Entrades

Homenatge de les entitats als més desprotegits i als professionals que els atenen

No ens deixeu enrere, no volem ser els oblidats de les institucions governamentals.
Som un col·lectiu vulnerable i especial, alegre i confiat.

La crisi provocada per la Covid 19 ens ha demostrat que els que mai ens fallen són les persones que sempre romanen al nostre costat.

Grans professionals que han vetllat en tot moment pel nostre benestar, batallant incansablement per a minimitzar els riscos d’aquesta pandèmia, moltes vegades a costa de la seva salut, tant física com psicològica.

Som els diferents amb diferència, i a les nostres diferències ens trobem.

No volem estar al darrere, ni que ningú ens deixi a un altre  costat.

/by

In memoriam

In memoriam, organitzat per l’ajuntament d’Alella, rendeix un impressionant i escruixidor homenatge a totes i cadascuna de les víctimes de la Covid 19, a les seves famílies, als seus amics …

Un acte tant emotiu com dolorós, en què es va posar veu a totes les històries truncades per aquesta pandèmia, massa ràpid, de manera massa sobtada…

In Memoriam…

Mai no desapareix qui ha estat tan estimat.

/by

Lliçons de superació

,
Centre Residencial per a persones grans El Montseny
Centre Residencial per a persones grans El Montseny Centre Residencial per a persones grans El Montseny

La capacitat que tenen els nostres avis i àvies d’adaptació a les situacions més inversemblants és increïble, i ens ensenya que davant situacions difícils ells ens donen lliçons de vida, de superació, d’esperança.

Malgrat la seva edat han sabut adaptar-se, a noves tecnologies, a un tancament obligat i sobtat per les circumstàncies, a absències inesperades durant un llarg període de temps…

La complicitat amb les sanitàries i els sanitaris, amb tot l’equip de professionals abocats a ells, mimant cada moment compartit, ha estat d’una ajuda inestimable.

La seva confiança, la seva paciència, el seu amor…

La nostra gent gran són els abanderats dels valors més humans que posseïm… solidaritat, generositat, lluita, fortalesa…

Les seves lliçons són dards de vida, que com a una diana imaginària sempre puntuen al centre.

Vosaltres, àvies i avis, ens heu ajudat en els moments més foscos, a les hores més lentes.

Gràcies per aquest treball conjunt, en què junts i units, tornem a ballar i a sumar anys.

/by

Proves PCR a les nostres residències per part dels voluntaris d’Open Arms i l’ICS

, ,
Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a les Residències Les Hortènsies i Montseny
Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a la Residència Les Hortènsies Proves PCR a la Residència Les Hortènsies

Dins el marc de la col·laboració entre l’Institut Català de la Salut i la ONG Proactiva Open Arms, els voluntaris d’aquesta organització sense ànim de lucre i sempre al costat de les persones ens han realitzat testos PCR al personal i als usuaris, tant de la Residència Les Hortènsies com de la Residència el Montseny.

Tot un equip especialment format per combatre la COVID-19 amb la metodologia dels testos i el seu cribratge.

Ells recullen les mostres i les porten als laboratoris pertinents.

Un pla proposat per l’ONG  per poder donar abast a la realització de les recollides de mostres que es requereixen per saber l’impacte a la població de la COVID-19 i poder així trobar casos positius sobretot a l’àmbit residencial i intentar frenar qualsevol propagació del virus als sectors mes sensibles i desprotegits.

D’aquesta manera també es destensen els Centres d’Atenció Primària, que sense aquesta ajuda no podrien donar l’abast per a testejar a tota la població.

Amb una organització mil·limètrica i amb la humanitat que els caracteritza, han passat sala per sala, habitació per habitació, efectuant uns testos que, a vegades, per la por que comporten, són complicats de fer.

Open Arms és present en les situacions més complicades i adverses, a primera línia de foc en crisis humanitàries … i aquesta també es una d’elles.

Ja sigui a terra o en alta mar, Open Arms ajuda a qui ho necessita. Potser podríem fer una reflexió quan la ajuda la necessiten altres persones.

Gràcies no solament per l’ajuda amb els PCR, sinó també per tot l’escalf humà que ens heu donat.

