Entrades

ALZHEIMER

,

Des del 1994 tots els 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, data escollida per la Federació Internacional d’Associacions d’Alzheimer (Alzheimer’s Disease International). 

Aquest any, la federació Alzheimer’s Disease International (ADI) centrarà el seu informe en el suport posterior al diagnòstic que reben tant la persona afectada per la demència com la família. Com avanço a aquesta publicació, comenten que hi ha una important variabilitat a nivell mundial, trobant-se que tant els afectats com les seves famílies i cuidadors no sempre compten amb el suport i serveis que necessiten. 

En aquest article parlarem sobre el tema central de l’informe esmentat a partir d’algunes de les àrees clau que l’ADI ha anticipat. 

L’impacte del diagnòstic en les persones que viuen amb demència, els cuidadors i les famílies. 

Un cop s’han aconseguit superar les llistes d’espera aparentment interminables per accedir a l’especialista i s’han realitzat les proves corresponents, arriba el temut moment del diagnòstic. En cas que l’especialista confirmi la sospita de Malaltia d’Alzheimer (o de qualsevol altre tipus de demència), tant la persona amb aquesta patologia com la seva família es troben amb un diagnòstic i poc més (una cita per fer-ne el seguiment sol ser-ho únic que se’ls comunica a més del diagnòstic). En alguns casos la família, i poques vegades la persona amb demència, fan preguntes com es pot curar? Hi ha medicació per a l’Alzheimer? I ara què he de fer?… Les respostes que obtenen no són les esperades: “no hi ha cura”, “la medicació que existeix només serveix per intentar alentir el procés, però arribarà un moment en què deixaran de ser efectiva i es retirarà” i “vagi vostè al treballador social del seu CAP i pregunti si hi ha alguna ajuda”. Amb poques variacions, aquestes són les respostes amb què sortiran del despatx, sense voler creure’s la informació i desorientats davant d’un futur incert i dolorós. 

En un estudi realitzat per Lladó al 2008, es va estudiar l’impacte psicològic del diagnòstic de l’EA tant a les persones amb la malaltia com als seus familiars. Pel que fa a les persones a qui els van donar el diagnòstic d’EA no es va observar un impacte psicològic significatiu (comenten que els pocs estudis que existeixen sobre aquest tema indiquen que les persones que reben aquest diagnòstic no pateixen efectes negatius importants). 

Tot i això, sí que es van trobar canvis emocionals significatius en els cuidadors  familiars en rebre el diagnòstic sobre la persona valorada, observant-se símptomes de depressió lleu. És a dir, aquests canvis emocionals en els cuidadors es deuen al diagnòstic en si, no a si la persona afectada d’EA presenta canvis conductuals deguts a la malaltia. L’estudi conclou indicant la importància d’oferir suport psicològic als cuidadors. 

 

  

L’impacte de la cultura i la societat en el suport posterior al diagnòstic de les persones que viuen amb demència. 

Al llarg dels anys s’han estudiat les conseqüències que es poden donar als cuidadors d’un familiar amb malaltia d’Alzheimer o altres demències. Prendrem com a guia per a aquest apartat un article de Losada fet al (2017) que tracta sobre l’impacte psicològic de les demències a les famílies. S’hi esmenta que els cuidadors familiars de persones amb demència presenten nivells superiors de malestar psicològic (per ex., depressió) i físic que els no cuidadors. Al mateix treball es parla sobre els motius pels quals s’associa tenir cura amb malestar: les persones cuidadores ho fan durant moltes hores al dia i durant molts anys; però a més de donar unes cures per a les que no solen tenir formació ni informació, han de continuar amb les exigències del seu dia a dia i amb ajudes insuficients per part dels organismes oficials o d’altres recursos (p.ex. resta de la família) . 

Per finalitzar amb la informació obtinguda d’aquest treball, ens permetrem citar part de les conclusions sobre els cuidadors: “En molts casos, influïts per expectatives culturals o socials, els cuidadors assumeixen majoritàriament de forma unilateral i coherent amb el que “s’espera” una tasca desorbitada i dolorosa per a la qual no estan preparats ni tenen recursos. En el procés de cura, i amb la finalitat de respondre a les demandes de la cura, els cuidadors redueixen o releguen els seus interessos a un segon pla i rebutgen o no sol·liciten recursos de suport (recursos formals o ajuda d’altres familiars). Aquestes circumstàncies els situen en posició de vulnerabilitat en reduir les fonts de reforços o descans a què s’enfronten”. Així mateix, en un altre moment, diuen que “no resulta estrany que la cura familiar de persones amb demència s’hagi considerat una situació prototípica d’estrès crònic i hagi estat definida com un experiment natural d’estrès extrem“. 

