Tornem a la mar

De mica en mica, tot tendeix a tornar a una relativa normalitat i per fi hem pogut reprendre les sortides a la mar.

Gaudir-ne, acaparar-la braçada rere braçada, i sentir que ens estava esperant.

Diàfana, neta, fluint… onada rere onada.

Submergits, ens impregnem de la sal, de la seva olor… i del sol bronzejant-nos.

El pessigolleig de la sorra als nostres peus té la capacitat de difuminar els moments més foscos que hem viscut.

Capbussons i ofegades!!!

Som com avesats i mítics marins, dibuixant vaixells sobre l’escuma que forma l’aigua en arribar a la riba.

Després d’un bon bany, no hi ha res millor que asseure’s en una guingueta on assaborir un gelat, un refresc, un petit tast.

Cal recuperar forces, que nedar desgasta molt.

I després… a casa, amb el sabor d’un matí intensament divertit.

L’inici de les excursions, les sortides a l’exterior, l’estiu… ens va reafirmant en la nova etapa que comença, gaudint dels petits plaers que ens ofereix la vida.

Amb mesura, amb prudència, sense pressa… Però sense pausa.

 

ESTE VERANO, SÍ QUE HAY PLAYA… ¡¡¡VAYA VAYA!!!

Tibidabo. Jornades per a persones amb discapacitat funcional

Aquest any, sí, per fi!!!

Les Jornades de portes obertes per a les persones amb discapacitat funcional han tornat a reobrir-se després de l’aturada derivada de la covid-19.

És una de les sortides que més hem enyorat, el Tibidabo és per a nosaltres com tocar el cel amb la punta dels dits, l’excursió per excel·lència, una de les millors experiències de l’any.

Motxilles preparades, entrepans, aigua, sucs, crema solar… no ens faltava de res.
Colors, sons, riures, molts riures, riallades que compartim al costat dels nostres companys.

…I les atraccions eren allí, com sempre, tal com les havíem somiat durant l’any de la pandèmia …

Menys bulliciós, sense aglomeracions. Les mesures de seguretat continuen vigents, encara que anem acostant-nos a poc a poc a una certa normalitat.

Replet de màgia i felicitat, tots ens encaminem a gaudir de les nostres merescudes jornades de portes obertes.

Els cavalls, cavalcant sobre un cercle infinit, ens estaven esperant, sublims, altius.

Pujats en la sínia, expectants, asseguts a les petites tarteres que es balancegen sobre una Barcelona magnifica, grandiosa i impressionant, ens sentim les persones més importants de l’univers.

Cada atracció ens proporciona una experiència única, enriquidora i irrepetible, una explosió d’adrenalina que va trencant trosset a trosset totes les pors i incerteses que ens han acompanyat durant massa temps.

L’espera ha valgut la pena… Perquè després de la tempesta, sempre ve una bonança.

Comença l’estiu

Estiu a Les Hortènsies

Iniciem un estiu com si fos el primer en molt de temps.

La pandèmia, les mesures de contenció… la por…

Sabem que no tot ha passat, que encara hem de ser moderats, prudents i seguir en tot moment les mesures de seguretat que Sanitat ens indiqui.

Tots vacunats, ens sentim més confiats, més protegits.

Poc a poc, les restriccions es van relaxant i la situació epidemiològica millora, la qual cosa ens vaticina un estiu mitjanament normal, amb la seva llum, els seus colors, la seva calor…

Aspirem a recuperar una certa normalitat en les activitats a l’exterior, les culturals, les d’oci…

Les que ens permetin relacionar-nos i gaudir de l’estiu, sempre amb la mesura a què ja sabem adaptar-nos.

Som conscients de tot el que ha significat i significa aquesta maleïda malaltia, per això entenem que no serà un estiu com els que hem viscut abans, però sí que serà millor.

Es presenten dies amplis, en què la lluminositat i una gamma ingent de colors alegraran jornades noves, i nosaltres, disposats a l’aventura i assedegats d’escenaris nous, volem delectar-nos.

… I pintarem de blau la mar que ens embolica i de groc el sol que ens escalfa, pinzellant de colors desiguals els instants que, esdevenidors, alegraran jornades retornades.

