Entrades

Un Sant Jordi diferent

El nostre Sant Jordi ha esclatat generós, ampli, diferent i una mica distant.

A causa de la pandèmia hem hagut d’adaptar-nos a nous escenaris, reinventar-nos i crear noves formes de gaudir-lo.

Però aquests reptes a nosaltres ens magnifiquen, i de cada fil en traiem mil puntades.

La residència s’ha cobert de pintes vermelles, el vermell de les roses ideades, treballades, inventades, que han pinzellat tots els racons de cada estada.

Sant Jordi, dia de la cultura, l’amor i l’amistat és un dia en què desbordem alegria.

Lluny de l’any passat, amb menys foscor, amb menys por.

Artesanies per a familiars i amics, als quals els recordem que tenir-los a prop és el més important per a nosaltres. De la manera més senzilla els ho fem saber.

Punt a punt, pètal a pètal, cada moment emprat a crear una petita rosa és un agraïment infinit, un remolí de sentiments que de vegades les paraules no saben definir…

La història escrita en cada perfilada rosa ens parla d’un passat, d’un present, d’un futur…

Imperceptibles històries escrites en cada fragment, que amb les nostres mans, modelem amb cura.

De vegades ens és difícil treballar-les… les nostres mans noten el pas del temps, de la vida…

Però saber-vos tan feliços, sentir-nos tan plens, fa que les dificultats es dilueixin

Per Sant Jordi us oferim i ens doneu, us tenim i ens teniu…

Un dia per a un homenatge, que es dilata vers els dies presents i esdevenidors.

Festa xinesa a Les Hortènsies

La Xina, incommensurable, en extensió i en profunditat… àmplia, reservada i misteriosa.

La gran muralla ens encercla i ens tanca… tan secreta com ignota, tan bella com fonda.

És una de les civilitzacions més antigues del món.

Les grans dinasties regnants van fer de la Xina un imperi gairebé desconegut, original, exòtic i estrambòtic, no exempt d’una fèrria privacitat.

La Xina posseeix un món propi, una escriptura, una exòtica cultura que atrau qualsevol profà.

Cada lletra del seu alfabet és com un petit pictograma, on cada grafia sembla un laberint, un abecedari molt particular per als profans, basat en una associació de símbols.

Difícil sí… però no impossible…

Ritualistes i tradicionals posseeixen un horòscop propi i un inici d’any diferent de la resta del món.

L’any nou Xinès és un dels esdeveniments més importants per a tots els xinesos, una data en què es produeixen infinitat de desplaçaments per a poder celebrar el començament de l’any al seu lloc d’origen.

El drac xinès representa la vitalitat i la creativitat, símbol de prosperitat i sort, és l’animal sagrat representatiu d’aquesta gran nació, on les tradicions i la superstició formen part de la vida diària.

La família és la base de la societat xinesa, una institució en què tots els seus membres formen una unitat gairebé indestructible.

Les pagodes són el centre de la religió, sobretot la budista, i el seu nom significa temple de religions orientals. Generalment alberguen relíquies sagrades.

El gegant asiàtic es va basar des de l’antiguitat en un govern en què l’emperador posseïa un control absolut de tot el país. Diferents dinasties van governar la Xina des dels seus inicis fins a la Revolució Xinesa, que va canviar de manera exponencial la seva direcció política.

La Xina captiva per la seva originalitat. És l’aparador d’allò inventat, del que és nou, de l’esdevenidor.

Una Pasqua diferent

Aquesta Pasqua ha estat divertida, original i memorable.

Com tot des que va començar aquesta pandèmia… Ha estat diferent.

Ja no celebrem les macro festes a què estàvem acostumats, ara tot ho fem en ‘petit comitè, és a dir, dins les nostres bombolles de convivència.

Cada grup realitza un joc diferent, adaptat a les capacitats cognitives i psicomotrius dels components dels seus membres.

Aquestes petites festes tenen un atractiu especial. Són més tranquil·les, menys bullicioses, però les gaudim de la mateixa manera.

Potser la intimitat que ofereixen els grups de convivència fa que les interaccions amb els nostres companys siguin més intenses. Reforcen l’amistat i la complicitat, quelcom que que dona un nou gir a la nostra vida en comú.

