Un matí al teatre “Hansel i Gretel”

Hi ha contes difícils, amables, divertits. Desmesurats…. Fabulosos….

Poden ser contes figuratius, viscuts… catàrtics,

Els contes narren històries, al principi, irreals, però potser, situades en el context adequat, siguin més veraços del que puguem o volguéssim creure.

De vegades la realitat és tan dura i difícil, que es fa complexa transformar-la.

La línia entre el que és verídic i el figurat és tan fina com pot ser-ho entre el seny i el deliri.

 

Hansel i Gretel, el conte escenificat que vam anar a veure al teatre Blas Infante a Badalona, forma part d’una de les recopilacions que van fer els germans Grimm de contes alemanys de tradició oral, el llibre es deia Contes per a la infància i la llar.

Les seves primeres edicions van ser censurades, a causa de la cruesa de les situacions, la perversitat dels personatges i la dinàmica del relat.

Es va considerar que era un escrit extremadament complex i cruel, i es va convidar als germans Grimm a modificar-lo.

Una manera d’endolcir la realitat, les crueses d’anys convulsos, foscos i plens d’incògnites.

Els germans Grimm van comentar que aquests contes, no estaven destinats per a la lectura dels més petits, sinó que estaven escrits per a un públic adult, que podia ser coneixedor de la rugositat de l’època en la qual aquests estaven basats.

Mare, madrastra, fuita, abandonament…

La història d’en Hansel i la Gretel, àdhuc rectificada… sorprèn, intimida,..

Ens encanta el teatre, l’escenificació i en concret en aquesta obra, vam aprendre que dos nens, amb argúcia i tenacitat, aconsegueixen, unificant forces, una mateixa fi.

Combinant individualitats, podem ser invencibles.