Festa grega 2021

Forta, culta, mil·lenària… un esperó dins la il·lustració de tota una història compartida per infinitat de pobles i països.

Grècia creix en cadascun de nosaltres sense saber-ho.

Paraules, política, albir…

Som Grècia en gran part del vocabulari que utilitzem habitualment.

Edificis amb estructures que ens parlen de la seva història, reproduint-la i adaptant-la a la nostra.

El culte al cos, a la perfecció, a l’esport, filosofia en estat pur, intel·lectuals que ens van ajudar a pensar i a dilucidar el més existencial de l’ésser humà.

L’exercici físic era per als grecs un estil de vida, una activitat que des de petits practicaven. Els seus gimnasos en gran manera són els nostres.

Per a aquesta festa hem adaptat cada unitat de convivència, per assaborir petites parcel·les d’un país tan especial.

Música, esport, art…

Totes les facetes que feien de Grècia la precursora d’una història mil·lenària, que roman indestructible davant el transcurs del temps. Un camí pel qual l’ésser humà ha anat avançant i desenvolupant les idees i reflexions que els grans filòsofs grecs es plantejaven a les seves escoles.

Grècia ens porta l’alegria de continuar coneixent la cultura, la gastronomia, el folklore i el més representatiu d’un país tant agermanat amb la humanitat.

“L’home és la mesura de totes les coses”

Els videojocs i la diversitat intel·lectual

La tecnologia a l’abast de la diversitat funcional.

Els temps avancen i nosaltres ho fem amb ells.

Les noves tecnologies ens interessen i tenim la capacitat d’adaptar-nos a un futur menys analògic.

El que és nou tendeix a facilitar els entrebancs que de vegades tenim, i la ciència, en tots els seus camps, no deixa de progressar i d’emmotllar-se a les necessitats especials que de vegades tenim.

Per a nosaltres és tan sols un joc, però el seu rerefons és molt més complex.

Amb els videojocs es cobreixen necessitats tant lúdiques com psicopedagògiques: estimulació cognitiva, capacitat òculoespacial, motricitat fina…

És una interessant eina educativa que cobreix diverses funcions.

Un petit comandament amb diversos botons i un extens camp de potencialitats.

La facultat de predir i planificar el següent moviment, anticipant-nos a situacions que poden ser, en principi, una mica complexes segons les capacitats de cada integrant.

La retentiva és un dels factors a tenir en compte, ja que de manera natural s’interioritzen accions amb celeritat i precisió.

Concentració i exactitud davant el més imminent, l’atzar aquí no hi té cabuda.

Un desafiament nou al qual ens enfrontem i aprenem clic a clic.

Viatges virtuals

Els viatges virtuals són una de les activitats amb les quals més gaudim.

És una activitat curiosa i que desperta la nostra imaginació fins a límits insospitats. Com en les festes temàtiques que us anem explicant periòdicament, coneixem països i cultures diferents.

Amb els viatges culturals ens imbuïm de ple en pobles i ciutats que, en tota la seva esplendor, es plasmen a la televisió i ens ofereixen escenaris on cadascun de nosaltres s’endinsa i viu, com en el cel·luloide, històries imaginades.

Cada imatge estimula la nostra imaginació i ens deriva per camins que els nostres peus mai no han trepitjat.

Però com la ment és prodigiosament meravellosa, som capaços d’endinsar-nos dins un món virtual i acoblar experiències viscudes amb les ideades.

És una manera original que motiva la nostra capacitat de percepció oferint-nos paisatges, llocs secrets, edificis emblemàtics, on ens submergim, viatjant a llocs que desconeixíem.

Virtualment recorrem el món, gaudint a cada moment d’espectacles i panoràmiques als quals ara podem oferir-los un nom, i que cadascun de nosaltres el viu i el comparteix d’una manera diferent.

Realment l’univers és infinit i la tecnologia ens brinda l’opció de poder conèixer-ho.

Circuit d’habilitats motrius

A Can Gaza hi ha un circuit motriu del qual gaudim i n’aprofitem els beneficis al màxim.

