La comunicació emocional

La comunicació emocional

Un cop per setmana fem el taller d’expressió i comunicació audiovisual.

L’activitat es crea amb l’objectiu de potenciar les habilitats comunicatives.

El llenguatge audiovisual s’entén com un llenguatge multisensorial i mixt, ja que és la suma del llenguatge visual amb l’auditiu. És compost per la imatge i el so, fent possible que aquesta combinació transmeti idees i sensacions a un receptor.

Els missatges audiovisuals ajuden i donen pes al procés comunicatiu.

Una de les activitats que ens permeten posar en pràctica i fomentar l’expressió, comprensió i comunicació és l’anomenada “Conta-contes”.

Creem una simbiosi entre recursos tradicionals i recursos tecnològics.

Estem endinsats en l’era de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) i aprofitem aquest fet per actualitzar-nos, enriquir-nos i emprar noves metodologies de treball més modernes i dinàmiques.

Escenifiquem contes populars amb titelles creades pels residents, acompanyades de la figura del narrador clàssic, però d’igual manera visualitzem i escoltem el mateix conte, des d’una pantalla i amb una posada en escena diferent, amb personatges de dibuixos o reals.

Del teatret tradicional ens quedem amb l’emoció d’esperar impacients que surti el personatge d’entre el teló. De les pantalles, ens emocionen les músiques i l’edició.

De totes dues vessants, destaquem com a primordial l’objectiu de comprendre les intencions comunicatives d’aquells que ens envolten.

D’una manera o altra, els contes ens permeten traslladar-nos a multitud d’indrets imaginaris.

Ens permeten gaudir de les faules i llegendes més conegudes. Compartim les emocions que ens desperten les històries que escoltem i visualitzem.

Aprenem i ens divertim junts, però sobretot sumem experiències positives.

 

Tamara Marchante.

Els nostres records

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.

Festa mexicana

México lindo y querido… cuando yo te vuelva a ver…

Viva Mexico mi cuate!!!

Avui les Hortènsies sonen a ranxeres i fa olor de fesols amb sabor a xile…

Amb llimona i sal, el Tequila… avui aquí és llimonada…

Poble orgullós, audaç i senzill, cultura andina, enigmàtica, guardiana de secrets fins i tot encara avui indesxifrables.

La societat mexicana és multiètnica i multicontinental, una barreja entre l’oriünd i el colonialisme posterior.

Homes i dones de sentiments extrems, passionals. Les tristeses i les alegries les entonen amb vehemència.

Amb Mèxic tenim grans similituds i alhora grans diferències que fan que aquest país sigui únic en cultura i idiosincràsia.

Temperamentals i acollidors, els mexicans, amb els seus barrets d’ala ampla i guitarra en mà, ens delecten amb cançons que des de ben petits, ens han acompanyat.

Als seus vestits típics, tant homes com dones, hi llueixen amb orgull símbols indígenes que tenen una relació directa amb la cultura maia i asteca.

Diversos, variats i acolorits, ens endinsem de ple en un país que ens porta cap a allò més intrínsec de l’ésser humà.

I farem nostra una de les frases de la pintora mexicana Frida Kahlo:

“Tria una persona que et miri com si fossis màgia.”

Tornem a la mar

De mica en mica, tot tendeix a tornar a una relativa normalitat i per fi hem pogut reprendre les sortides a la mar.

Gaudir-ne, acaparar-la braçada rere braçada, i sentir que ens estava esperant.

Diàfana, neta, fluint… onada rere onada.

Submergits, ens impregnem de la sal, de la seva olor… i del sol bronzejant-nos.

El pessigolleig de la sorra als nostres peus té la capacitat de difuminar els moments més foscos que hem viscut.

Capbussons i ofegades!!!

Som com avesats i mítics marins, dibuixant vaixells sobre l’escuma que forma l’aigua en arribar a la riba.

Després d’un bon bany, no hi ha res millor que asseure’s en una guingueta on assaborir un gelat, un refresc, un petit tast.

