens despertem!

Les manetes de rellotge avancen lentes però inexorablement al punt assenyalat… està en vermell… tic tac, tic tac…

Ens queden encara cinc minuts… i de sobte el rellotge brama com si estiguéssim en el mesozoic, sumits en un estat catatònic reptem fins el bany, després, un exprés, carregat, ben carregat.

Sense pensar massa, ens encaminem a la nostra segona casa, la feina.
I anem arribant tots! Els matiners els dormilegues, els riallers…
Al vestuari comencen les converses, els primers riures.
Que estem juntes avui, que no, que estic a la cinc…i tu per qui véns avui?

Per qui ha de a ser, per mi!!!

Ens enfundem l’uniforme, blanc, la caixa de guants, l’entrepà l’ampolla d’aigua…i apa! Disparats a la màquina de cafè.

La sala de visites és un batibull de gent, parlant, discutint, rient…

Immortalitzem-nos amb unes selfies!!!
Tictac, tictac, tictac…

Comencem!!! Ens esperen a… Bany 1, bany 2 bany 3… Precisió alemanya… Esmorzars…. Activitats…

Tictac, tictac, tictac…

 

Arrenca el guirigall!!!

 

Un tarannà de febrer (Núm. 96)

L’any recentment estrenat és tot un desafiament.

Situacions inesperades, reptes per superar i esdeveniments que junts hem de gaudir.

Endavant, que podem!!!

Tanquem un any complex, carregat de situacions que de vegades ens han superat, però del que hem degustat fins a l’últim segon.

Els companys de desembre tanquen el cercle d’un any ja esgotat; ara estrenem mesos nous, aniversaris futurs…

Aquest mes encara oscil·len els ressagats espertenecs del Nadal; la traca final.

Ja podria l’últim dia ser el primer!!!

Els Reis Mags van enviar al seu emissari més veloç, per recollir unes cartes plenes de peticions i precs.

“¡Que me he portado bien!”
” Palabrita del niño Jesús… Es que se meten conmigo….”

Ja ja ja… però bé… és millor no esbrinar massa el tema…

Perquè els Reis van venir, i no sols… Carregaven borses enormes de regals.

Van recórrer totes les habitacions, traient de les seves talegues, un a un, els paquets que contenien.

Els noms reverberaven entre les parets i esperàvem ansiosos que el nostre fos el següent.

Tots vam rebre, amb més o menys encert, els regals, feliços, contents, sobretot, perquè solament quedava un any per tornar a retrobar-nos amb ells.

…I després de l’epifania, la vida torna al seu ritme habitual…

A les rebaixes de gener, trobem articles a un preu veritablement raonable, i allà hi érem, com un clau.

La Sra. Antonia a part del Calendari del Pagès, amplia la seva col·laboració amb un relat curt, d´interessant lectura, ens farà reflexionar una mica.

El Doctor Muñoz ens va enriquint en la seva especialitat, no hem de malgastar un bon article.

Isabel, com segueixis així no aconseguiré seguir mai la dieta!!!

I aquests astres que un dia d’aquests en tornaran boig…

Amics una abraçada, el mes següent tenim una altra cita.

 

Si voleu saber més i ampliar coneixements, a la nostra revista en paper Tarannà hi trobareu una explicació més visual, colorista i divertida.

Està a la vostra disposició a la recepció de la Residència Les Hortènsies.

Sóc d’abans de la guerra

Isabel

Jo vaig néixer a Doña Jimena, Jaén; fa ja algun temps…

Vamos; Un any abans de la guerra.

Vaig veure la llum durant la segona república; vaig sentir parlar d’un tal Alfonso XIII, de la guerra civil, de Franco….

Però a mi el que m’agrada és en Juan Carlos i la Sofia. Tot i que en Felipe, el nen, també és molt maco, pero lo he tratao menos.

He enterrat a sis papes i n’he conegut a vuit…

De Pío XI a Francisco I; perquè jo sóc “mu” de missa; ara que em costa moure’m, la veig els diumenges per la televisió.