 

/by

Somriures

,
Somriures

Si bé aquesta pandèmia ens ha afectat d’una manera sobtada i excepcional, i a un àmbit mundial, no volem oblidar-nos de somriure.

Somriures i moments dedicats als estimats a què hem trobat a faltar, als qui ens han atès, als que, sense conèixer-nos, s’han preocupat per nosaltres, per la nostra salut, … pel nostre benestar.

Ha estat un temps complicat, difícil, fosc, tempestuós….

Ara sentim una mica més de distensió, de relaxació, de certa normalitat dins de l’excepcional…. sense abaixar la guàrdia, pendents, atents davant qualsevol símptoma físic estrany o anòmal.

Sabem que per un temps el món que hem conegut serà diferent, gairebé fictici, però per circumstàncies alienes a tots nosaltres… real.

Som persones versàtils i curioses, i ens aclimatarem a nous espais, noves distàncies, nous contextos.

La realitat és mudable i mudables serem nosaltres.

Darrera de cada mascareta sabem que es dibuixen somriures que no veiem, però sentim… gestos, mirades, que fins i tot a la distància… acosten i ens fan còmplices d’aquests moments que hem viscut i viurem sempre.

Aquesta nova etapa a la vida de tots i cadascun de nosaltres ens remodelarà, ens acostarà fins i tot en la distància, farà que canviem algun dels nostres valors i prioritzem sempre a les persones per sobre de tot.

Potser ha estat una època per a reflexionar i veure que alguns canvis eren necessaris…

Ens dolen les absències, les persones que amb noms i cognoms ens han deixat… No són només xifres a una estadística, són vides de persones estimades, que s’han truncat en moltes ocasions massa ràpid.

Siguem curosos, no ens relaxem en aquest període de desconfinament, és important saber que amb aquest virus hi hem de conviure i que com més ens allunyem d’ell, més a prop estarem de vosaltres.

/by

Reflexió post-COVID-19

, , ,
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras

L’edat no és un impendiment per sortir-se’n a Can Torras

La Fundació Sant Francesc d’Assis té tres centres molt diferenciats entre sí i amb particularitats molt específiques: un centre sanitari d’atenció intermèdia, un centre residencial per a persones grans i un centre residencial per a persones amb discapacitat.

Jo diria que els principals aspectes a destacar en aquesta etapa tant crítica que ens ha tocat viure, han estat l’encert de les decisions estratègiques que en el seu dia la FSFA va definir:

  1. La sanitarització del centres: els tres centres funcionen amb el mateix model d’assistència sanitària i social que es caracteritza per posar les persones al centre, per l’estreta connexió entre tots els serveis per assegurar el treball multidisciplinari i per disposar d’una estructura sanitària potent en cada un d’ells, tant de personal com de recursos, que en moments puntuals pot estar recolzada per la del centre d’atenció intermèdia.
  2. Lideratges potents i equips de suport eficaços: Unes direccions de centre potents que han identificat les necessitats de forma precoç i uns serveis corporatius centrals que han gestionat l’obtenció d’aquestes ràpidament i que les han distribuït de forma equilibrada. Aquesta ha estat la base per poder-nos enfrontar a situacions difícils durant aquesta etapa.
  3. Equips de treball compromesos que han sabut fer front, amb molta professionalitat i proximitat humana, a una situació sobtada i excepcional. Sanitaris, personal auxiliar, educadors, personal de manteniment, bugaderia, neteja… han demostrat el seu compromís davant circumstàncies molt adverses. Ens han donat a tots una lliçó de treball en equip, precisió tècnica i tracte humà.
  4. La flexibilitat i capacitat d’adaptació: Els nostres centres sempre han estat estructures flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a les necessitats que la societat ens demana en cada moment per davant dels nostres interessos. Aquesta experiència ens ha facilitat poder efectuar totes les adaptacions funcionals que hem hagut de realitzar d’una forma àgil.
  5. La capacitat de donar respostes amb els recursos de que disposem en cada moment: Hem fet servir tota la nostra inventiva per fer front, en un context de recursos limitats, a una realitat nova, totalment aliena a la nostra quotidianitat. Tothom ha mostrat una increïble capacitat per afrontar, amb els recursos de que disposava, una situació que semblava, en un inici, que ens anava a sobrepassar.
  6. L’empatia i la solidaritat són valors claus en situacions de crisi: Ens han sorprès molt positivament les nombroses mostres de solidaritat per part del nostre entorn immediat: la col·laboració desinteressada de persones anònimes, empreses i ajuntaments que s’han mobilitzat a tots els nivells per fer-nos donació de material específic per la contenció de la Covid19.

