La pell i els seus trastorns: l’acné
La pell és l’òrgan més extens, i al mateix temps és molt complex . És l’embolcall del cos adult en aproximadament 2,5 m2, i té un pes d’uns 3 Kg.
Hi ha estructures impermeabilitzants que impedeixen l’entrada de bactèries i d’elements nocius del món exterior, terminacions nervioses que transmeten missatges elèctrics de dolor, de fred o de calor al cervell, productes químics que elaboren la vitamina D amb l’ajuda de la llum solar, estructures secretores i d’altres que prenen part en la producció d’anticossos contra proteïnes estranyes.
La pell ha estat anomenada “el mirall del cos”.
En efecte, les connexions de la pell assoleixen les parts més internes del cos.
Alguns símptomes visibles en la pell no tenen l’origen en ella, si no en d’altres òrgans, de tal forma que la pell constitueix un sistema d’alerta precoç i el seu examen, molt important i informatiu en el diagnòstic físic, proporciona ocasionalment la primera pista per a la identificació de malalties sistèmiques greus.
Acné vulgaris
L’acné comú és una de les malalties més corrents i, en la forma benigna acompanya l’adolescència. És degut a la hiperactivitat de l’aparell pilós i sebaci (fol·licles capil·lars i glàndules sebàcies).
La majoria d’aquestes glàndules es troben dins o a prop dels fol·licles capil·lars i segreguen una substància greixosa a través del fol·licle.
En les glàndules, les matèries grasses es transformen en una complicada substància oleaginosa anomenada sebum. La seva funció, com en totes les grasses, és la lubrificació: en aquest cas, de les capes còrnies de la pell. A més, els productes químics del sebum tenen un important paper en mantenir àcida la pell.
La superfície de la pell sana és lleugerament àcida en reacció; una tendència a l’alcalinitat augmenta la susceptibilitat de la pell a les infeccions per fongs.
L’acné està associat amb l’augment fisiològic d’hormones sexuals en la pubertat. Les lesions de l’acné es manifesten al centre del rostre, el pit, la part alta de l’esquena i les espatlles.
Acostumen a anar lligades a un augment de greix del cap, amb més o menys caspa.
La lesió primària és el “comedón” (barbs). Aquesta lesió adquireix un color negre degut a l’oxigen de l’aire. Hi ha colonització d’un bacteri anomenat Corynebacterium acnes. Clínicament és una erupció polimorfa formada per barbs oberts i tancats i lesions inflamatòries, com pàpules (lesions sobre elevades i de contingut sòlid), pústules , quistos i nòduls.
Tractament de l’acné
Les mesures tòpiques estan destinades a obtenir un assecat suau i continu de la pell, a eliminar l’excés de greix i a evitar l’obstrucció dels fol·licles que condueix a la formació de lesions.
La mesura més senzilla és l’us de sabó corrent i aigua dos vegades al dia, o més sovint.
Poden utilitzar-se sabons especials que intensifiquen l’acció netejadora.
Per al tractament és millor classificar l’acné en:
- lleu (barbs) i menys de 10-15 lesions (papulopustuloses)
- moderat (més de 10-16 lesions)
- greu, quan existeixen múltiples lesions papulopustuloses o nòdul quístiques .
L’acné lleu es tracta amb antibiòtics (clindamicina o eritromicina), peroxido de benzoïl o àcid retinòic tòpic, durant diversos mesos, i poden utilitzar-se sols o combinats entre sí. Durant els estius es recomana banys de sol.
En els pacients amb acné comedonià el tractament d’elecció és l’àcid retinòic tòpic. La concentració i el temps d’aplicació han d’ajustar-se al tipus de pell del pacient perquè és irritant.
L’acné moderaat i l’acné greu requereixen en la majoria dels casos la col·laboració del dermatòleg. El tractament d’elecció és un retinoide oral, l’àcid 13-cis-retinòic.
Dr. Antoni Muñoz