Tota aquesta situació que viuen diàriament els cuidadors familiars de persones amb Malaltia d’Alzheimer o altres demències deixa en evidència la necessitat de suport social per a ells dotant-los de recursos econòmics, d’informació i formació, així com de xarxes de suport per poder portar amb èxit cura sense que la sobrecàrrega física, però, sobretot, l’emocional els passi una factura que difícilment puguin superar sense ajuda professional. 

 

Intervencions farmacològiques, cognitives i multicomponent actuals i futures a la demència. 

Els tractaments de persones amb demències tenen com a objectiu el maneig dels símptomes cognitius (alteració de la memòria, atenció, llenguatge, raonament i abstracció, càlcul…), símptomes conductuals (presència d’apatia, inquietud psicomotora, psicosi…) i símptomes funcionals i motors (caigudes de repetició, alteració de la marxa, pèrdua de to muscular, alteració de les activitats bàsiques, instrumentals i avançades de la vida diària…) i es duen a terme partint de dos enfocaments diferents: una aproximació farmacològica i una altra “no farmacològica”. 

 Entre els tractaments farmacològics o teràpies farmacològiques destinades a pal·liar els efectes negatius sobre la cognició hi ha diversos medicaments com el Donepezilo, Rivastigmina, Galantamina i Memantina. I en el cas dels trastorns conductuals, els medicaments utilitzats serien els antipsicòtics i les benzodiazepines. 

L’altre enfocament terapèutic per tractar els diferents símptomes de les demències s’anomena Teràpies no farmacològiques (TNF). Aquest terme s’utilitza per referir-se a intervencions no químiques que pretenen millorar la qualitat de vida de les persones (sanes o malaltes) i de les famílies. O, dit altrament, les TNFs es defineixen com a intervencions no químiques, teòricament sustentades, focalitzades i reproduïbles, realitzades sobre el pacient i potencialment capaces d’obtenir un benefici rellevant (Olazarán i Muñiz, 2009). Aquests procediments van començar a aplicar-se de forma sistemàtica a les demències per part de diversos grups de professionals (terapeutes ocupacionals, psicòlegs, fisioterapeutes, etc.) en un intent de pal·liar els efectes d’aquests processos mancant tractaments curatius. Les investigacions han demostrat que les TNF, combinades amb les TF, poden ser tant o més efectives que l’ús exclusiu de fàrmacs per al tractament d’alguns dels símptomes principals d’aquesta malaltia. 

Dins de les teràpies no farmacològiques trobaríem les que intervenen en les capacitats cognitives, les que ho fan sobre la funcionalitat de la persona o la capacitat de moviment i to muscular, les que contribueixen a millorar l’àrea emocional i treballar els trastorns de conducta i les que s’encarreguen de l’àrea lúdica. 

S’ha demostrat que intervenir sobre una combinació de les àrees nomenades i no només en una obté els millors resultats per a la persona afectada per una demència. Aquesta combinació d’intervencions s’anomena intervenció multicomponent. 

Un altre tipus d’intervenció multicomponent seria l’orientada cap als cuidadors i els familiars de la persona afectada per EA (o un altre tipus de demència). Aquestes teràpies es basarien en el suport psicològic particular o mitjançant Grups d’Ajuda Mútua (GAM) especialitzats en demències i en la formació en aquest tipus de malalties i el seu maneig. 

 

ENLLAÇOS D’INTERÈS:

  • #Alzheimer ¿Quieres saber más sobre esta enfermedad neurológica? [Veure vídeo]
  • Decálogo para mantener un cerebro saludable [LINK]

REFERÈNCIES: 