Som persones versàtils i, consegüentment, ens adaptem als nous models de convivència que la vida ens presenta.

La Pasqua, celebrada als nostres jardins privats, ens ha portat jocs i música, ous de xocolata i bunyols de vent, riures i aquesta jovialitat que desprenem sempre que, tots junts, ens proposem una fi comuna. …
En aquest cas: ser feliços, gaudir i compartir.

La pasqua, plena de pollets grocs i panells de colors, ens ha recordat que l’hivern dona pas a la primavera i que després de les pinzellades negres sobre llenços grisos, existeix un arc de Sant Martí de mil matisos amb què delectar-nos.

França a Les Hortènsies

Oh là là petit garçon!!!

I “la France”, tan pròxima en l’espai, s’ha obert davant nostre esplendorosa, divertida i gentil, oferint-nos el millor d’un país veí amb qui hem compartit història i una cultura que en moltes ocasions s’ha fusionat amb la nostra.

Un país acolorit que enamora només d’esmentar-lo.

Pintures en el rostre que ens recorden una moda pionera i explosiva, capaç de recórrer qualsevol catifa vermella amb una elegància natural, amb la qual es neix, amb la qual es creix….

França fa olor dels perfums que emergeixen dels jardins de Versalles, on la seva elaboració va agafar una empenta que encara conserva, pionera d’una creació que s’ha mantingut en el temps.

L’olor a França és atemporal, il·limitat, ens transporta amb tan sols tancar els ulls d’època en època, d’història en història… sense pensar… deixant-nos portar per les diverses fragàncies que els perfumers conjuguen en els seus recintes.

Hem visitat una torre Eiffel imaginària en què esglaons ficticis ens han portat a admirar el paisatge d’un París acollidor, tolerant i ple de glamur.

Els feliços 20, després de la pandèmia del 18, van ser una època d’infinitat d’avanços no solament tecnològics sinó en l’àmbit social, que van suposar un temps de canvi en què les persones van començar veure la vida d’una manera diferent, amb menys tocs de negre i gris.

I a Europa, París es va convertir en un remolí creatiu i festiu, catalitzant unes transformacions portades a d’altres ciutats, inundant el món d’esperança.

França imagina i crea tendències que la resta del món observa, analitza i emmotlla a la idiosincràsia de cada país.

França és un país extravertit que s’assaboreix cap a fora, que et deixan paladejar tots els seus sabors sense embafar-te.

Hollywood a Les Hortènsies

… I el meravellós món de Hollywood es va presentar a les Hortènsies…
Replet de tota la seva esplendor, pletòric, creatiu i espectacular.

A la TV hem vist pel·lícules increïbles que ens han transportat més enllà d’on estem, fent-nos somiar i viure històries increïbles i memorables.

Hollywood és un món a part… tancat, però que t’ofereix una varietat de vides i vivències que traspassen en moltes ocasions la realitat.

Et conviden a recrear-te en novel·les impensades, vivint rondalles dins universos superposats, on recrear la imaginació i obrir la ment a nous escenaris, en moltes ocasions inversemblants.

Desplegar l’intel·lecte a noves expectatives et fa coneixedor de l’existència de les diversitats de mons i vivències existents.

Sentiments amagats que afloren a cada finestra que el cinema ens obre.

El setè art és capaç de representar les al·lucinacions i malsons més extraordinaris.

Qualsevol història, per fantàstica que sigui, es fa real… La capacitat inventiva de la ment humana és sorprenent.

I entre crispetes i cel·luloides en infinitat de formats, avui som part del món hollywoodià que ens acosta al més llunyà.

Carnestoltes a Les Hortènsies

 

Potser podríem intentar enganyar a la Covid amb una disfressa diferent, intentant amagar-nos de les seves urpes…

Encoberts dins unes robes transparents i de coloraines, el virus podria esquivar-nos… és una opció ….Ho sé… és una entelèquia…

El Carnestoltes va seguir el seu ritme i nosaltres el vàrem gaudir amb totes les mesures de contenció i protecció necessàries.

Ja no fem les festes multitudinàries d’abans…. ara són més petites, sempre dins la nostra bombolla de convivència. Són diferents, però no per això menys divertides.

