Aquest mes ens endinsem en un país curiós, multicultural i exòtic.

És particular per naixement, alhora que extens, temerari i aventurer.

Austràlia al costat de Nova Zelanda, serien les antípodes d’Espanya.

Posseeix un ampli territori, però per comparativa, consta d’una relativa poca població malgrat la seva superfície territorial.

Gran part d’Austràlia es compon de desert i zones amb un clima sec i de vegades hostil.

Australia és un paradís per als amants dels animals, ja que posseeix una fauna única, però cal estar ben atents perquè alguns exemplars són extremadament perillosos.

Els australians són molt nets i curosos amb la natura i amb l’entorn, per a ells és la conjunció única vers el seu tarannà diari.

És un país multicultural i amb una mentalitat oberta, disposat a assimilar i a gaudir de les particularitats que ofereixen altres cultures.

Orgullosos del seu llegat multiètnic, reclamen que tots els ciutadans respectin i compleixin les seves lleis i valors socials.

La música forma una part important de la seva vida diària, ja que a les reunions socials, tan transcendentals per a ells, està sempre present.

Una barreja entre allò pretèrit i allò més avantguardista la converteix en original, alegre i rítmica, i nosaltres ens hi unim amb delit i eufòria.

D’Austràlia hem après quelcom de la seva gastronomia, la seva cultura i la seva forma de vida.

A cada festa temàtica, saltem de toll en toll descobrint països i continents

Ja han tornat, ja són aquí, els esperits que pesarosos es passegen entre les tenebres, entre mons alterns, observant-nos, veient com dins el nostre tarannà diari, en aquest dia, els esperàvem.

Lliures d’expressar-se tal qual són, aquí tenen el millor dels escenaris.

Els nostres riures els acompanyen i a nosaltres, els seus espants ens diverteixen.

Dia diferent, anàrquic i cordial… que els nostres convidats són el primer, i ens aclimatem a les seves formes i quefers.

Xiscles, crits i penombres ens acompanyen!!!

La boira obre un camí eteri, que els indica la direcció més directa a casa nostra.
Cada unitat de convivència s’ambienta com en un petit avern, fantasmagòric, tel·lúric i aterridor.

I és aquí on els dos mons conviuen i es retroalimenten l’un de l’altre, gaudint de bromes i jocs.

Amics dels nostres amics, entenem les seves penes i pesars i avui els retornem riures i diversions.

Ells ens porten dosis d’adrenalina que, canalitzades, ens transporten al seu món, amb mesura i condescendència.

Entre udols i riallades, el nostre matí ha estat l’esperat, gaudit i compartit, tot esperant que, any rere any, tornin per a compartir la seva millor nit i el nostre millor dia.

Forta, culta, mil·lenària… un esperó dins la il·lustració de tota una història compartida per infinitat de pobles i països.

Grècia creix en cadascun de nosaltres sense saber-ho.

Paraules, política, albir…

Som Grècia en gran part del vocabulari que utilitzem habitualment.

Edificis amb estructures que ens parlen de la seva història, reproduint-la i adaptant-la a la nostra.

El culte al cos, a la perfecció, a l’esport, filosofia en estat pur, intel·lectuals que ens van ajudar a pensar i a dilucidar el més existencial de l’ésser humà.

L’exercici físic era per als grecs un estil de vida, una activitat que des de petits practicaven. Els seus gimnasos en gran manera són els nostres.

Per a aquesta festa hem adaptat cada unitat de convivència, per assaborir petites parcel·les d’un país tan especial.

Música, esport, art…

Totes les facetes que feien de Grècia la precursora d’una història mil·lenària, que roman indestructible davant el transcurs del temps. Un camí pel qual l’ésser humà ha anat avançant i desenvolupant les idees i reflexions que els grans filòsofs grecs es plantejaven a les seves escoles.

Grècia ens porta l’alegria de continuar coneixent la cultura, la gastronomia, el folklore i el més representatiu d’un país tant agermanat amb la humanitat.

“L’home és la mesura de totes les coses”

La Fira d’Abril és una festa plena de colors, de música i d’alegria…

És la festivitat per antonomàsia que dóna la benvinguda a la primavera a Sevilla.
Els seus orígens són curiosos…

Dos regidors assentats a Sevilla, un català i l’altre basc, van idear la celebració d’una festa agrícola i ramadera.

Amb l’obtenció del beneplàcit de la reina Isabel II es va donar el tret d’assortida a aquesta cèlebre festa.

Fanalets tornassolats decoren cada unitat de convivència, en què tots ens preparem per arrencar per buleries o sevillanes, en una festa que a molts ens transporta als nostres orígens, fusionats amb la cultura autòctona en què vivim.

Sabates de taló i vestits de llunes, cuixals de cuir, barrets cordovesos i calesses decorades, emmarcades dins un photocall on ens és més fàcil imbuir-nos de tota aquesta xerinola que embolica una fira tan emblemàtica.

Abillats amb arracades rodones i cridaneres, penjolls, vestits de faralaes i pantalons camperols, comencem a gaudir-la, a assaborir-la.

Com una bona camarilla d’amics que som, ens reunim en improvisades casetes. I arrenca una festa en què la gastronomia té un paper preponderant… Aquest dia, la dieta queda a un segon pla…

I amb l’enllumenat comença una festa que, en els nostres petits nuclis de convivència, celebrem com els millors amants que som de la gresca i la xerinola.

Arrenca’t per la primera que en la segona et segueixo jo…

COMENCEM LA FESTA!!!