  • Alzheimer’s Disease International. (2022). World Alzheimer Report 2022. Life after diagnosis: Navigating treatment, care and support. [LINK]   
  • Alzheimer’s Disease International. (2022). World Alzheimer Report 2022. Report launch and panel discussion. [LINK] 
  • Lladó, A; Ántón Aguirre, S; Villar, A; Rami, L; Molinuevo, J. L. Impacto psicológico del diagnóstico de la enfermedad de Alzheimer. Neurología. 2008; 23(5): 294-298. [LINK] 
  • Muñiz, R. y Olazarán, J. Mapa de Terapias No Farmacológicas para Demencias Tipo Alzheimer. Guía de iniciación técnica para profesionales. Fundación Maria Wolff e International Non Pharmacological Therapies Project. 2009. 
  • Olazarán J, Reisberg B, Clare L, Cruz I, Peña-Casanova J, Del Ser T, Woods B, Beck C, Auer S, Lai C, Spector A, Fazio S, Bond J, Kivipelto M, Brodaty H, Rojo JM, Collins H, Teri L, Mittelman M, Orrell M, Feldman HH, Muñiz R. Nonpharmacological therapies in Alzheimer’s disease: a systematic review of efficacy. Dement Geriatr Cogn Disord. 2010;30(2):161-78.  
  •  Losada, Andres & Márquez-González, María & Vara, Carlos & Gallego-Alberto, Laura & Romero-Moreno, Rosa & Rodríguez, Javier. Impacto psicológico de las demencias en las familias: propuesta de un modelo integrador. Clínica Contemporánea. 2017; 8. E4, 1-27. [LINK] 

 

Coordinadora de l’article:

  • Carolina López
    Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras
/by

Signem la Carta de la Diversitat 2022-2024

La Fundació Sant Francesc d’Assis (FSFA) ha signat la carta de la diversitat 2022-2024, amb la Fundación Diversidad amb el compromís de respectar els deu principis de la normativa vigent en matèria d’igualtat d’oportunitats i no discriminació.

Aquesta iniciativa està promoguda per la Comissió Europea en el marc de la plataforma de Cartes de la Diversitat de la Unió Europea.

Segell Carta Diversitat 2022-2024

10 Principis de la Carta de la Diversitat

  1. Sensibilitzar sobre els principis d’igualtat d’oportunitats i de respecte a la diversitat, incloent-los com a valors de l’empresa i difonent-los entre el personal.
  2. Avançar en la construcció d’una plantilla diversa, tot fomentant la integració de professionals amb perfils diversos independentment del seu gènere, orientació sexual, raça, nacionalitat, procedència ètnica, religió, creences, edat, discapacitat, o qualsevol altra circumstància personal o social.
  3. Promoure la inclusió, afavorint la integració efectiva, evitant qualsevol mena de discriminació (directa o indirecta) a la feina.
  4. Considerar la diversitat en totes les polítiques de recursos humans, gestionant la diversitat de manera transversal, com a base i principi de totes les decisions que es prenguin en aquest àmbit.
  5. Impulsar la conciliació a través d’un equilibri en els temps de treball, família i lleure, establint mecanismes que permetin l’harmonització de la vida laboral amb la familiar i el personal de tot el personal.
  6. Reconèixer la diversitat dels seus clients, i aquesta també és font d’innovació i desenvolupament.
  7. Estendre i comunicar el compromís cap al seu personal, compartint i estenent a tota l’empresa la responsabilitat que l’organització adquireix en ser signatària de la Carta de la Diversitat.
  8. Difondre el compromís entre les seves empreses proveïdores, convidant-los a unir-se a la comunitat d’empreses que a Espanya s’adhereixen al compromís voluntari que promou la Carta.
  9. Traslladar i fer arribar aquest compromís a administracions, organitzacions empresarials, sindicats, i altres agents socials.
  10. Reflectir les activitats de suport a la no discriminació, així com els resultats que es van obtenint de la posada en pràctica de les polítiques de diversitat a la memòria anual de l’empresa.
/by

HEPATITIS

28 juliol dia Mundial Hepatitis

QUÈ ÉS L’HEPATITIS? 

L’hepatitis és una malaltia que provoca la inflamació del fetge i que, a causa de la importància de les funcions bàsiques d’aquest òrgan, es donaran una sèrie de seqüeles que variaran en funció del temps que es pateixi, del seu origen i, per descomptat, de la gravetat. 

Des d’una perspectiva temporal, si l’aparició és recent es considera aguda i si dura més de 6 mesos es considera crònica. 

CAUSES DE L’HEPATITIS 

Origen Viral

hi ha cinc ceps que són les hepatitis A (VHA), B (VHB), C (VHC), D (VHD) i E (VHE). 