Són unes instal·lacions d’habilitats motrius que l’ajuntament d’Alella ha posat a disposició de tots els ciutadans del poble.

És un circuit adequat per a totes les edats i molt accessible si es pateixen certs problemes de mobilitat.

Es poden realitzar entrenaments coordinats sense un horari determinat.

És una activitat que solem realitzar una o dues vegades a la setmana, totalment supervisada pels professionals del nostre centre.

Ens permet exercitar tots els grups musculars, amb descans moderats i de manera adaptada a les nostres necessitats i particularitats.

Un espai de salut a l’aire lliure que ens permet realitzar exercicis en un entorn privilegiat.

Petits obstacles que ens ajuden a refermar la coordinació i també ens mantenen en una bona forma física.

Millorem la destresa òculo-manual tot optimitzant les funcions cognitives i sensorials del nostre cervell.

Els nostres monitors, implicats com sempre en el nostre benestar, ens ajuden a superar les dificultats amb què podem trobar-nos.

És lúdic i alhora educatiu, tot fomentant la confiança i afermant les capacitats que anem desenvolupant en el nostre dia a dia.

Resum de la memòria d’activitat 2020 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - Alella - FSFA

La Residència les Hortènsies  pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís (FSFA) junt amb dos centres més: la Residència el Montseny i el CSAI Can Torras.

Els tres centres que conformen la Fundació operen de manera independent però amb un mateix objectiu: “Per i per a les persones”.

La Residència les Hortènsies es un centre capdavanter a la comarca del Maresme en el tractament de persones amb multidiscapacitats, associades o no a trastorns de conducta.

Disposa de 156 places de centre residencial i 12 places de Centre de dia.

Segueix un model d’integració en què es potencien les capacitat físiques, cognitives i socials de tots els nostres usuaris.

Hem de dir que la pandèmia i el confinament patit aquest any han estat demolidors i ha afectat tots els àmbits de la nostra residència.

Tot això, associat a usuaris que pateixen d’una complexitat afegida per entendre una situació tan extrema.

Gràcies a voluntaris anònims i a institucions properes a nosaltres vam abastir-nos de material, i el CSAI Can Torras va ser l’eix central de tota la distribució d’EPIS i proves PCR.

Del no res vam crear un nou disseny de la residència.

A la primera onada de la pandèmia es van delimitar les zones: usuaris amb simptomatologia compatible amb la Covid 19, aïllaments preventius i usuaris sense símptomes…

Es va remodelar tota l’estructura interna i externa de la residència, creant unitats de convivència que són, ara per ara, una nova forma d’interactuar i de conviure.

Es feia, i es segueix fent, un desinfecció continuada de totes les estances de la residència.

Els cribratges es realitzaven dues vegades per setmana per poder així detectar qualsevol positiu simptomàtic i/o asimptomàtic i per evitar qualsevol brot descontrolat de la Covid-19.

En el moment actual, davant la treva i la tranquil·litat que ens ha ofert la vacunació, però sense abaixar les mesures de seguretat, es segueixen el cribratges setmanals per les persones que, per motius personals, no s’han  vacunat i també per qualsevol persona que pugui presentar simptomatologia compatible amb la Covid-19.

Un any complicat en què la protecció dels usuaris ha estat la prioritat més immediata.

Seguim actualitzant totes les nostres infraestructures per avançar-nos a un futur cada vegada més proper.

 

Aquí un deixem un petit resum dels indicadors principals inclosos a la Memòria d’activitat de la Residència Les Hortènsies 2020.