Potser els lligams amb els nostres companys es fan cada vegada més ferms, més intensos….
El Senyor del Carnestoltes ens porta dies de riures i disbauxa, i en temps difícils ens fa oblidar per un moment les dificultats sobrevingudes que portem arrossegant gairebé un any…

Divertits i eixerits, ens hem endinsat en un univers de fantasia i de riures, inventant-nos un món, una vida diferent, mirant per ull aliens una realitat alternativa.

Colors, música i ball endolceixen aquestes festes en què, tot dansant, formem cercles concèntrics on ens sentim cada vegada més pròxims.

El Pregó d’En Carnestoltes, el Dijous Gras, el Carnestoltes amb tota la seva plenitud, l’enterrament de la sardina…

Dies en què hem tingut el plaer d’assaborir, de ser uns altres, de ser diferents i alhora… també ser els mateixos…

Que el Carnestoltes no pot amagar l’essència de cadascun de nosaltres…

I en arribar la Quaresma … Que ens anuncia dies de recolliment…. ens retirem…. callats i púdics … Encara que…

Demanarem una petita dispensa … Per poder passar-la una miqueta més relaxats…

Festa anglesa a Les Hortènsies

Anglaterra, amb tota la seva majestuositat, es va instal·lar per un dia a casa nostra.

És una illa immensa i meravellosa que amaga secrets inescrutables…com Stonehenge, un suposat observatori astronòmic que servia per a predir les estacions.

Peculiar, diferent, flegmàtica i profunda, Gran Bretanya ens ha mostrat alguns dels seus misteris i curiositats.

País guerrer i lluitador, que ha sabut batallar i defensar la seva idiosincràsia, conciliant amb vehemència les disparitats que s’han anat presentant,al llarg de la seva convulsa història, en un territori amb unes identitats molt encontrades.

Els seus soldats, aguerrits i implacables han deixat impresa a sang i foc una petjada indeleble en cada racó d’aquesta illa.

Avantguardistes en idees i avançats tecnològicament, és un país que no hem de perdre mai com a referència. Cal observar-lo i estudiar-lo amb deteniment.

Visitar Anglaterra és passejar-se sobre vermellons autobusos de dues plantes, contemplant la grandesa de Big Ben al compàs del… God Save the Queen.

El canvi de guàrdia dels “Bobbies” enfront del Palau de Buckingham és un dels espectacles més esperats pels visitants, que es fotografien junt a uns soldats impertèrrits i ferms.

Les típiques cabines telefòniques són una de les imatges amb què s’identifica aquest país. Com a la Tardis del Doctor Who, per a fer un viatge atemporal.

Màgia als seus boscos i amagatalls de somni, que s’obren després de voltejar qualsevol cantonada.

Aquesta composició harmoniosa de passat i present fan d’aquesta illa un país que augura un futur prometedor.

Els Reis d Orient en un any de pandèmia

Els Reis dOrient a la Residència Les Hortènsies

Aquesta pandèmia no ha pogut enterbolir la il·lusió que representen per nosaltres aquestes festes, sobretot la visita dels Reis d’Orient, a qui enviem els nostres missatges més sincers i emotius.

Són tan màgics que ens poden fer oblidar pandèmies, dolor i oblit.

Tan especials que tenen aquesta capacitat de fer-nos sentir, per un dia, originals, únics, diferents…

Els Reis Mags són monarques que entenen del bé i del mal, de l’amor i de la lluita, de pèrdues i de retrobaments.

Aquesta vegada han tornat com cada any, com sempre, diàfans, profunds, sincers…
Perquè és el seu dia… El nostre, el de tots.

Cada Rei, sobre un alat camell, ha vingut per portar-nos part d’aquesta alegria estancada, continguda…

Hem tancat moltes emocions en la nostra part més recòndita, i només ells són capaços de fer-nos implosionar d’optimisme, diversió i desimboltura.

Fent-nos saber que, tot i ser un any complicat, no ha d’estar exempt de desitjos i d’il·lusions.

Cada rei, sobre camells alats, ha pogut solcar entre mar i aire indrets remots i ignots, portant infinitat de somnis que hem anat acumulant tots aquests dies i mesos…

Sabem que vindreu carregats de regals, però el que més desitgem i necessitem és que ens retorneu a una vida normal i que la salut estigui per sobre de qualsevol cosa.