Els tipus VHA i VHE es transmeten principalment quan una persona no infectada (i no vacunada) menja aliments i beu aigua contaminada per femtes d’una persona infectada pel virus (glaçons de gel, fruites i verdures crues rentades amb aigua infectada…) i/o que no s’han tractat per convertir-se en innocus per a l’ésser humà, associant-se amb el sanejament deficient i la mala higiene personal. La prevenció passa per una bona higiene corporal i que l’aigua i els aliments rebin un tractament adequat perquè quedin lliures d’aquest virus i d’altres, així com de bacteris, fongs i substàncies químiques com els pesticides. 

Els ceps B i D es transmeten per contacte amb la sang d’una persona infectada o altres fluids corporals sent les vies de transmissió: la sexual, percutània (compartir les agulles p.e. drogues intravenoses, tatuatges, acupuntura…), perinatal (de mare a fill), transfusió de sang i trasplantaments d’òrgans de bancs no segurs (aquesta possibilitat actualment no es dóna, però els transfosos en el passat sí que es van poder contagiar d’aquesta manera). La prevenció per part dels organismes oficials es va posar en marxa ja fa anys examinant tant les donacions de sang com d’òrgans per evitar aquesta forma de contagi. A manera de prevenció recordem que es desaconsella totalment a les persones que utilitzen drogues intravenoses compartir les xeringues i que si la persona vol fer-se un tatuatge, hauria d’assegurar-se que el local compleixi amb la normativa higienicosanitària, destacant que tot l’instrumental que travessi la pell ha de ser estèril i d’un sol ús. 

Pel que fa al tipus C cal esment a part, ja que es transmet per contacte directe de la sang de la persona infectada amb VHC amb la sang de la persona no infectada per aquest virus concret. La via sexual de transmissió es considera “poc eficaç” i NO es transmet per tocar-se, abraçar-se, besar-se, compartir aliments o begudes o per via aèria com a esternuts o tos. 

 

Origen no viral

L’hepatitis alcohòlica és causada pel consum cronificat i excessiu d’alcohol. No obstant això, és important assenyalar que no tots els alcohòlics acaben desenvolupant hepatitis alcohòlica i, també, que es pot presentar en persones amb un consum més aviat moderat. 

L’hepatitis tòxica pot ser causada per certs verins, productes químics, medicaments o suplements. 

L’hepatitis autoimmune es dóna quan el sistema immunitari de la persona ataca les cèl·lules hepàtiques. Se’n desconeix la causa, però pel que sembla la interacció de factors genètics i ambientals al cap del temps acaba provocant aquesta patologia. 

Esteatohepatitis no alcohòlica: el fetge gras és una acumulació excessiva de lípids al fetge que produeix poca o cap inflamació de les seves cèl·lules i, per tant, no sol causar complicacions en aquest òrgan. Però de vegades aquesta acumulació de greix sí que afecta el fetge, danyant-lo i inflamant-lo convertint-se així en esteatosi hepàtica o esteatohepatitis no alcohòlica. 

Entre les seqüeles més importants de l’hepatitis quan no es fa un bon control per part de l’especialista i no es canvien certs hàbits es troben: 

La cirrosi: cada cop que el fetge es lesiona aquest intenta reparar-se a si mateix creant un teixit de cicatrització. Aquest teixit no funciona com les cèl·lules sanes del fetge i, per tant, aquest òrgan perd funcionalitat. Si aquest cicle es continua donant, el fetge començarà a fallar. Si la cirrosi hepàtica es diagnostica de forma primerenca i se’n tracta la causa, se’n pot reduir l’avenç encara que no es reverteixi. 

El càncer de fetge: entre els diferents factors de risc de desenvolupar càncer de fetge hi ha la cirrosi a conseqüència dels diferents tipus d’hepatitis (sobretot en el cas de la VHB i VHC). 

L’encefalopatia hepàtica: quan el fetge no és capaç d’eliminar les toxines a la sang aquestes acaben afectant el funcionament del cervell observant-se en la persona afectada alteracions cognitives (problemes d’atenció i concentració, de memòria o del llenguatge) i conductuals (al·lucinacions, agitació, canvi de personalitat, canvi d’estat ànim) o fins i tot del seu estat de connexió amb el seu entorn (confusió, adormiment i, en els casos més greus, coma). 

A Barcelona hi ha l’Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT), amb vocació d’informar i posar fi a l’estigmatització de les persones amb aquesta malaltia. 