Aquesta proximitat i recolzament ha estat més sentida encara, davant l’allunyament que d’altres Institucions o Administracions han demostrat.

En definitiva, una vegada més, la realitat ens demostra que una estratègia institucional fonamentada i ben estructurada ha estat essencial per superar l’adversitat en moments difícils.

De ben segur que un cop superada la fase aguda, no podrem tornar a les estructures anteriors, ens haurem d’organitzar d’una altra manera i caldrà un període de reflexió, no molt llarg, per incloure en la nostra quotidianitat d’atenció a les persones, totes les lliçons apreses en aquest temps turmentós.

Josep M. Cuartero.

/by

Un petit missatge… una gran esperança

,
Dibuix - Pronto saldrá el sol

Agraiments

El missatge commovedor, de força i d’esperança, de la família de María F. àvia entranyable de la Residència El Montseny.

Un crit de confiança de trobada, d’abraçades, de saber-nos units encara a la distància.

Les mans dels néts que esperen, el silenci d’uns fills que en els seus silencis… murmuren… lamentant les circumstàncies que ens envolten ara, però sabent que abans o després ens retrobarem, més forts, més valents…

L’agraïment a una vida dedicada als altres, a donar més que a rebre a escoltar més que a expressar.

L’amor incondicional a una mare, a una àvia, a una dona disposada als altres, a compartir, a lliurar….

No hi ha solituds sense ocupar, ni espais buits.

Tots, des de cada circumstància que ens envolten, som un grup, una única entitat amb un pensament i una fi conjunta… esperar que el temps dilueixi els dies de tancament i els faci més passatgers.

La família espera amb paciència, sabent que la comunicació no sempre és tan fluida com tots desitjaríem, ni per als  familiars ni per a l’equip professional.

Estem tots en un mateix vaixell, remant cap a una mateixa riba, on ens trobarem.

El temps és lent davant l’espera, però el rellotge seguirà el seu curs, avançant i acostant-nos a aquesta hora en què, assenyalada, ens mirarem.

/by

Funcionalitats del nou programa de gestió de persones Integrho

De cara a l’adaptació a les noves tecnologies i augurant reptes futurs, hem optat per la implementació del programa de gestió de personal Integrho, que és a tots els efectes un desafiament, no solament tecnològic, sinó també social.

Un programa de recursos humans que simplificarà, optimitzarà i agilitarà el sistema de comunicació i gestió del departament de RH amb els treballadors i serveis externs contractats.

Una eina que prestarà un vincle transversal, fluid i precís, amb el departament de RRHH.

El programa està compost per set mòduls creats a la intranet de la FSFA a més de la signatura digital, una eina, que agilitarà del procés de contractació.

  • Mòdul itg/*CORE: Regularitza i relaciona tots els mòduls del sistema.
  • Mòdul itg/*PAYTROLL: Gestió de nòmines.
  • Mòdul itg/*EIS: Portal per a empleat i mànagers, d’ús personal.
  • Mòdul itg/*MOBILE: App per a telèfons mòbils Android/IOS.
  • Mòdul itg/TIME: Planificació horària i de torns de treball.
  • Mòdul itg/*HRP: Gestió de calendaris i llocs de treball.
  • Mòdul itg/E4BI: Gestió de dades.
  • Mòdul / E-SING: Sistema de signatura electrònica.

Un canvi exponencial en la gestió de personal, pensat per i per a les persones.

