Entrades

L’auca, una eina generadora de propostes i reptes per al nostre canvi de model assistencial

,

Els professionals de la Residència el Montseny han publicat un article, pioner en el sector, a la plataforma SCiO Health.

SCiO Health és una comunitat de professionals que comparteixen bones pràctiques en gestió en l’àrea de la salut.

Aquesta plataforma permet publicar i consultar les experiències dutes a terme per part de diferents organitzacions, creant alhora un fons comú de d’experiències.

Els professionals del Montseny expliquem la nostra experiència de canvi de model assistencial i presentem un document de treball: l’Auca, que és el resultat de tot aquest procés entorn una idea impulsora, la necessitat de recollir, compartir i transmetre una informació essencial per a nosaltres i que consisteix en saber quina vida volen dur a terme les persones que viuen a casa nostra i què fer perquè això sigui possible.

Un únic document implica tot l’equip de suport i sintetitza el Pla d’Atenció i Vida de cada persona. Unifica els criteris a l’hora de dissenyar i donar suport el Pla d’Atenció i Vida (AUCA) de cada persona.

L’AUCA  és un conjunt de pictogrames on es plasmen diferents episodis del dia a dia de cada persona a fi de conèixer per part de tothom què volen, com volen ser atesos, quins suports necessiten, quines capacitats  tenen i quins són els seus interessos i projectes.

L’AUCA és nou, original i pràctic.

Es un procés on treballen en conjunt els propis usuaris, els professionals i si es considera necessari els seus familiars.

És una síntesi del Pla d’Atenció i Vida de cada persona ingressada a la nostra residència, a casa nostra.

La idea és facilitar el dia a dia dels usuaris ingressats, fent-los més senzill un procés d’adaptació al tarannà residencial.

Pots consultar aquí l’article: https://www.sciohealth.org/bp/lauca-una-eina-generadora-de-propostes-i-reptes-per-al-nostre-proces-de-canvi-de-model-assistencial

I descarregar-te aquí un exemple d’AUCA: https://fundaciosfda.cat/wp-content/uploads/2019/11/273-PAIV-AUCA.pdf

Exemple AUCA

 

/by

Procés d’acreditació d’infermers i infermeres

,

Procés d'acreditació infermera

Finalment s’ha aprovat el  DECRET 180/2019, de 27 d’agost, pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i els infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà. Amb això s’intenta donar resposta a una situació anòmala i a una demanda històrica de les infermeres de Catalunya.

Aquest pas és important perquè dóna seguretat jurídica a una activitat que les infermeres i els infermers realitzen de manera quotidiana,  posa en valor les relacions interprofessionals i el treball en equip, ajuda a mantenir la qualitat i la continuïtat assistencials i  garanteix la seguretat clínica de les persones ateses. Amb l’acreditació es podrà prescriure medicaments i productes sanitaris no subjectes a la prescripció mèdica

Així doncs, s’ha obert el procés per demanar l’acreditació seguint dos procediments possibles, l’ordinari (de caràcter indefinit i on la implicada haurà de sol·licitar-ho individual i telemàticament) i l’extraordinari. Aquesta darrera via va dirigida a totes aquelles entitats que estiguin adherides al SISCAT i amb una duració de 4 mesos des de la publicació del decret. És per aquest motiu que el Director d’Infermeria de Can Torras ha reunit a tot l’equip d’infermeria per informar dels continguts del RD, del procés a seguir i de recollir la documentació necessària.

Els requisits per poder demanar l’acreditació per a la dispensació de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica són, en el cas de l’àmbit de cures generals, estar en possessió del títol de grau en infermeria, diplomatura en infermeria o ATS o equivalent i acreditar una experiència laboral mínima d’un any com a infermera. En cas de no tenir aquesta experiència mínima, com és el cas de les recent graduades, aquestes hauran de  superar un curs d’adaptació gratuït i online, de 5h i amb contingut vinculat a la receptació i sistemes d’informació. En el cas de voler-se acreditar en cures especialitzades, cal disposar també del títol d’infermera especialista i acreditar una experiència mínima d’1 any com a infermera especialista, és a dir, en un lloc de treball reconegut com a tal. Les IIR’s, que no tindran l’any d’experiència, poden també aconseguir l’acreditació superant el curs d’adaptació.

Segons el text del projecte de decret, l’administració té un termini de 6 mesos per a respondre a les sol·licituds d’acreditació, moment en què s’hauran d’haver resolt les adaptacions al Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE) que possibilitin l’accés de les infermeres acreditades i puguin dispensar medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica a través de la recepta electrònica.

Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, aquests estan pendents de l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica per part de la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del SNS i que disposa de dos anys de termini per a resoldre, segons estableix el Real Decreto 1302/2018.

/by

La donació de sang

Enfermeria Can Torras

La sang només podem obtenir-la d’altres persones, ja que és un compost altament complex, que cap científic ha pogut reproduir de manera artificial.

D’aquí el paper tan important que tenim com a ciutadans perquè els bancs de sang dels nostres hospitals estiguin proveïts de reserves de sang.

Què es fa amb la sang que donem

Una vegada se’ns extreu la sang, aquesta és sotmesa a exhaustives anàlisis, i si hi hagués qualsevol anomalia en alguna d’aquestes anàlisis la comunicació és immediata.

Aquesta sang no tan sols és fa servir per a casos d’emergència, sobretot en èpoques d’estiu, quan les reserves baixen de manera alarmant, sinó per l´ús diari a les intervencions quirúrgiques i tractament de diverses malalties:

  • Operació de maluc: 6-8 unitats.
  • Part Complicat: 4-6 unitats.
  • Accident de trànsit: 20-30 unitats.
  • Aneurisma trencat: 30-40 unitats.
  • Trasplantament de cor: 20 unitats.
  • Trasplantament de fetge: 30 unitats.
  • Trasplantament de medul·la òssia: 50 unitats.

Un acte senzill, ràpid i fàcil… la teva sang pot salvar moltes vides.

CONSCIENCIEM-NOS!

Neus Manzano
Infermera de la Residència les Hortènsies

/by

Accidents vasculars cerebrals (ictus)

Pacients Can Torras

Què són els ictus i com es manifesten

Els ictus tenen una ampla gama de manifestacions, des dels símptomes transitoris, en què normalment es produeix una isquèmia, es a dir una zona del cervell privada de rec sanguini, momentani, però suficient per donar símptomes: el cap atordit, pèrdua de coneixement, dificultat en la parla, fins l’accident vascular que pot produir la mort.

El terme mèdic que descriu millor els mecanismes dels ictus és la malaltia vascular cerebral, atès que la causa subjacent és una fallida en el subministrament de sang al cervell.

Per què és important actuar amb urgència

En els últims anys, els grans avenços en el diagnòstic i tractament dels trastorns cardiovasculars s’han estès al diagnòstic i tractament del pacient que ha patit un ictus.

En els últims anys s’han desenvolupat uns protocols d’actuació d’urgències mèdiques per activar els equips mèdics- terapèutics en el cas de produir-se un accident vascular cerebral, perquè el temps és un enemic.

Com més temps passi des que es produeix l’episodi fins que es diagnostica i es comença el tractament, pitjor pronòstic hi haurà.

Quan es produeix un bloqueig dins una de les artèries majors que irriguen el cervell, el subministrament de sang queda interromput i la zona afectada deixa de funcionar. Si aquesta situació es prolonga durant minuts, les cèl·lules cerebrals de la zona afectada moren. Aquests efectes són produïts per un coàgul obstructiu a una artèria, o una compressió, espasme o constricció d’una arteria suficient en extensió per interrompre el flux de sang.

L’efecte d’aquesta interrupció de subministrament de sang al cervell és immediat i en molts casos fa que es perdin moltes funcions del cos.

Per exemple, una petita zona del cervell dirigeix el control d’un braç o d’una cama. Si aquesta zona queda afectada, el pacient perd el control d’aquest braç o de la cama. El membre queda debilitat (pèrdua de força) o paralitzat.

Si la zona afectada és força gran, es produeix la paralització de tot un costat del cos (hemiplègia). La zona afectada és la part del cos contrària al costat afectat del cervell.

Quines són les causes dels ictus

La causa més freqüent dels accidents vasculars cerebrals és el bloqueig d’una arteria com a resultat de la formació d’un coàgul in situ o trombo (trombosi).

La segueix en importància l’hemorràgia cerebral produïda per un vessament o ruptura d’una artèria dins el cervell. Això pot ser provocat per un aneurisma arterial que es trenca (l’aneurisma és com una bossa plena de sang formada per la dilatació de les parets arterials), o per la formació d’un angioma (un tumor format per vasos sanguinis).

La tercera de les causes més freqüents és el bloqueig d’una artèria deguda a un èmbol o coàgul que s’ha després d’un coàgul major d’una altra part del cos, habitualment el cor. Aquest coàgul viatja mitjançant la circulació arterial fins al cervell, on s’allotja en un lloc suficientment estret com per a retenir-lo i bloquejar així el flux de sang més enllà d’aquest punt.

