El pregó del Rei Carnestoltes

Carnestoltes, insolent, desmesurat, atrevit, imprudent i audaç…

Se’l podria qualificar amb innumerables adjectius.

El seu pregó, plagat d’al·lusions a la diversió i la disbauxa, permissiu com el que més, ens instiga a la broma, a la festa i al descontrol.

“En aquestes dates de gresca i xerinola, danseu, canteu, crideu…

Amagueu sota les vostres màscares la pena, l’oblit i el ressentiment. Que els antifaços siguin el blasó d’aquests murris dies que junts hem de passar.

Sentiu la vostra disfressa com un embolcall nou, on podeu ser, deixar de ser, o ser qui desitgeu ser.

Emboçats en vestits renovats, veurem l’anvers d’un mateix rostre.

Només ús donaré quatre regles, quatre normes, una per dia que heu de portar com a estàndard tota la jornada.

… Recordeu…

Sigueu moderats, però no rigorosos.”

Que després ve Donya Quaresma Retallant.