Trobo a faltar el panecito que em donava el capellà enmig de la cerimònia, però d’altra banda…

Jo sóc molt devota; sobretot de la meva Verge dels Àngels, li reso poc, la veritat; però “arguna” cosilla ya le he “pedio”; si és que és “mu güena”…

 

Amb la meva mare em portava molt bé. I amb el meu pare també eren “mu “buenos els dos.

El meu pare treballava en el camp i ens portava tomàquets i patates.

No teníem molts diners, però no ens faltava de “ná”.

La meva mare cosia “mu” bien i em feia uns vestits “mu” bonitos.

 

De petita em donaven uns atacs “mu “raros. La meva mare deia que no era res i que no em preocupés, però que jo nens….

Ni parlar-ne; que els tingués la meva germana i “el Frasquito” que per això s’anaven a casar.

 

-Digo chiquilla….. !!!Que m´ha pegao la mula tordaaaa, la tordaaa!!! Que mala que essssss la puñetera…

Y la chal-latona… que no para!!! …no me deja dormir….

¡¡¡Ni una galleta de las que me trae mi Mariluz le voy a dar!!!

 

 

Aquí les senyoretes són mu “güenas”, “arguna” és una mica revenía, però es porten “mu” bien amb mi; em porten lanita i de “tooo”.

Crida’m a la meva Mariluz i digues-li que vingui… que vull veure-la… que la trobo a faltar…

 

¡¡¡Cántame la canción de la tordaaa!!!

 

La Isabel, esbossant el seu habitual somriure, t’acaba traient el millor dels teus. Té aquesta habilitat de fer que les preocupacions es descongelin i una onada de tendresa et recorri de punta a punta del cos
Amiga, ens veiem després… i ja saps…

Te canto “La Torda”.

 

La Isabel

La Isabel, esbossant el seu habitual somriure, t’acaba traient el millor dels teus.

Els Reis Mags

Els Reis, màgics éssers que ens fan somiar, veure l’inimaginable, l’inexistent.

Fantasiar durant tot un any que vindran, que àdhuc havent-hi transgredit algunes normes bàsiques, amb els nostres companys i amics, arribaran, i portaran sobre camells daurats una infinitat de joguines, de desitjos.

Melcior, Gaspar i Baltasar, els mitològics Reis d’Orient que creuen a Occident amb un objectiu comú, omplir de felicitat i il·lusió tot i cadascun de les nostres llars.

El pas del temps no fa efecte en ells, segueixen sent éssers de llum que es perpetuen al llarg de la història.

Sense defallir, il·lusionant a petits i grans, personatges que fan que per un dia retornem a la més impressionable infantesa.

El trajecte per tots ha estat extens i ardu, però malgrat tot, aquí esteu, heu arribat, i nosaltres hem sortit a la vostra trobada, amb fanalets, il·luminant un camí de vegades sinuós.

Reis de l’encantament i la quimera ens heu tornat a portar al nen que hem estat sempre, el que roman amagat entre barrots daurats, que aquest dia treu el cap sense màscares ni disfresses, tan nu, que oblida els murs que ha creat al seu al voltant.

Benvinguts Reis de l’esperança, Reis del temps i de l’Espai.

Pare Noel

Una corda invisible sembla estar suspesa sobre els nostres caps perquè en Pare Noel es va despenjar per la lluerna, taral·lejant la seva sintonia habitual “Ho Ho Ho”

Inesperat, irreverent i panxut, així és en Santa.

Bulliciós, saltimbanqui i escandalós, va revolucionar la casa, amotinant-nos tots al voltant seu.

Veure en Pare Noel, tocar-lo, besar-lo… I com no, colar-nos en aquest sobrenatural sac que sembla no tenir fi i realitzar amb ell un viatge inesperat.

Va ballar de sala en sala, va dansar i dansar al voltant de cadascun de nosaltres, regalant-nos somriures i moments que quedaran gravats dins la nostra retina durant molt de temps.

Barbut desvergonyit, la teva abraçada em transporta, m’embolica, em calma.

En Pare Noel existeix, jo ho vaig veure, jo el vaig abraçar, jo em vaig emocionar amb ell…

Quan tots dormin, vaig a buscar aquest intangible cordó per trobar-te.