Reis de la màgia i dels somnis, feu que aquest despropòsit desaparegui, com si hagués estat un maleït malson.

Gràcies per tornar, com cada any, carregats d’il·lusió, fantasia i esperança.

El Rei Carnestoltes

,

La Festa de Carnaval arriba al seu final.

Després de més d’una setmana de colors, música i ambient, arriba la Quaresma… tot torna al seu lloc i recuperem el dia a dia.

Hem passat un dies molt alegres i divertits amb l’arribada dels reis del carnaval: hem pintat, hem decorat, hem rigut, hem plorat, hem menjat dolços, hem ballat, hem recordat…

Ara, el calendari ens porta dies tranquils, l’arribada de la Primavera, de la Pasqua i molt més!! Us anirem explicant, amb molt de gust, el nostre dia a dia!

Bona Quaresma!  

 

Com tots sabreu, estem a Carnaval i tot és festa i diversió però… Perquè el celebrem? Aquí va la història:

Fa molt i molt temps, en un poble hi governava un Rei anomenat Carnestoltes i era el rei del carnaval. Cada any, per aquestes dates, apareixia disfressat i permetia a tothom divertir-se de la manera que cadascú volgués. I tothom, com si estiguessin embruixats, ho feien. Uns, passaven dia i nit ballant, d’altres aprofitaven per a disfressar-se i cometre malifetes rere la màscara, uns feien baralles de taronges, tomàquets i ous; alguns menjaven i menjaven sense parar; també els hi donava per fer bromes pesades als demés… Com poder veure, el que havia de ser divertit es va convertir en desordenat i perillós.

Tot aquest desgavell no li agradava gens a la Senyora Quaresma, que és una senyora vella de set cames, poc menjadora i no amiga de tanta festa. Ella sempre avisava: “això no és bo, es llença molt menjar, les bromes són molt perilloses, es produeixen robatoris… S’ha d’aturar tot això o passarà una desgracia”.

El Senyor Carnestoltes no feia cas: “Baaaah!!, ets una vella xaruga, sosa, avorrida i envejosa… vés-te’n a casa teva a menjar-te el teu bacallà i deixa’ns divertir-nos!”

En veure que el Senyor Carnestoltes no li feia ni cas i temorosa que passés alguna cosa greu, la Senyora Quaresma va decidir lluitar contra el rei a la seva manera. Mentre ell animava a la gent a sortir de casa, anar de festa, cometre malifetes: robar xuxes, córrer pels passadissos, jugar a pilota per dins les cases, tirar els papers de colors a terra pels carrers, fer grans banquets llençant a la brossa tot el que sobrava, cantar a la biblioteca… Ella intentava desfer l’embruix, convèncer a la gent que aquella actitud no era bona, que s’havien de calmar.

Ella es va passar molts dies intentant que la gent ho entengués, perquè atrets per tanta diversió, es deixaven portar pel Carnestoltes. Però poc a poc, potser cansats ja de tanta festa, els vilatans del poble es van anar posant del costat de la vella Quaresma fins que ningú va seguir al Rei Carnestoltes, que es va trobar de cop avorrit i sol.

Quan tothom es va donar compte de les destrosses, la brutícia i els robatoris, van declarar al rei Carnestoltes com a culpable de tot i el van castigar: només podrà menjar espines de peix i espinacs durant els quaranta dies que durarà el regnat de la Reina Quaresma.

Durant aquests quaranta dies, com havien desaprofitat i llençat tant menjar, haurien de menjar sopes amb oli, aigua i verdures i només els diumenges podrien menjar peix. I és per això que al final del regnat del Rei Carnestoltes, va acabar amb “l’enterrament de la sardina”. Amb la Sardina van enterrar les malifetes comeses i van iniciar una nova vida en la que hauran de recuperar-se de tant de desgavell inconscient i reparar les destrosses, aprenent a conviure i a divertir-se en pau.