Cal recuperar forces, que nedar desgasta molt.

I després… a casa, amb el sabor d’un matí intensament divertit.

L’inici de les excursions, les sortides a l’exterior, l’estiu… ens va reafirmant en la nova etapa que comença, gaudint dels petits plaers que ens ofereix la vida.

Amb mesura, amb prudència, sense pressa… Però sense pausa.

 

ESTE VERANO, SÍ QUE HAY PLAYA… ¡¡¡VAYA VAYA!!!

Tibidabo. Jornades per a persones amb discapacitat funcional

Aquest any, sí, per fi!!!

Les Jornades de portes obertes per a les persones amb discapacitat funcional han tornat a reobrir-se després de l’aturada derivada de la covid-19.

És una de les sortides que més hem enyorat, el Tibidabo és per a nosaltres com tocar el cel amb la punta dels dits, l’excursió per excel·lència, una de les millors experiències de l’any.

Motxilles preparades, entrepans, aigua, sucs, crema solar… no ens faltava de res.
Colors, sons, riures, molts riures, riallades que compartim al costat dels nostres companys.

…I les atraccions eren allí, com sempre, tal com les havíem somiat durant l’any de la pandèmia …

Menys bulliciós, sense aglomeracions. Les mesures de seguretat continuen vigents, encara que anem acostant-nos a poc a poc a una certa normalitat.

Replet de màgia i felicitat, tots ens encaminem a gaudir de les nostres merescudes jornades de portes obertes.

Els cavalls, cavalcant sobre un cercle infinit, ens estaven esperant, sublims, altius.

Pujats en la sínia, expectants, asseguts a les petites tarteres que es balancegen sobre una Barcelona magnifica, grandiosa i impressionant, ens sentim les persones més importants de l’univers.

Cada atracció ens proporciona una experiència única, enriquidora i irrepetible, una explosió d’adrenalina que va trencant trosset a trosset totes les pors i incerteses que ens han acompanyat durant massa temps.

L’espera ha valgut la pena… Perquè després de la tempesta, sempre ve una bonança.

Comença l’estiu

Estiu a Les Hortènsies

Iniciem un estiu com si fos el primer en molt de temps.

La pandèmia, les mesures de contenció… la por…

Sabem que no tot ha passat, que encara hem de ser moderats, prudents i seguir en tot moment les mesures de seguretat que Sanitat ens indiqui.

Tots vacunats, ens sentim més confiats, més protegits.

Poc a poc, les restriccions es van relaxant i la situació epidemiològica millora, la qual cosa ens vaticina un estiu mitjanament normal, amb la seva llum, els seus colors, la seva calor…

Aspirem a recuperar una certa normalitat en les activitats a l’exterior, les culturals, les d’oci…

Les que ens permetin relacionar-nos i gaudir de l’estiu, sempre amb la mesura a què ja sabem adaptar-nos.

Som conscients de tot el que ha significat i significa aquesta maleïda malaltia, per això entenem que no serà un estiu com els que hem viscut abans, però sí que serà millor.

Es presenten dies amplis, en què la lluminositat i una gamma ingent de colors alegraran jornades noves, i nosaltres, disposats a l’aventura i assedegats d’escenaris nous, volem delectar-nos.

… I pintarem de blau la mar que ens embolica i de groc el sol que ens escalfa, pinzellant de colors desiguals els instants que, esdevenidors, alegraran jornades retornades.

Festa grega 2021

Forta, culta, mil·lenària… un esperó dins la il·lustració de tota una història compartida per infinitat de pobles i països.

Grècia creix en cadascun de nosaltres sense saber-ho.

Paraules, política, albir…

Som Grècia en gran part del vocabulari que utilitzem habitualment.

Edificis amb estructures que ens parlen de la seva història, reproduint-la i adaptant-la a la nostra.

El culte al cos, a la perfecció, a l’esport, filosofia en estat pur, intel·lectuals que ens van ajudar a pensar i a dilucidar el més existencial de l’ésser humà.