En els següents enllaços tindreu una informació molt més precisa:

I aquí us podeu descarregar els articles complets:

/by

Discapacitat i violència de gènere

Resum de la conferència donada per la Sra Asun Pié, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya

ÀGORA. Guttmann Barcelona. Carrer Garcilaso , 57

Bàsicament hi ha dos models des deel punt de vista sociològic que expliquen el conflicte de gènere, la dominància d’ un gènere respecte a l’altre.

  1. Model mèdic Rehabilitador: Ho explicaria com una tragèdia personal, hi hauria una dominació professional.
  2. Model social: Teoria de la opressió social. Es tractaria d’un problema social. Vindria a dir que a l’estructura social occidental capitalista, ja li va bé la dominància de gènere des del punt de vista productiu.

El subjecte del feminisme no és solament la defensa de la dona en contra de la figura de l’ home, representa un canvi en el paradigma de tota la societat patriarcal.

S’entén que una conducta és violenta cap a altres persones, no solament quan es produeix una agressió física, sinó també en conductes d’omissió o de negligències deliberades.

A la nostra societat en general, conductes que atempten contra la dignitat de les persones succeeixen sovint, podem dir que estan normalitzades. Per això hem d’ estar molt atents en el cas de persones amb discapacitat, que pel fet de ser-ho, són un col·lectiu molt fràgil i vulnerable.

Conductes de no considerar a les persones amb discapacitat com a persones amb els mateixos drets que les que no tenen discapacitat , és no considerar-les “vàlides”, perquè no tenen el perfil que la societat instaurada atorga, és no considerar-les capaces. I això ho hem d’ evitar.

És important aprofundir en aquest tema, desenvolupar sistemes institucionals per evitar conductes inapropiades envers a persones vulnerables, i oferir el recolzament i la força que necessiten.

Hem de començar per modificar l’educació dels nostres fills i filles, des d’una perspectiva de futur immediat, que prenguin consciència dels valors humans i que tots i totes som iguals, que ningú està per sobre de l’altre amb els mateixos drets.

Antoni L Muñoz
Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

/by

Decisió difícil, creuament de raons i sentiments

Es fa gran, em faig gran.

Es fa gran i això és sinònim de pèrdua progressiva d’autonomia, de deixar d’anar als llocs habituals, de necessitat d’ajuda. Primer unes hores, després un control més intensiu i finalment la total dependència.

Després de passar per un acompanyament a domicili les vint-i-quatre hores del dia, va arribar el moment de prendre la decisió, convertir la resdència en la futura llar de la mare.

Ha estat una decisió complexa, estava ben segura que estaria ben cuidada, més acompanyada al llarg de tot el dia, més estimulada, amb més oportunitats de compartir i de gaudir de petits moments i fins i tot de tornar l’espurna d’il·lusió del dia a dia.

Però malgrat tot, no em treia un ru-rau, aquell rau-rau que no saps per què el tens però que el tens i que moltes vegades passa del rau-rau localitzat al ventre a sentir un tap dens que t’oprimeix el mig del pit.

En definitiva una contradicció sense motius aparents, convençuda que és la millor opció la decisió presa, però viscuda d’una manera entristida.

Si tan convenúda n’estic, per què em passa?

Perquè tanco definitivament la llar familiar,

perquè tinc la certesa que aquesta nova llar és el darrer tram,

perquè encara que sigui d’una manera velada em fa respecte la vellesa,

perquè conscient o inconscientment em projecto a mi mateixa,

o senzillament perquè el seu progressiu deteriorament se’m fa difícil de viure.

Ja vivint a la residència i després de passar, com és d’esperar, amb una rigurositat escrupulosa pel procés d’adaptació d’ambdues, toca viure la nova quotidianitat.

Tinc la sort d’acompanyar-la una estona quasi cada dia i de mica en mica arriba el plaer de passar l’estona sense més, amb xerrades desordenades que evoquen novament històries recurrents, que no per sabudes perden l’interès. Sobretot ara que són reviscudes amb gran intensitat, immerses en l’emoció i les llàgrimes indefinides entre l’alegria i la tristesa, orgulloses del que hem viscut i nostàlgiques de que no ho tornarem a viure.

