Tornant de mica en mica a una normalitat pre-Covid
Sembla que, per fi, la situació epidemiològica vers la pandèmia del coronavirus que hem sofert, ha millorat substancialment, encara que, com sempre, hem de seguir les recomanacions del departament de sanitat, que manté encara algunes mesures de seguretat.
La positivitat en Sars -Cov-2, és cada vegada més petita i les situacions crítiques dins les quals ens hem vist immersos van deixant pas a un futur per fi esperançador.
Els dies difícils es van deixant enrere i apareixen escenaris nous, més similars als que la pandèmia ens va obligar a renunciar.
Necessitem sentir-nos, envoltar-nos i celebrar que junts hem superat una etapa molt complicada, convulsa i kafkiana.
No ens oblidarem mai dels amics, companys, coneguts… de totes aquelles persones de qui desconeixem els noms i que, prematurament, van veure truncats tots els seus somnis a causa d’aquesta maleïda malaltia, ni les seqüeles que aquesta ha deixat en molts dels que la van patir. Ara és temps de tornar, de restablir, d’acceptar-nos dins les nostres fragilitats i de veure que, com a persones que som, hem guanyat en solidaritat i en humanitat.
Entre tots hem vist que la força de cadascun de nosaltres ha estat capaç d’aguantar i de batallar… empenyent units en una mateixa direcció, trobant un camí per a poder continuar recorrent-lo junts.
Època de sofriment, però també de superació.
Fem balanç de tot el que hem après, d’allò desitjat i allò perdut… i veiem al nostre voltant totes les persones que ens han acompanyat, ens han ajudat i s’han deixat la pell per nosaltres en aquest impàs.
Per ells i per nosaltres, Gràcies, no érem conscients de l’extraordinària implicació tant personal com professional demostrada.
Ara toca tornar a reconstruir-nos, i sabem que els d’abans, els de sempre… sou aquí.