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 163

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2020

Ingressos Baixes
Gener 0 2
Febrer 2 2
Març 0 1
Abril 0 6
Maig 0 2
Juny 0 1
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 0 1
Octubre 2 1
Novembre 2 0
Desembre 1 9

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2020

Domicili familiar 1
Residència / Llar 3
Servei de CAE 1
Servei de T.O. 1
UHEDI Barcelona 1

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2020

Homes RSD 77
Dones RSD 86
Homes CAE 8
Dones CAE 4

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAT USUARIS RSD 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 59
De 51 a 70 anys 90
Més de 70 anys 13

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2020

RSD CAE
GRAU III 145 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2020

Valoracions seguiment usuaris 38
Valoracions inicials usuaris 0
Entrevistes seguiment famílies 17

 

PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES 2020

ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14
ANY 2020 0

 

INCAPACITACIONS 2020

Residència CAE
Incapacitats 162 12
En tràmit 0 0
Guarda de fet 1 0

 

La Fira d’Abril de Les Hortènsies

La Fira d’Abril és una festa plena de colors, de música i d’alegria…

És la festivitat per antonomàsia que dóna la benvinguda a la primavera a Sevilla.
Els seus orígens són curiosos…

Dos regidors assentats a Sevilla, un català i l’altre basc, van idear la celebració d’una festa agrícola i ramadera.

Amb l’obtenció del beneplàcit de la reina Isabel II es va donar el tret d’assortida a aquesta cèlebre festa.

Fanalets tornassolats decoren cada unitat de convivència, en què tots ens preparem per arrencar per buleries o sevillanes, en una festa que a molts ens transporta als nostres orígens, fusionats amb la cultura autòctona en què vivim.

Sabates de taló i vestits de llunes, cuixals de cuir, barrets cordovesos i calesses decorades, emmarcades dins un photocall on ens és més fàcil imbuir-nos de tota aquesta xerinola que embolica una fira tan emblemàtica.

Abillats amb arracades rodones i cridaneres, penjolls, vestits de faralaes i pantalons camperols, comencem a gaudir-la, a assaborir-la.

Com una bona camarilla d’amics que som, ens reunim en improvisades casetes. I arrenca una festa en què la gastronomia té un paper preponderant… Aquest dia, la dieta queda a un segon pla…

I amb l’enllumenat comença una festa que, en els nostres petits nuclis de convivència, celebrem com els millors amants que som de la gresca i la xerinola.

Arrenca’t per la primera que en la segona et segueixo jo…

COMENCEM LA FESTA!!!

En Manolo i la Carmen, complint anys junts

Aniversaris a Les Hortènsies

Perquè junts creixem i vivim, i celebrem els nostres aniversaris l’un al costat de l’altre.

El mateix dia d’un any diferent van néixer en Manolo i la Carmen.

La nostra professió comporta una implicació emocional molt intensa i es crea una germanor impossible de fragmentar

Som una família àmplia i compacta, amb la qual riem, patim i avancem.

Any rere any afermem els llaços que, un dia determinat, van definir el transcurs de la nostra vida.

Creixem connectats i ens retroalimentem.

Vivim amb i per a ells, són un punt de referència que, en moltes ocasions, ens canalitzen dins els dies anònims.

Iguals i diferents, madurem per crear moments màgics i fer que el dia a dia us sigui innovador i diferent.

Junts hem descobert un món diferent, perquè després de tota una vida amb vosaltres, és impossible viure-la amb la intensitat que es mereix.

La vostra fortalesa ens ofereix l’embranzida quan els dies grisos ocupen aquests espais que ens habiten.

Seguim i continuarem complint anys junts, celebrant-los, tornant a compartir un pastís que, definit per porcions, marca un rellotge que dictamina que l’important és estar amb qui es desitja i no complir un calendari.

Un trajecte que ens unirà més enllà del temps i de l’espai, perquè som una mateixa història amb passatges diferents.

Conèixer-te… és trobar-me

Treballar a Les Hortènsies

Hola, sóc la Rosi, una companya més que treballa a la Residència les Hortènsies.

Vaig començar com a voluntària durant dos anys, en què vaig conèixer a cadascun dels nois i noies, tant de règim residencial com els que assistien al centre de dia.

Els meus estudis ja em van encaminar en el seu moment cap al món de la disfunció multifactorial.

En un moment decisiu i determinant en la meva vida vaig decidir imbuir-me de ple en aquest món, aliè per a molts, pròxim per als qui el sentim.

I em vaig trobar dins de la intensitat que ofereix allò més humà, allò més profund que, com a persones, alberguem al nostre interior.