L’exercici físic era per als grecs un estil de vida, una activitat que des de petits practicaven. Els seus gimnasos en gran manera són els nostres.

Per a aquesta festa hem adaptat cada unitat de convivència, per assaborir petites parcel·les d’un país tan especial.

Música, esport, art…

Totes les facetes que feien de Grècia la precursora d’una història mil·lenària, que roman indestructible davant el transcurs del temps. Un camí pel qual l’ésser humà ha anat avançant i desenvolupant les idees i reflexions que els grans filòsofs grecs es plantejaven a les seves escoles.

Grècia ens porta l’alegria de continuar coneixent la cultura, la gastronomia, el folklore i el més representatiu d’un país tant agermanat amb la humanitat.

“L’home és la mesura de totes les coses”

Els videojocs i la diversitat intel·lectual

La tecnologia a l’abast de la diversitat funcional.

Els temps avancen i nosaltres ho fem amb ells.

Les noves tecnologies ens interessen i tenim la capacitat d’adaptar-nos a un futur menys analògic.

El que és nou tendeix a facilitar els entrebancs que de vegades tenim, i la ciència, en tots els seus camps, no deixa de progressar i d’emmotllar-se a les necessitats especials que de vegades tenim.

Per a nosaltres és tan sols un joc, però el seu rerefons és molt més complex.

Amb els videojocs es cobreixen necessitats tant lúdiques com psicopedagògiques: estimulació cognitiva, capacitat òculoespacial, motricitat fina…

És una interessant eina educativa que cobreix diverses funcions.

Un petit comandament amb diversos botons i un extens camp de potencialitats.

La facultat de predir i planificar el següent moviment, anticipant-nos a situacions que poden ser, en principi, una mica complexes segons les capacitats de cada integrant.

La retentiva és un dels factors a tenir en compte, ja que de manera natural s’interioritzen accions amb celeritat i precisió.

Concentració i exactitud davant el més imminent, l’atzar aquí no hi té cabuda.

Un desafiament nou al qual ens enfrontem i aprenem clic a clic.

Viatges virtuals

Els viatges virtuals són una de les activitats amb les quals més gaudim.

És una activitat curiosa i que desperta la nostra imaginació fins a límits insospitats. Com en les festes temàtiques que us anem explicant periòdicament, coneixem països i cultures diferents.

Amb els viatges culturals ens imbuïm de ple en pobles i ciutats que, en tota la seva esplendor, es plasmen a la televisió i ens ofereixen escenaris on cadascun de nosaltres s’endinsa i viu, com en el cel·luloide, històries imaginades.

Cada imatge estimula la nostra imaginació i ens deriva per camins que els nostres peus mai no han trepitjat.

Però com la ment és prodigiosament meravellosa, som capaços d’endinsar-nos dins un món virtual i acoblar experiències viscudes amb les ideades.

És una manera original que motiva la nostra capacitat de percepció oferint-nos paisatges, llocs secrets, edificis emblemàtics, on ens submergim, viatjant a llocs que desconeixíem.

Virtualment recorrem el món, gaudint a cada moment d’espectacles i panoràmiques als quals ara podem oferir-los un nom, i que cadascun de nosaltres el viu i el comparteix d’una manera diferent.

Realment l’univers és infinit i la tecnologia ens brinda l’opció de poder conèixer-ho.

Circuit d’habilitats motrius

A Can Gaza hi ha un circuit motriu del qual gaudim i n’aprofitem els beneficis al màxim.

Són unes instal·lacions d’habilitats motrius que l’ajuntament d’Alella ha posat a disposició de tots els ciutadans del poble.

És un circuit adequat per a totes les edats i molt accessible si es pateixen certs problemes de mobilitat.

Es poden realitzar entrenaments coordinats sense un horari determinat.

És una activitat que solem realitzar una o dues vegades a la setmana, totalment supervisada pels professionals del nostre centre.

Ens permet exercitar tots els grups musculars, amb descans moderats i de manera adaptada a les nostres necessitats i particularitats.

