Accidents vasculars cerebrals (ictus)
Què són els ictus i com es manifesten
Els ictus tenen una ampla gama de manifestacions, des dels símptomes transitoris, en què normalment es produeix una isquèmia, es a dir una zona del cervell privada de rec sanguini, momentani, però suficient per donar símptomes: el cap atordit, pèrdua de coneixement, dificultat en la parla, fins l’accident vascular que pot produir la mort.
El terme mèdic que descriu millor els mecanismes dels ictus és la malaltia vascular cerebral, atès que la causa subjacent és una fallida en el subministrament de sang al cervell.
Per què és important actuar amb urgència
En els últims anys, els grans avenços en el diagnòstic i tractament dels trastorns cardiovasculars s’han estès al diagnòstic i tractament del pacient que ha patit un ictus.
En els últims anys s’han desenvolupat uns protocols d’actuació d’urgències mèdiques per activar els equips mèdics- terapèutics en el cas de produir-se un accident vascular cerebral, perquè el temps és un enemic.
Com més temps passi des que es produeix l’episodi fins que es diagnostica i es comença el tractament, pitjor pronòstic hi haurà.
Quan es produeix un bloqueig dins una de les artèries majors que irriguen el cervell, el subministrament de sang queda interromput i la zona afectada deixa de funcionar. Si aquesta situació es prolonga durant minuts, les cèl·lules cerebrals de la zona afectada moren. Aquests efectes són produïts per un coàgul obstructiu a una artèria, o una compressió, espasme o constricció d’una arteria suficient en extensió per interrompre el flux de sang.
L’efecte d’aquesta interrupció de subministrament de sang al cervell és immediat i en molts casos fa que es perdin moltes funcions del cos.
Per exemple, una petita zona del cervell dirigeix el control d’un braç o d’una cama. Si aquesta zona queda afectada, el pacient perd el control d’aquest braç o de la cama. El membre queda debilitat (pèrdua de força) o paralitzat.
Si la zona afectada és força gran, es produeix la paralització de tot un costat del cos (hemiplègia). La zona afectada és la part del cos contrària al costat afectat del cervell.
Quines són les causes dels ictus
La causa més freqüent dels accidents vasculars cerebrals és el bloqueig d’una arteria com a resultat de la formació d’un coàgul in situ o trombo (trombosi).
La segueix en importància l’hemorràgia cerebral produïda per un vessament o ruptura d’una artèria dins el cervell. Això pot ser provocat per un aneurisma arterial que es trenca (l’aneurisma és com una bossa plena de sang formada per la dilatació de les parets arterials), o per la formació d’un angioma (un tumor format per vasos sanguinis).
La tercera de les causes més freqüents és el bloqueig d’una artèria deguda a un èmbol o coàgul que s’ha després d’un coàgul major d’una altra part del cos, habitualment el cor. Aquest coàgul viatja mitjançant la circulació arterial fins al cervell, on s’allotja en un lloc suficientment estret com per a retenir-lo i bloquejar així el flux de sang més enllà d’aquest punt.
La compressió provocada per tumors o per inflamació de teixits cerebrals pot impedir també el flux de sang.
Malgrat els importants progressos realitzats, el tractament dels ictus planteja molts problemes.
Quin és el seu tractament
Avui en dia la terapèutica consisteix en cirurgia, anticoagulants, vasodilatadors, corticoides, agents destinats a dissoldre coàguls…
L’ús de vasodilatadors (agents que dilaten els vasos sanguinis) tendeix a millorar l’espasme arterial que va lligat a certes formes d’hemorràgia intracranial i a permetre que les parts contigües del cervell, no afectades per l’hemorràgia, rebin un subministrament suficient de sang.
El problema que plantegen els vasodilatadors és que la dilatació generalitzada dels vasos sanguinis poden disminuir el subministrament de sang a la zona afectada.
Tanmateix, l’administració d’anticoagulants implica certs riscos, amb la possibilitat d’una posterior extensió de l’hemorràgia intracraniana que ha provocat l’accident vascular cerebral.
Dr Antoni Lluis Muñoz
