Recentment, part de l’equip d’infermeria de Can Torras hem assistit a la 7ª Jornada Mundial per la prevenció de nafres per pressió de l’Hospital Germans Trias.

El personal assistencial del Centre Sociosanitari Can Torras atén, any rere any, un gran nombre de usuaris amb lesions cròniques de diferent etiologia (és un dels criteris d’ingrés al centre). Això implica necessàriament d’una  actualització constant de coneixements per al seu abordatge de qualitat.

Una ferida o nafra  crònica es defineix com una alteració de la integritat cutània que requereix d’un llarg temps per curar, que no cura o que recurreix. Segons Lázarus, són aquelles ferides que no han pogut continuar  a través d’un procés de reparació ordenat i necessari per restablir la integritat anatòmica i funcional. Es caracteritzen per la nul.la o escassa tendència a la cicatrització espontània i requereixen d’un període de cicatrització major al de les ferides agudes.

Les nafres cròniques són un problema  d’especial magnitud per:

1. La seva prevalença. Les dades existents són variables degut a que el disseny dels estudis, els mètodes i els criteris aplicats són diferents però giren entre el  0,05 – 1,12%. En el que sí hi ha coincidència és en que la tendència anirà en augment degut a l’envelliment de la població i amb més prevalença  en les dones.
2. La disminució de la qualitat de vida del pacient i la família
3. Dolor, restricció de la mobilitat i aïllament social .
4. Alts índexs de morbiditat i mortalitat.
5. La demanda de recursos,  amb el respectiu cost econòmic, qüestió d’especial importància en l’actualitat. Només amb les nafres per pressió s’estima  que el cost del tractament representa el  5 % del gasto sanitari anual (15% cost d’apòsits i altres materials, 19% cost del temps d’infermeria i el 45% restant en el cost vinculat a l’allargament de les estades hospitalàries).

Segons la seva etiologia les podem classificar en nafres per pressió,  arterials,  venoses, mixtes, peu diabètic, cremades, neoplàsiques, post-quirúrgiques, etc… De totes elles, les més prevalents són les nafres per decúbit o pressió (UPP) produïdes per l’excessiva pressió o fricció, normalment en prominències òssies, generant dany tissular. En segon lloc tenim les nafres de cama, constituïdes per les arterials (secundàries a un dèficit de l’aport sanguini en l’extremitat), les venoses (produïdes per una insuficiència venosa crònica que provoca acumulació de sang o estasis venós, generant un augment de pressió) i el peu diabètic. Aquest darrer tipus són lesions produïdes per una neuropatia o microangiopatia diabètica i desencadenades per un traumatisme intrínsec o extrínsec.

La gestió de les nafres cròniques és encara un repte pels pacients i els proveïdors de salut, on els múltiples factors involucrats en el procés de cicatrització  i la heterogeneïtat en l’aplicació del  tractament per part dels clínics, obliga a buscar nous mètodes de tractament més eficients, rentables i  segurs.