 

Aquest any, el regnat del Rei Carnestoltes ha estat del 20 de febrer (inici amb Dijous Gras) i ha finalitzat el 26 (final amb Dimecres de Cendra). La quaresma són 5 diumenges més el diumenge de Rams, que serà el dia 5 d’abril. El dia 13 d’abril serà Dilluns de Pasqua.

 

Us deixem aquí una bonica il.lustració de Carme Sala pintada per una de les seves joves artistes. Podeu trobar-ne més al seu blog la Meva Maleta:

La vella quaresma - il.lustració Carme Rara

Il.lustració del blog la Meva Maleta de Carme Sala.

 

Sopar de germanor

Un any més ens hem retrobat…

A vegades, per horaris de treball, torns alterns, nit, dia… és difícil poder concretar un dia perquè els tres centres que formen la FSFA puguem coincidir compartint un bon sopar.

… Difícil, però no impossible.

Els tres centres, com si fóssim un, hem celebrat el fet d’estar junts, de finalitzar i començar un altre any més, estant tots… i sumant…

L’engranatge continua funcionant, com un gran rellotge suís, precís, modèlic i actualitzat.

Són moments per a conversar, compartir experiències i comentar projectes nous.

Tres centres particularment diferents compartint un mateix objectiu, el benestar de les persones.

Els uniformes blancs donen pas a un ball de vestits de colors, barreja de perfums, de sabates de taló….

L’ambient, replet d’hilaritat, companyonia i despreocupació, ens convida a la complicitat, a la diversió i al ball.

El protocol deixa pas a l’espontaneïtat a l’afecte i al coneixement d’altres realitats molt pròximes.

D’edats i cultures diferents, tots tenim molt a aportar a aquesta gran comunitat que ens representa.

Que els dies esdevenidors ens deixin un racó per a poder retrobar-nos.

CAMINANT JUNTS SOM MÉS GRANS I MÉS FORTS.

La festa de Nadal

Ens tornem a retrobar, riallers, somniadors i alegres, potser són aquestes festes que ens posen nostàlgics, fent-nos retrocedir en el temps, recordant esdeveniments passats i retroalimentant-nos de pretèrits.

És un privilegi estar amb els nostres amics i familiars a l’entrada d’aquesta època nadalenca que la vivim amb una intensitat inusitada.

Són festivitats especials que ens acosten i ens uneixen, celebrant d’un en un, cada dia d’aquest calendari d’advent.

Per a dedicar-vos el millor dels nostres desitjos, ens hem preparat dia rere dia, taller rere taller, aula rere aula…

Assajant, dibuixant, elaborant …

Que el nostre nadal sigui el de tots… particular, imaginària, grupal…

És la invitació sempiterna pels de sempre, els que no falten, els que no poden estar, els recents arribats, tots els que som, estem i vam ser-hi…

Temps de família i amics, de poques solituds, d’algunes absències, de grans abraçades…

Que en aquests dies tots i cadascun de nosaltres pugui portar al seu interior, pinzellades màgiques de colors que ocultin una mica l’opacitat de les hores fosques.

AMICS… BON NADAL FELIÇ ANY I MILLOR VIDA.

Festa cubana

Cuba és alegria, color i hospitalitat, dins d’un marc econòmic – social a vegades difícil i amb infinitats de reminiscències passades.

El poble cubà, directe, obert i dinàmic, beu de cultures diverses, principalment europea i africana, sent aquesta una mescla que els fa inigualables.

D’històries convulses, ha sabut treure el millor de cada conflicte juxtaposant i modificant tradicions d’altres cultures per a afegir-les al seu ja ric repertori tradicional.

Indiscutiblement, alguna cosa que distingeix a Cuba és la seva música, salsa, mambo… així viuen, així dansen.

Frescor i algaravia que contagia al forà acabant aquest, embadalit i mimetitzat amb l’entorn i amb les seves gents.

La religió catòlica i la santeria fan de Cuba un país supersticiós i respectuós cap a la vida i la mort, barrejant mons divergents, llums i ombres.

La vida i la mort conviuen en un mateix univers, en un mateix punt, entenent i respectant els espais que cadascun ocupa.

Cuba t’acull, t’agita, t’ensenya i comparteix.

País al qual es torna després de conèixer-lo, s’estima després de viure’l, se sent després d’escoltar-lo.