La compressió provocada per tumors o per inflamació de teixits cerebrals pot impedir també el flux de sang.
Malgrat els importants progressos realitzats, el tractament dels ictus planteja molts problemes.

Quin és el seu tractament

Avui en dia la terapèutica consisteix en cirurgia, anticoagulants, vasodilatadors, corticoides, agents destinats a dissoldre coàguls…

L’ús de vasodilatadors (agents que dilaten els vasos sanguinis) tendeix a millorar l’espasme arterial que va lligat a certes formes d’hemorràgia intracranial i a permetre que les parts contigües del cervell, no afectades per l’hemorràgia, rebin un subministrament suficient de sang.

El problema que plantegen els vasodilatadors és que la dilatació generalitzada dels vasos sanguinis poden disminuir el subministrament de sang a la zona afectada.

Tanmateix, l’administració d’anticoagulants implica certs riscos, amb la possibilitat d’una posterior extensió de l’hemorràgia intracraniana que ha provocat l’accident vascular cerebral.

Dr Antoni Lluis Muñoz

/by

El consentiment informat

,
Consentiment informat

L’article 43 de la Constitució Espanyola fou objecte d’una regulació específica en l’àmbit de l’Estat a través de la llei 14/1986 de 25/4 general de Sanitat, on es recull el dret a rebre informació completa i continuada, verbal i escrita, sobre el procés assistencial i determinar la necessitat prèvia d’obtenir el consentiment escrit de l’usuari per a la realització de qualsevol intervenció.

5 elements claus del procés de decisió compartida

  1. Coneixement de les característiques i expectatives personals del pacient
  2. Establir una bona relació
  3. Presentar l’evidència i facilitar el diàleg
  4. Facilitar informació recomanada amb criteri mèdic, tenint en compte les preferències del pacient.

Què és el consentiment informat?

El consentiment informat és un procés en que el pacient dóna la conformitat lliure, voluntària i conscient, manifestada en ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut.

La informació compren, com a mínim, la naturalesa, la finalitat de l’acte mèdic que es proposa, els seus riscs i les seves conseqüències.

La informació mèdica la donarà sempre el metge responsable de l’acte mèdic.

Què s’ha d’informar?

En què consisteix el procediment o actuació mèdica que es proposa.

  1. Beneficis de la intervenció o tractament mèdic enfront a altres alternatives
  2. Indicacions de l’actuació mèdica
  3. Conseqüències importants del procediment proposat
  4. Riscs típics ( inherents al procediment
  5. Rscs personalitzats

El titular del dret a la informació és el pacient.

En el cas que el pacient no tingui capacitat per entendre la informació a causa del seu estat físic o psíquic, la informació es donarà a les persones anomenades pel malalt, com a representants o vinculades a ell per raons familiars o de fet.

El consentiment atorgat per representació serà quan:

  1. El pacient no sigui capaç de prendre decisions o el seu estat físic o psíquic no el permeti fer-se càrrec de la seva situació.
  2. Que el pacient estigui incapacitat legalment.

Bibliografia: Quaderns de la Bona Praxi. Publicacions Col·legi de metges de Barcelona. Quadern nº 25

Antoni Lluis Muñoz
Metge de la Residència Les Hortènsies

/by

Estudi psicosocial al CSAI Can Torras

,
Estudi psicosocial a la FSFA
Estudi psicosocial a la FSFA Estudi psicosocial a la FSFA Estudi psicosocial a la FSFA Estudi psicosocial a la FSFA

Aquestes darreres setmanes s’ha estat realitzant al CSAI Can Torras un estudi Psicosocial on han pogut participar tots els treballadors que així ho han desitjat.

Per poder desenvolupar i facilitar la participació en l’estudi, els tècnics de prevenció de l’empresa IPR Laboral, SPA de la FSFA, han realitzat diverses sessions segons els torns i horaris de treball (matí, tarda i nit).

Els tècnics han estat presents en totes i cadascuna les jornades per a prèviament fer una sessió formativa sobre que és un estudi psicosocial, quina era la metodologia a utilitzar, presentar el qüestionari, en aquest cas seguint el model F-Psico del INSHT, i resoldre els possibles dubtes que es poguessin produir durant la seva realització.