Un espai de salut a l’aire lliure que ens permet realitzar exercicis en un entorn privilegiat.

Petits obstacles que ens ajuden a refermar la coordinació i també ens mantenen en una bona forma física.

Millorem la destresa òculo-manual tot optimitzant les funcions cognitives i sensorials del nostre cervell.

Els nostres monitors, implicats com sempre en el nostre benestar, ens ajuden a superar les dificultats amb què podem trobar-nos.

És lúdic i alhora educatiu, tot fomentant la confiança i afermant les capacitats que anem desenvolupant en el nostre dia a dia.

Resum de la memòria d’activitat 2020 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - Alella - FSFA

La Residència les Hortènsies  pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís (FSFA) junt amb dos centres més: la Residència el Montseny i el CSAI Can Torras.

Els tres centres que conformen la Fundació operen de manera independent però amb un mateix objectiu: “Per i per a les persones”.

La Residència les Hortènsies es un centre capdavanter a la comarca del Maresme en el tractament de persones amb multidiscapacitats, associades o no a trastorns de conducta.

Disposa de 156 places de centre residencial i 12 places de Centre de dia.

Segueix un model d’integració en què es potencien les capacitat físiques, cognitives i socials de tots els nostres usuaris.

Hem de dir que la pandèmia i el confinament patit aquest any han estat demolidors i ha afectat tots els àmbits de la nostra residència.

Tot això, associat a usuaris que pateixen d’una complexitat afegida per entendre una situació tan extrema.

Gràcies a voluntaris anònims i a institucions properes a nosaltres vam abastir-nos de material, i el CSAI Can Torras va ser l’eix central de tota la distribució d’EPIS i proves PCR.

Del no res vam crear un nou disseny de la residència.

A la primera onada de la pandèmia es van delimitar les zones: usuaris amb simptomatologia compatible amb la Covid 19, aïllaments preventius i usuaris sense símptomes…

Es va remodelar tota l’estructura interna i externa de la residència, creant unitats de convivència que són, ara per ara, una nova forma d’interactuar i de conviure.

Es feia, i es segueix fent, un desinfecció continuada de totes les estances de la residència.

Els cribratges es realitzaven dues vegades per setmana per poder així detectar qualsevol positiu simptomàtic i/o asimptomàtic i per evitar qualsevol brot descontrolat de la Covid-19.

En el moment actual, davant la treva i la tranquil·litat que ens ha ofert la vacunació, però sense abaixar les mesures de seguretat, es segueixen el cribratges setmanals per les persones que, per motius personals, no s’han  vacunat i també per qualsevol persona que pugui presentar simptomatologia compatible amb la Covid-19.

Un any complicat en què la protecció dels usuaris ha estat la prioritat més immediata.

Seguim actualitzant totes les nostres infraestructures per avançar-nos a un futur cada vegada més proper.

 

Aquí un deixem un petit resum dels indicadors principals inclosos a la Memòria d’activitat de la Residència Les Hortènsies 2020.

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 163

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2020

Ingressos Baixes
Gener 0 2
Febrer 2 2
Març 0 1
Abril 0 6
Maig 0 2
Juny 0 1
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 0 1
Octubre 2 1
Novembre 2 0
Desembre 1 9

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2020

Domicili familiar 1
Residència / Llar 3
Servei de CAE 1
Servei de T.O. 1
UHEDI Barcelona 1

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2020

Homes RSD 77
Dones RSD 86
Homes CAE 8
Dones CAE 4

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAT USUARIS RSD 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 59
De 51 a 70 anys 90
Més de 70 anys 13

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2020

RSD CAE
GRAU III 145 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2020

Valoracions seguiment usuaris 38
Valoracions inicials usuaris 0
Entrevistes seguiment famílies 17

 

PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES 2020

ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14
ANY 2020 0

 

INCAPACITACIONS 2020

Residència CAE
Incapacitats 162 12
En tràmit 0 0
Guarda de fet 1 0