A causa d’aquests dies una mica confusos, obligats per l’empenta de la pandèmia, avui us mostrem l’excursió que vam fer al novembre, abans de cenyir-nos a les mesures que Salut va marcar a l’inici de la sisena ona de la SARS-Cov2.

El Poble Espanyol és un museu arquitectònic de pobles típicament espanyols, ja sigui en arquitectura, gastronomia o artesania.

Un micromón compendiat dins un microespai, on poder conèixer part del patrimoni que configuren els pobles d’Espanya.

Com en una pinzellada, podem fer-nos una petita idea d’allò més característic que cada municipi espanyol ofereix al visitant.

Un ràpid viatge que ens porta a allò més emblemàtic d’un país variat i pintoresc, culte, divers, que ha absorbit la idiosincràsia de les civilitzacions que s’han assentat al seu territori.

Passejant pels seus carrers hem assaborit racons de totes les regions, observant amb sorpresa com s’han aconseguit plasmar les singularitats de zones tan diferents i dispars del país.

Un museu a l’aire lliure que convida el passejant a endinsar-se dins els revolts més peculiars, avivant la memòria dels qui van haver d’emigrar de la seva regió.

És una excursió que rememora vivències perdudes i permet somniar amb les no gaudides.

El laberint d’Horta és un espai especial, es un jardí històric i alhora un museu. Es el més antic de la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i es va finalitzar, en una primera fase, el 1808.

En principi, va ser dissenyat per a fer les delícies de l’alta burgesia catalana i perquè la reialesa espanyola pogués delectar-se amb els diferents espais creats.

El 1971 es va obrir definitivament al públic.

Degut a la seva bellesa i espectacularitat, s’hi han rodat diverses pel·lícules.

Verd i tranquil, convida a la reflexió i al diàleg, a la introspecció i a l’algaravia, una eclecsi de biodiversitat botànica i ornamental.

És una àrea amb profuses escultures, diversos estanys, cascades i fonts, on destaca el seu famós laberint, basat en el mite grec del Minotaure.

…I nosaltres, ens endinsem com Teseu a la revolta d’Ariadna, evitant en tot el possible al Minotaure… que és una bestiola molt moguda…

Els parterres, d’un verd que enlluernen, ens van obrint pas cap a racons on apareixen figures d’una bellesa singular, avivant la nostra curiositat per conèixer històries noves.

… I els nostres monitors ens expliquen contes mitològics, llegendes d’amor i de guerra, que es reflecteixen a cada escultura que s’erigeix davant de nosaltres.

I sortim del laberint tot recordant:

Entra, sortiràs sense marrada

el laberint és senzill

no cal el cabdell

que va donar Ariadna a Teseu.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba un parc molt especial, un lloc per poder passejar i relaxar-se dins la serpentejada quotidianitat a la qual estem imbuïts.

És un lloc molt ben cuidat, on la connexió amb la natura fa que el temps pugui alentir-se i per uns moments recobrar part del que hem perdut.

El temps discorre més a poc a poc, deixant pas a altres sensacions…

Els ànecs circulen lliurement al nostre costat… inesperats companys, en un petit viatge dins la natura.

Aromes i tonalitats noves ens anuncien el canvi d’estació, acostant-nos a una incipient tardor que acaba de despertar.

Travessar ponts sobre petits llacs, el so de l’aigua, asseure’ns en un banc i contemplar com els colors canvien segons avança la llum del sol, és una experiència enriquidora.

Per a nosaltres, els indrets nous ens aporten vivències noves, enriquint el nostre dia a dia, i compartint el nostre passeig amb els companys que encara no l’han gaudit.

Natura, animals i bona companyia han fet d’un matí normal una jornada diferent.