Una vegada obtinguts i analitzats els resultats, i a partir de les recomanacions fetes pels tècnics de prevenció treballarem conjuntament per tal der poder posar en valor aquells punts favorables, millorar aquells altres on hi hagi possibilitat, … per tal d’aconseguir el major grau de satisfacció de tots nosaltres dins el nostre ambient de treball.

/by

Discapacitat i violència de gènere

Resum de la conferència donada per la Sra Asun Pié, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya

ÀGORA. Guttmann Barcelona. Carrer Garcilaso , 57

Bàsicament hi ha dos models des deel punt de vista sociològic que expliquen el conflicte de gènere, la dominància d’ un gènere respecte a l’altre.

  1. Model mèdic Rehabilitador: Ho explicaria com una tragèdia personal, hi hauria una dominació professional.
  2. Model social: Teoria de la opressió social. Es tractaria d’un problema social. Vindria a dir que a l’estructura social occidental capitalista, ja li va bé la dominància de gènere des del punt de vista productiu.

El subjecte del feminisme no és solament la defensa de la dona en contra de la figura de l’ home, representa un canvi en el paradigma de tota la societat patriarcal.

S’entén que una conducta és violenta cap a altres persones, no solament quan es produeix una agressió física, sinó també en conductes d’omissió o de negligències deliberades.

A la nostra societat en general, conductes que atempten contra la dignitat de les persones succeeixen sovint, podem dir que estan normalitzades. Per això hem d’ estar molt atents en el cas de persones amb discapacitat, que pel fet de ser-ho, són un col·lectiu molt fràgil i vulnerable.

Conductes de no considerar a les persones amb discapacitat com a persones amb els mateixos drets que les que no tenen discapacitat , és no considerar-les “vàlides”, perquè no tenen el perfil que la societat instaurada atorga, és no considerar-les capaces. I això ho hem d’ evitar.

És important aprofundir en aquest tema, desenvolupar sistemes institucionals per evitar conductes inapropiades envers a persones vulnerables, i oferir el recolzament i la força que necessiten.

Hem de començar per modificar l’educació dels nostres fills i filles, des d’una perspectiva de futur immediat, que prenguin consciència dels valors humans i que tots i totes som iguals, que ningú està per sobre de l’altre amb els mateixos drets.

Antoni L Muñoz
Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

/by

Formació en gestió de residus

Curs de gestió de residus a Can Torras
Curs de gestió de residus a Can Torras Curs de gestió de residus a Can Torras Curs de gestió de residus a Can Torras Curs de gestió de residus a Can Torras

Al llarg d’aquestes darreres setmanes tot el personal de Can Torras ha assistit, mitjançant diverses sessions, a una formació sobre la gestió transversal de residus del centre.

Vam poder identificar tots els tipus de residus que produïm, tant els assimilables als d’origen domèstic com aquells que depenen directament de l’activitat del centre.

Cal tenir present que abans de reciclar, concepte que tots tenim molt present i fixat com a principal, hi ha dos altres conductes que hem d’avantposar per tal de ser el màxim d’eficients davant la gestió de residus: Reduir i Reutilitzar.

Finalment, ens van identificar les diverses tipologies de residus, classificats en grups, i quins són els sistemes que hem de fer servir per a identificar, separar, emmagatzemar i transportar-los amb el màxim de seguretat possible. Gràcies a aquest punt vam poder intercanviar opinions, resoldre dubtes concrets de la nostre activitat i obtenir respostes que ens han de servir per a millorar la gestió dels mateixos.

/by

Curs de lideratge

Formació FSFA en lideratge Tu, jo… nosaltres.
Formació FSFA en lideratge Formació FSFA en lideratge Formació FSFA en lideratge Formació FSFA en lideratge

Curs impartit a la Residència les Hortènsies en horari laboral per l’equip Directiu i Tècnic de la FSFA.

El líder neix o es fa… potser totes dues coses.

No és fàcil fer que un grup de treball, funcioni correctament, sòlid, eficaç i sense anul·lar a cap les individualitats que ens fan únics.

Les directrius marcades faran que tant el grup com l’individu creixi en paral·lel i desenvolupin habilitats i capacitats per a aconseguir alhora, objectius col·lectius i individuals.

L’important és que el grup se senti còmode i ben liderat, aglutinat cap a una fi comuna, respectant les particularitats de cada component i aconseguint d’ells un notable rendiment.

Un bon líder no és qui més destaca, sinó qui amb habilitats innates o adquirides, sap arribar a la persona.

Empatia, respecte, confiança… Tres qualitats bàsiques que hauria d’ostentar una persona que ha de liderar un equip.

Aconseguir el màxim profit de les aptituds i actituds de cada membre del col·lectiu, fa que una persona sàpiga liderar, sense eclipsar a cap dels seus membres.

Aconseguir els objectius assenyalats, enfortint la cohesió de l’equip i ampliant així el rendiment col·lectiu, positivant l’ego individual.

La gestió dels possibles conflictes dins del grup és una de les tasques més importants del lideratge, la reconducció d’aquests farà que l’engranatge de l’equip, funcioni correctament.

Cada col·laborador té un rol específic dins de l’equip, la labor del líder és potenciar-lo i dirigir-lo cap a la cooperació conjunta per a així obtenir un objectiu comú.

Equilibrar la motivació i la responsabilitat, crear i saber comunicar eficaçment la idea o l’objectiu que es vol aconseguir, ajudant a créixer a cada persona.

El grup s’enforteix optimitzant tots els recursos que estan al nostre abast.

/by

Bugaderia Net i Clar. Jornades de formació 2019

Bugaderia Net i Clar - Jornades de formació Tots els assistents a les jornades.
Bugaderia Net i Clar - Jornades de formació Bugaderia Net i Clar - Jornades de formació Bugaderia Net i Clar - Jornades de formació Bugaderia Net i Clar - Jornades de formació

Sempre atents als avenços tecnològics i/o humans que puguin millorar el funcionament de qualsevol dels serveis que proporciona i que conformen la FSFA, intentem avançar-nos i adequar-nos a les perspectives de futur.

En aquesta ocasió, hem assistit a les jornades de formació Net i Clar, impartides per l’empresa Dibosch, companyia dedicada al sector de la higiene professional.

Empresa Innovadora i líder en aquest sector, gestiona i aprofita tots els recursos que té al seu abast, intentant satisfer les necessitats concretes de cada client, respectant en tot el possible el medi ambient.

Amb un ampli catàleg integral de productes i maquinàries de neteja professional, assessoren, formen i assisteixen tècnicament a les empreses que disposen dels seus serveis.

És el nostre desig optimitzar els serveis i facilitar tant la feina del nostre equip com la reducció de costos en matèria de productes per a un consum sostenible energètic i hidràulic.

Es per això que una vegada coneixedors de les eines de què podem disposar, hem de fer l’anàlisi per valorar les aportacions que ens ajudin a fer realitat aquest desig.

 

/by

Taula rodona sobre l’autisme: “Atenció mèdica integral a persones amb TEA”

En ocasió del Dia Mundial de Conscienciació de l’Autisme, el passat 2 d’abril va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona la taula rodona “Atenció mèdica integral a persones amb TEA”.

L’objectiu de la sessió era explorar els models existents i propostes d’optimització dels recursos sanitaris especialitzats, atenent a la constatació que les persones amb TEA, degut a les seves dificultats de comunicació, relació i conducta, són susceptibles de rebre una atenció sanitària especialitzada insuficient.

Exposem a continuació principals aspectes que es van tractar:

Sra Magda Casamitjana. És directora del programa d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’ elevada complexitat del Departament de Salut.

Ens trobem amb persones que presenten trastorns mentals, addiccions, discapacitat intel·lectual, tota mena de disfuncions.  Tenen trastorns disruptius. No accepten ajuda, i es va denigrant la seva vida. En aquests casos malauradament l’ Administració no els pot ajudar, perquè no es deixen i acostumen a entrar a Urgències una i una altra vegada.

Són persones que no saben trobar una sortida en la Societat.

Cal treballar amb les Famílies, amb les Fundacions tutelars , proporcionar-los feina, tasques de prevenció, educació, així com atenció ambulatòria.

Per trobar una sortida , el Programa integral de Salut Mental ,està treballant, tres departaments que es coordinen entre si.: Justícia, Afers Socials, Salut

 

Dr Jordi Blanch Andreu . És director del Pla director de salut mental i adicions del Departament de Salut.

L’ organització de Salut a Catalunya és diferent a la resta de l’ Estat Espanyol. Es basa en proveïdors de Salut.

Les funcions d’ aquest departament és la d’ avaluar els programes que poden haver. Un cop valorats, s’ estudia la possibilitat d’ implementació.

És molt important un treball i coordinació entre els diferents departaments.

  1. Pla estratègic
  2. Guia perquè l’ atenció sigui universal en tota Catalunya i es faci de la mateixa manera.
  3. Pla integral

Trastorns de l’ espectre autista:

Hem de lluitar en contra de l’ estigma de les persones que presenten trastorns de l’ espectre autista, començant pels propis metges.