Entrar a les Hortènsies és irrompre dins una realitat infinita, és l’accés al sentiment més pur, a aquesta amistat compartida, que no entén de disfuncions, que comparteix moments, històries… Que li somriu amb amplitud a la vida i fa front als moments més hostils.

És una feina vocacional, forma part de tu, està impresa com una petjada invisible, una essència humana que t’acompanya durant tota la vida.

Tots els nois i noies t’ensenyen moltíssim.

Al començament creus que és al revés, que ets tu qui orientarà, guiarà i formarà… Però t’adones de la gran equivocació… l’ensenyament és concomitant en molts aspectes… en allò més humà, són ells qui més t’ensenyen a tu.

No hi ha dos dies iguals, ni tan sols les hores són similars… Ells sempre et sorprenen per una banda o altra.

Són persones meravelloses, que ho donen tot a canvi de res…

És un treball amable, gratificant i intens…. Fan que el teu dia a dia, sigui fàcil, senzill, divertit….

Compartim activitats, som còmplices en les nostres rialles i junts creem una biografia conjunta.

El meu dret a queixa ha quedat en un segon pla, perquè ells en el seu tarannà diari no ho fan, no els és prioritari.

I sobretot em fa créixer com a persona.

Coneixent-los i sabent-los a prop, em sento menys fràgil, més humana, més plena…

La discapacitat intel·lectual. Professionalitat i ètica en el tracte.

,
Atenció a persones amb discapacitat intel·lectual - Les Hortènsies

El treball diari genera preguntes: el que faig en el dia a dia, és correcte? L’atenció és l’adequada, inclou a la persona com un valor essencial?

En definitiva, actuem sobre una base ètica?.

Base ètica: Aquella que parla de la persona i adreça els seus esforços a entendre la persona. Parlem d’ètica quan ens referim a les actituds i comportaments que té la persona, a l’hora de tractar i de ser tractats.

La dependència en l’atenció

Tenir una discapacitat no significa estar malalt, no tenir criteri, no poder decidir, no tenir desig.

Cal partir d’una atenció centrada en la persona, que inclogui la detecció de necessitats, la participació en les decisions que l’afecten, en el fet d’estar informat, el respecte i la possibilitat d’assumir la pròpia responsabilitat vers la seva salut i la cura personal.

Evidentment, en casos en què no sigui possible la participació i la informació a la persona amb discapacitat, haurem ser més rigorosos i suplir-les amb la participació de les seves famílies o entitats tutelars.

Cal posar-se en el lloc de l’altre.

S’ha d’entendre que tot allò que li passa a la persona no és producte de la patologia.

Cal tenir en compte els seus drets, prendre’ls seriosament, i considerar-los reals.

Ètica professional

Una posició ètica és que la s’interroga permanentment per la tasques que fem.

L’anàlisi ètica té dues lectures: una de negativa, basada en l’evitació de conductes, i sancions de les males accions; i una altra de positiva, orientada a respondre a preguntes sobre cap on anem?, cap on volem anar?

Alguns problemes ètics tenen a veure amb l’oblit del professional respecte a la persona amb DI:

  • La progressiva substitució de l’anàlisi de les necessitats reals dels usuaris per l’anàlisi de les obligacions i drets laborals.
  • La tendència a la renúncia progressiva de la pròpia responsabilitat professional en forma del compliment de les normatives.
  • La tendència al predomini dels criteris quantitatius sobre els qualitatius.

Comportaments ètics

Tenen a veure amb la moral, la llibertat, la humanització i la dignitat.

Llibertat és bàsicament poder escollir, i alhora ser conscient d’ haver-ho fet.

Llibertat és poder dir: “sí o no”, “ho faig o no ho faig”, diguin el que diguin els altres, “això em convé, i ho vull, allò no em convé i no ho vull”. Però, sobretot, prendre consciència del que s’està fent.

Poder escollir significa ser més lliure.

Es pot escollir la manera de respondre, d’adaptar-se, d’assimilar, de rebel·lar-se, de combatre…

Bibliografia

Quaderns de la bona praxi. “Evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”. Centre d’Estudis Col·legials. Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz