Funcionament de la bugaderia: cura, seguretat i higiene

, , ,

El servei de bugaderia de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) dona cobertura a tots els centres que la formen: Centre Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual Les Hortènsies, CSAI Can Torras i Residència assistida per a gent gran Montseny.

El número total d’usuaris que atenen els centres de la FSFA oscil·la entorn a les 340 persones. A aquest número s’ha de sumar la neteja i desinfecció dels uniformes de tots els treballadors de la FSFA, aproximadament 475 persones.

La bugaderia està ubicada al CSAI Can Torras (Alella) i funciona de dilluns a diumenge des de les sis de la matinada fins les tres de la tarda.

L’equip professional consta de cinc treballadores que desenvolupen la seva tasca amb 8 rentadores, 7 assecadores i una planxadora (calandra). Les treballadores disposen d’una fitxa tècnica i de seguretat amb informació de tots els productes que utilitzen per tal de garantir l’ús correcte de tots aquests.

La roba passa per un procés des de que es recull als diferents centres de la FSFA, fins que arriba a la bugaderia i retorna al centre d’inici. A continuació, us detallem aquest procés breument:

  1. La roba bruta es separa i classifica pels professionals de cadascuns dels centres de la FSFA, segons sigui roba blanca, de color, llenceria, tovalloles, uniformes o pitets. Desprès es transporta a la bugaderia per la seva neteja i desinfecció.
  2. La roba bruta arriba a la bugaderia pel servei de transport propi de la FSFA.
  3. Les professionals de la bugaderia preparen la roba per rentar-la en funció dels seus colors:
    • Roba blanca i pijames
    • Roba de color.
    • Roba de color vermell: aquesta roba es renta separada de la resta degut a que normalment destenyeix molt.
  4. La roba, ja separada, es renta a les rentadores. Depenent del color i del teixit s’utilitzarà un programa de rentat o un altre amb uns productes i unes temperatures diferents per cada un (entre 35 i 50 graus centígrads). Per tal de dispensar els productes necessaris per cada programa de rentat, el servei de bugaderia disposa de dos equips (un per cada quatre rentadores) que s’encarreguen de subministrar, mitjançant un sistema de tubs, els productes automàticament en la seva mesura correcta.
  5. La roba neta es trasllada a les assecadores, on s’eixuga a una temperatura entre 40 i 70 graus centígrads. La llenceria es passa per la calandra.
  6. La roba neta, finalment, es transporta des de la bugaderia al centre que correspongui per tal que els usuaris la tinguin neta i disponible per utilitzar. Cadascun dels centres de la FSFA disposen de personal propi de rober que, una vegada arriba la roba neta, s’encarreguen de distribuir-la a les diferents habitacions dels usuaris així com de col·locar els uniformes del personal.

Durant el procés de neteja es segueixen alhora diferents mesures per la cura de la roba i pel seu correcte procés de neteja. Algunes de les més importants són:

  • La roba del CR Les Hortènsies, del CSAI Can Torras i de la RSD Montseny no es barreja. El procés de rentat es fa per torns. Quan estan rentant la roba del CR Les Hortènsies, per exemple, la roba del CASI Can Torras està emmagatzemada en un passadís al costat de la bugaderia, per tal que la roba no comparteixi espais i no es barregi. També separen de la roba dels usuaris el material com els pitets, tovalloles, barnussos, llençols, etc.
  • Quan la roba arriba tacada de femta rep un procés diferent. Aquesta roba arriba ja separada des dels diferents centres de la FSFA i passa per diferents processos de rentat.

Pel que fa als productes de neteja utilitzats, tots aquests estan aprovats per sanitat i són productes antial·lèrgics. El servei de bugaderia utilitza un producte neutralitzant que garanteix l’eliminació de restos dels altres productes a les peces de roba.

Per últim, el servei de bugaderia de la FSFA i els responsables de cada centre, donen diferents recomanacions a les famílies en funció de quina roba portar als seus familiars i/o tutelats, per tal que la roba no es faci malbé i no es destenyeixi. Les més importants són:

  • El gènere de polièster és molt recomanable ja que no destenyeix.
  • És recomanable l’ús de colors clars, preferentment en pijames degut a que es renten amb lleixiu i es descoloren fàcilment.
  • El teixit de llana és recomanable que no s’utilitzi , ja que s’encongeix i es fa malbé més fàcilment degut a les temperatures que s’utilitzen en el procés de rentat de la roba.
  • Preferentment que la roba no sigui vermella ja que destenyeix molt les altres peces de roba.

Pel volum d’usuaris que atenen els diferents centres de la FSFA és molt important el correcte etiquetatge de la roba per evitar pèrdues i per col·locar la que correspon a cada usuari/a al seu armari.

Encara que es segueixen diversos controls de qualitat durant tot el procés de classificació, rentat i eixugat de la roba, es poden produir incidents que fan que la roba es faci malbé o es pugui perdre. Per aquest motiu, preguem ens disculpin si succeeix algun d’aquests errors.

Elías Cano / Cristina Gordillo
Alumne pràctiques TS / Treballadora social CR i CAE Les Hortènsies

El laberint d’Horta

El laberint d’Horta és un espai especial, es un jardí històric i alhora un museu. Es el més antic de la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i es va finalitzar, en una primera fase, el 1808.

En principi, va ser dissenyat per a fer les delícies de l’alta burgesia catalana i perquè la reialesa espanyola pogués delectar-se amb els diferents espais creats.

El 1971 es va obrir definitivament al públic.

Degut a la seva bellesa i espectacularitat, s’hi han rodat diverses pel·lícules.

Verd i tranquil, convida a la reflexió i al diàleg, a la introspecció i a l’algaravia, una eclecsi de biodiversitat botànica i ornamental.

És una àrea amb profuses escultures, diversos estanys, cascades i fonts, on destaca el seu famós laberint, basat en el mite grec del Minotaure.

…I nosaltres, ens endinsem com Teseu a la revolta d’Ariadna, evitant en tot el possible al Minotaure… que és una bestiola molt moguda…

Els parterres, d’un verd que enlluernen, ens van obrint pas cap a racons on apareixen figures d’una bellesa singular, avivant la nostra curiositat per conèixer històries noves.

… I els nostres monitors ens expliquen contes mitològics, llegendes d’amor i de guerra, que es reflecteixen a cada escultura que s’erigeix davant de nosaltres.

I sortim del laberint tot recordant:

Entra, sortiràs sense marrada

el laberint és senzill

no cal el cabdell

que va donar Ariadna a Teseu.

Tornem a Sant Mateu

Sant Mateu ens esperava, amb tota la seva magnificència àmplia i esplendorosa.

Ara tot va agafant una velocitat, compassada, mesurada.

Tornem a sentir, a compartir, a veure tot el que fins ara estava censurat, limitat.

Les sortides tornen a ser l’eix del nostre dia, i Déu!!! Com les gaudim!

Caminar pels corriols de la muntanya de Sant Mateu és tota una experiència.

Potser avui tenim una visió diferent de les experiències que vivim, ara el temps el discorrem d’una altra manera, acaronant cada segon.

Tot es torna més viu i intens.

Intentem degustar cada segon com si fos l’últim, cada experiència, cada sensació… tot torna a ser únic i irrepetible.

La vida ens ensenya, de vegades de manera devastadora, que el temps és efímer i finit.

Dissipem el temps sense tot just percebre’l, però és el temps el que ens erosiona a nosaltres…

Al passat hi vam ser, al present hi som i al futur hi serem.

Visquem dels moments, sense avançar esdeveniments.

Vivint el present sabrem esperar el futur sense ànsies, sense presses, tastant-lo com si fos la primera vegada.

Pensem en present. Perquè el futur es torna present quan es viu.

La castanyada a Les Hortènsies

La nostra castanyera, abillada amb les seves millors gal·les, ha repartit castanyes., moniatos i panellets.

Generosa i divertida, ens ha sorprès amb un berenar especial.

L’olor de la tardor s’ha filtrat a poc a poc entre nosaltres.

Aromes càlids i intensos, que ens recorden retalls de vida ja passats, que reprenen els ja presents.

Vinga castanyera, que amb el teu fogó i el teu faldó de quadres ets la figura més entranyable d’aquesta estació que ens acosta a l’hivern.

Iaieta cordial i afectuosa que ens porta any rere any els tradicionals dolços que a la seva caldera, elabora amb afecte i cura.

Repartint alegria per tot arreu, compassem els teus passos amb la famosa cançó que tots coneixem.

… I, com sempre, has fet que la nostra castanyada sigui la millor de les festes.

Halloween 2021

Ja han tornat, ja són aquí, els esperits que pesarosos es passegen entre les tenebres, entre mons alterns, observant-nos, veient com dins el nostre tarannà diari, en aquest dia, els esperàvem.

Lliures d’expressar-se tal qual són, aquí tenen el millor dels escenaris.

Els nostres riures els acompanyen i a nosaltres, els seus espants ens diverteixen.

Dia diferent, anàrquic i cordial… que els nostres convidats són el primer, i ens aclimatem a les seves formes i quefers.

Xiscles, crits i penombres ens acompanyen!!!

La boira obre un camí eteri, que els indica la direcció més directa a casa nostra.
Cada unitat de convivència s’ambienta com en un petit avern, fantasmagòric, tel·lúric i aterridor.

I és aquí on els dos mons conviuen i es retroalimenten l’un de l’altre, gaudint de bromes i jocs.

Amics dels nostres amics, entenem les seves penes i pesars i avui els retornem riures i diversions.

Ells ens porten dosis d’adrenalina que, canalitzades, ens transporten al seu món, amb mesura i condescendència.

Entre udols i riallades, el nostre matí ha estat l’esperat, gaudit i compartit, tot esperant que, any rere any, tornin per a compartir la seva millor nit i el nostre millor dia.

Tornant de mica en mica a una normalitat pre-Covid

Tornant a la normalitat pre-Covid

Sembla que, per fi, la situació epidemiològica vers la pandèmia del coronavirus que hem sofert, ha millorat substancialment, encara que, com sempre, hem de seguir les recomanacions del departament de sanitat, que manté encara algunes mesures de seguretat.

La positivitat en Sars -Cov-2, és cada vegada més petita i les situacions crítiques dins les quals ens hem vist immersos van deixant pas a un futur per fi esperançador.

Els dies difícils es van deixant enrere i apareixen escenaris nous, més similars als que la pandèmia ens va obligar a renunciar.

Necessitem sentir-nos, envoltar-nos i celebrar que junts hem superat una etapa molt complicada, convulsa i kafkiana.

No ens oblidarem mai dels amics, companys, coneguts… de totes aquelles persones de qui desconeixem els noms i que, prematurament, van veure truncats tots els seus somnis a causa d’aquesta maleïda malaltia, ni les seqüeles que aquesta ha deixat en molts dels que la van patir. Ara és temps de tornar, de restablir, d’acceptar-nos dins les nostres fragilitats i de veure que, com a persones que som, hem guanyat en solidaritat i en humanitat.

Entre tots hem vist que la força de cadascun de nosaltres ha estat capaç d’aguantar i de batallar… empenyent units en una mateixa direcció, trobant un camí per a poder continuar recorrent-lo junts.

Època de sofriment, però també de superació.

Fem balanç de tot el que hem après, d’allò desitjat i allò perdut… i veiem al nostre voltant totes les persones que ens han acompanyat, ens han ajudat i s’han deixat la pell per nosaltres en aquest impàs.

Per ells i per nosaltres, Gràcies, no érem conscients de l’extraordinària implicació tant personal com professional demostrada.

Ara toca tornar a reconstruir-nos, i sabem que els d’abans, els de sempre… sou aquí.

Visita al Parc de Joaquim Passi

A Sant Andreu de Llavaneres es troba un parc molt especial, un lloc per poder passejar i relaxar-se dins la serpentejada quotidianitat a la qual estem imbuïts.

És un lloc molt ben cuidat, on la connexió amb la natura fa que el temps pugui alentir-se i per uns moments recobrar part del que hem perdut.

El temps discorre més a poc a poc, deixant pas a altres sensacions…

Els ànecs circulen lliurement al nostre costat… inesperats companys, en un petit viatge dins la natura.

Aromes i tonalitats noves ens anuncien el canvi d’estació, acostant-nos a una incipient tardor que acaba de despertar.

Travessar ponts sobre petits llacs, el so de l’aigua, asseure’ns en un banc i contemplar com els colors canvien segons avança la llum del sol, és una experiència enriquidora.

Per a nosaltres, els indrets nous ens aporten vivències noves, enriquint el nostre dia a dia, i compartint el nostre passeig amb els companys que encara no l’han gaudit.

Natura, animals i bona companyia han fet d’un matí normal una jornada diferent.

Segell de web mèdica acreditada

, , ,
Segell WMA Web Mèdica Acreditada

Per quart any consecutiu, la pàgina web de la Fundació Sant Francesc D’Assis, obté el Segell WMA Web Mèdica Acreditada, que certifica que la informació referida a la pàgina és totalment de confiança i qualitat.

El procés acreditatiu és un servei ofert pel col·legi de Metges de Barcelona per garantir, mitjançant l’atorgament del segell acreditatiu, que tota la informació plasmada a la pàgina web és segura i de confiança.

El procés de validació comporta un estudi meticulós i acurat per part de diversos grups d’experts que repassen amb deteniment cada apartat, cada notícia, cada article…

Valoren i examinen tota la informació bolcada a la web i certifiquen el bon ús i la bona praxi que es realitza des d’aquesta.

El segell garanteix que la informació plasmada i notificada compleix amb tots els criteris del document Principis de la Bona Pràctica de WMA (Web Mèdica Acreditada).

És la manera més segura de poder accedir a contingut fiable a la xarxa.

Des d’aquesta plataforma volem donar les gràcies a metges, infermeres, professionals de la salut, educatius i socials i a tots els implicats a dotar de qualitat i confiança cada pàgina web que ostenta aquest segell.

 

Certificat WMA Web Mèdica Acreditada - Miniatura

 

Reflexions

, , ,

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!

Sant Francesc d’Assís, la nostra festa!

El nostre Patró Sant Francesc d’Assís ens ha deixat ensenyances molt valuoses.

Seguint els passos i lliçons del nostre patró, ho celebrem com es mereix, amb il·lusió i alegria.

Fidels al seu amor vers els animals, nosaltres professem el mateix sentiment cap a ells.
Accepten sense jutjar i entenen sense preguntar.

Com sempre, la temàtica de la festa gira dins del món dels animals i, a part d’allò més lúdic de la festivitat, aprenem coses noves i en moltes ocasions ens imbuïm dins ells…

Els jocs es divideixen per unitats i cadascuna d’elles té una dificultat i una intenció determinada.

Un dels jocs més divertits ha estat una versió personalitzada de la gallineta cega, en què en comptes d’utilitzar el tacte per a reconèixer als animals hem hagut d’utilitzar l’oïda, imitant el so de l’animal que ens havia tocat.

Cada joc ens derivava al coneixement dels seus costums, des del seu menjar favorit a les anècdotes més divertides.

Cadascun de nosaltres s’identifica amb un animal determinat, l’afinitat és innata i generalment desconeixem per què…

El que si és cert és que ens fascina el seu món, el seu hàbitat i la seva manera de relacionar-se amb l’entorn.

La festa és gran, és la nostra festa major, on donem i rebem el millor de nosaltres, de vosaltres, de tots…

Festa nipona a Les Hortènsies

I mitjançant els sons d’un gran Gong ha donat inici la festa temàtica d’aquest mes.

Japó, la seva cultura i la seva particular idiosincràsia s’han emmotllat a la nostra manera de viure la festa.

Menys austers, més expressius i menys moderats, ens hem endinsat en un món que es diferencia molt del nostre.

Clafit de tradicions mil·lenàries, anem coneixent com és la vida molt més enllà dels límits fronterers.

Japó ens refereix un àmbit i un espai molt diferent del que coneixem.

Transgressor en infinitat d’aspectes, l’esperit nipó ens mostra com la col·lectivitat és important perquè la individualitat no perdi les seves particularitats.

El Japó et sorprèn per infinitat de circumstàncies…

La mil·limètrica cura de tradicions mil·lenàries et submergeix per moments dins un període pretèrit de la història.

La música acompassa ritmes harmònics i pausats, la seva gastronomia és senzilla i elegant; és una cuina que cada vegada va prenent més força al món occidental.

Al Japó es conjuga un món ancestral i llegendari al costat d’una comunitat avantguardista en tecnologia i societat.

…I nosaltres, anem aprenent mes a mes el que s’amaga darrera fronteres que ara com ara ens són físicament infranquejables.

Vivint dins la música

Vivint dins la música

La música forma part del nostre dia a dia, és un motor que ens empeny, que ens dóna vida.

La compartim i la fem nostra, i en moments delicats ens centrem a gaudir-la en solitari per a refugiar-nos dins les seves melodies.

Cada to, cada cadència, ens mostra uns espais diferents, únics.

Aviva la nostra imaginació i ens reporta a vivències que estaven tancades i s’acaben despertant…

Els sons, acompassats amb els tons vocals dels nostres cantants favorits, fan que les emocions floreixin.

La música té aquesta capacitat especial de reconfortar-nos, d’animar a compartir, de fer que els ressons ens uneixin.

Compassos que, en sonar, fan que només mirant-nos parlem tots el mateix idioma, i ballem, ballem sense parar, percebent les sensacions individuals de cadascun de nosaltres.

És més que una activitat, és una manera de ser, de viure, de comunicar-nos, de gaudir…

De vegades fem els nostres propis instruments musicals i els acoblem als compassos de la música.

Art, cultura i vida, la música és l’instrument que punteja tecla a tecla, corda a corda, les notes del pentagrama dibuixat en la nostra memòria.