Es pretén que una persona amb TEA pugui rebre la mateixa ajuda , el mateix tractament.

En l’ actualitat hi ha 3 centres hospitalaris referents amb TEA a Catalunya.

Hospital Clínic, Hospital Sant Joan de Déu, i Mútua de Terrassa.

Dra Maria José Penzol Alonso. És Psiquiatra adjunta del Servei de Psiquiatria del Nen i de l’ Adolescència a l’ Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid.

Els pacients amb  TEA tenen una sèrie de característiques :

  1. Dificultats de comunicació per a seguir instruccions senzilles.
  2. No entenen les intervencions
  3. Alt Umbral del dolor
  4. Molts temen lo nou, no poden esperar
  5. Presenten comorbiditat: Problemes autoimmunitaris, insomni, problemes gastrointestinals, epilèpsia

La prevalença d’ autisme és de 1/91 a Madrid

La Dra Penzol participa en el Programa d´atenció mèdica Integral per a persones amb Trastorns de l’ Espectre de l’ Autisme (AMI-TEA).

L’ objectiu principal és facilitar  l’ accés als Serveis Sanitaris de les persones amb autisme.

El programa coordina els diferents metges que tracten al pacient.

El  metge de família, si aquest necessita una valoració especialitzada, contacta amb els especialistes dintre de l’ Hospital , integrats en el programa AMI-TEA: psiquiatres, psicòlegs, infermeria.

Si el pacient necessita un altre especialista es demana una interconsulta , i es procura que sigui visitat al mateix lloc que la persona amb TEA ja coneix.

Doctor Antoni, Luis Muñoz.

Podeu descarregar aquí  aquí el taula-rodonoa-Atencio-Medica-Integral-autisme-tea

/by

Què són els canvis posturals? Per què són necessaris, i com cal fer-los?

    Què són els canvis posturals?

Els canvis posturals són modificacions del cos en l’espai que en persones sanes es fan de manera natural i autònoma, com per exemple, quan dormim o quan romanem asseguts en una cadira un temps prolongat.

En persones dependents, aquests canvis han de realitzar-se per personal sanitari, en cas de romandre ingressats en centres (hospital, residència…), o a casa per un familiar o cuidador amb formació específica.

Objectius

  1. Proporcionar confort.
  2. Evitar UPP
  3. Disminuir les possibles complicacions respiratòries, circulatòries i deformitats articulars.

Amb quina freqüència cal fer-los?

En termes generals seran de cada 2 h diürns i cada 3-4 h nocturns, afavorint el descans. Aquesta freqüència pot variar depenent de les indicacions del personal sanitari.

1. Decúbit supí

Decúbit supí

Decúbit supí

És important protegir les zones de risc (cap i EEII) evitar hiperextensions o la hiperextensions cervical.

Algunes variacions poden ser:

  • Posició de confort
  • En usuaris portadors de SNG/*PEG o problemes respiratoris, recordar elevar el capçal 30è.
  • En usuaris amb problemes de retorn venós, s’ha d’elevar les EEII.
Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: posició de confort

Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: En usuaris portadors de SNG/*PEG o problemes respiratoris, recordar elevar el capçal 30è.

Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: En usuaris amb problemes de retorn venós, s’ha d’elevar les EEII.

2. Decúbit lateral

L’usuari es posiciona estirat sobre un costat del seu cos, paral·lel al sòl, pot ser del costat esquerre o dret. Per a assegurar aquesta postura és necessari l’ús de coixins.

Variacions posturals - decúbit lateral

Decúbit lateral

3. Sedestació

És la postura més comuna en usuaris que utilitzen cadira de rodes. Els canvis posturals en aquesta posició pretenen canviar zones de suport localitzades en la zona isquiàtica (glutis). Un exemple pot ser bascular i reclinar la cadira de rodes, si aquesta ho permet o utilitzar coixins, tovalloles enrotllades, … o canviar la cadira de rodes per una butaca (si la patologia de l’usuari ho permet).

A tenir en compte:

  • En cada canvi postural és necessari aplicar olis hiperoxigenats en zones de risc i prominències òssies.
  • Cal valoració i control diari d’aquestes zones de risc i prominències òssies.
  • Cal registrar els canvis posturals, en una roda horària, per a evitar ser repetits

Informació elaborada pel Servei d´infermeria i Fisioteràpia de la Residència Les Hortènsies.

/by