És un moment de despullar-nos de tot allò que és sobrer, del que és imposat sense motius, dels prejudicis apresos, on cal destriar les branques de les fulles i, sobretot, saber mirar el fons, el valor de l’autèntic i de l’universal.

Passar una estona amb la mare, sense cap altra preocupació més que l’ocupació d’acompanyar-la.

Els dies passen i la nova etapa és un procés mutant on cal novament adaptar-nos. El que és vàlid per avui no és vàlid per demà.

La seva longevitat s’expressa en pèrdua de capacitats i habilitats, en canvis bruscos, en una confusió de l’espai i del temps, una descontextualització sense sentit. Per això ARA, més que mai, ACOMPANYAR, GAUDIR DEL MOMENT I ESTIMAR, són els tres motius de la nostra relació.

Mercè
Filla d’una pacient ingressada a la Residència El Montseny

/by

Poc temps… una gran experiència

,
Estefania - Treballadors de la FSFA Complicitat
Estefania - Treballadors de la FSFA Estefania - Treballadors de la FSFA Estefania - Treballadors de la FSFA Estefania - Treballadors de la FSFA Estefania - Treballadors de la FSFA Estefania - Treballadors de la FSFA

Hola! Sóc l’Estefania, la noia que ha estat treballant a la FSFA, mes concretament a la recepció del Centre residencial Les Hortènsies, des de l’estiu fins ara.

Faig aquest escrit per poder acomiadar-me, sinó de tots, de la majoria de les persones amb qui d’una manera o altra he compartit aquest temps a les Hortènsies.

Volia agrair a els/les companyes, als residents i a totes les famílies el tracte i l’afecte que m’han donat des del principi, m’he sentit una més de la família.

Jo, que venia d’altres mons que en res s’assemblaven a aquest, en entrar aquí vaig descobrir la importància que té el fet de tenir un equip, que a part de professionalitat tingui qualitat humana, complementant-se i treballant colze amb colze amb l’única finalitat del benestar de totes les persones que viuen a la residència.

Mai no m’hagués imaginat la quantitat d’aspectes a tenir en compte en la cura diària dels residents i la dedicació que requereixen.

Tampoc que se’m faria tan difícil acomiadar-me de tots ells; m’han alegrat cada dia, hem creat un vincle molt bonic, m’han donat molt d’amor i han tret la meva versió més afectuosa, jo que sempre m’he considerat bastant desenganxada i esquerpa.

Estic contenta d’haver viscut aquesta experiència que, sobretot a nivell personal, ha estat molt enriquidora i en la qual he conegut a grans PERSONES.

Només volia donar-vos les gràcies a tots, aquí conclou una bona etapa laboral en què se’n va una recepcionista però, a partir d’ara sense bata, tornarà una amiga.

Moltes gràcies a tots. Deixo una petita pinzellada del que ha estat el meu pas per aquesta casa, per aquesta Fundació.

FINS AVIAT!
Estefania Villalobos

/by

Jubilacions 2018

Jubilacions 2018 a la FSFA La Fina
Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA Jubilacions 2018 a la FSFA

Per la FSFA és un plaer poder assistir a un dels esdeveniments més importants a la vida laboral d’un treballador i/o treballadora… la seva jubilació.

Una trajectòria professional que acaba, i moltes vegades, també comença, a la Fundació.

Són molts anys de pertinença al mateix grup, on el tarannà diari està mesurat i calculat.

Un calendari amb jornades marcades, conciliant la vida laboral amb la familiar.

Una obligació convertida en un compromís i una responsabilitat gairebé per a tota la vida.

La professió triada és un itinerari que amb orgull, va marcant fites a la nostra biografia.

A la feina es creen llaços imperibles, que després dels anys i encara després de la desvinculació del lloc de treball, seguiran impertorbables.

Havent superat ja la frontera del que és laboral, ara ve un període de canvi. Un gir de 360 graus on es traça un nou rumb, enriquit d’experiències pretèrites.

Es canvien les rutines, els tempos s´alenteixen, el que es va posposar, ja té data.

Endavant companys, endavant companyes!!!

I recordeu… amb la FSFA hi podeu comptar sempre.

 

SALUT I FORÇA

/by