 

FONTS: 

MedlinePlus 

Redacción Médica 

Clínica Mayo 

Manual MSD 

Revista Sanitaria de Investigación 

American Cancer Society 

National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases 

Associació Catalana de Malalts d’Hepatitis (ASSCAT) 

/by

Dia de les àvies i els avis

26 de juliol Dia de les àvies i dels avis

Sovint quan pensem en unitat familiar ens ve al cap la figura de pare, mare i fills, però si hi ha una figura que sempre ha tingut un paper fonamental aquests han estat els avis. 
 
Els avis i les àvies són un pou de saviesa i acostumen a ser els transmissors de la història de la família. Tenir-los a prop afavoreix el sentit de pertinença de l’infant, reforçant-los l’autoestima i creant forts vincles –diferents dels que es creen amb els seus progenitors-. Ells són els “explicadors” d’anècdotes dels nostres pares, ens fan veure que ells també havien estat nens i “eduquen amb altres normes” de manera que es fomenta un diàleg que afavorint una relació sana entre tots els membres de la família. 
 
Hi ha una creença popular que diu que els avis “estan per malcriar els nets” i això certament reforça que les relacions intergeneracionals són molt beneficioses per les ambdues parts, ja que ningú pot substituir la seva tasca i sovint els infants i adolescents respecten molt més (o de forma diferent) la seva autoritat. Els avis i àvies reviuen etapes d’infantesa, tornen a jugar, se senten valorats i respectats, aporten espais de complicitat que només comparteixen amb els seus nets i netes, i veuen com les seves vides es revitalitzen. 
 
Un altre factor important avui dia és l’importantíssim paper que desenvolupen els avis en la conciliació laboral i familiar. Qui no els ha demanat mai que ens donin un cop de mà en moments puntuals “d’urgència” en què cap dels progenitors se n’ha pogut ocupar? Des del punt de vista pràctic saber que els avis hi podran respondre i posar-hi solució és un gran alleujament pels pares. 
 
Malgrat això, s’ha d’anar amb compte amb algun model de relació basada en una mena d’esclavitud, ja que pot arribar a esdevenir en abús, sobretot envers els avis i àvies, que no gaudeixen de la llibertat d’escollir quan i com volen cuidar dels seus nets. 
 
Per acabar, recordem que hi ha avis i àvies que estan a residències i la forma de relacionar-se amb ells té una sèrie de particularitats, ja que ens haurem d’adaptar als horaris del centre i necessitats de la gent gran (problemes de mobilitat, estat cognitiu, etc.). 
 
Per tot el que s’ha comentat només ens queda expressar l’enorme agraïment i reconeixement de la seva tasca i dedicació, no només en la jornada d’avui sinó cada dia de l’any!! 

/by

Teràpia Assistida amb Gossos

TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS – Dia Internacional dels Gossos

El 21 de juliol se celebra el Dia Internacional del Gos com una forma de reconeixement a una espècie que ens ha acompanyat durant milers d’anys ajudant-nos a caçar, a vigilar els ramats, en accions de rescat, detectant drogues o explosius, convertint-se en gossos guia per a invidents i donant-nos companyia. Aquest dia, però, també es va fer per conscienciar sobre l’abandonament que pateixen aquests animals per part de l’home: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 70% dels gossos del món no tenen llar. 

Des de la FSFA volem sumar-nos al reconeixement als gossos parlant d’una altra de les grans labors per als quals se’ls ensinistra: assistir persones amb problemes de salut com el càncer, persones amb discapacitat intel·lectual o persones amb demències, entre molts altres problemes de salut o d’un altre tipus. 

La Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) o Intervenció Assistida amb Gossos (IAG) és una modalitat de la Teràpia Assistida amb Animals (TAA) i, probablement, la més estesa a causa de la capacitat d’aprenentatge (facilitat d’ensinistrament) i el temperament dels gossos. Es defineix com una intervenció que es realitza en grup o individualment, de forma directa i amb uns objectius preestablerts, en què participa un animal que reuneix una sèrie de criteris específics. Aquesta teràpia ha estat creada fonamentalment per proporcionar beneficis físics, socials, emocionals i cognitius, a més de poder ser aplicada en diversos entorns (Roblejo, Wilson, Saní & Gaínza, 2009) fins i tot s’hi pot arribar a utilitzar com a prevenció de les patologies tant físiques com psíquiques (Vallejo, citat per Martínez, 2012).  

Els aspectes que resulten beneficiats per la IAG segons diferents estudis són:  

Beneficis físics: 

  • Millora de l’esquema corporal i de la deambulació, entrenament de la psicomotricitat fina i gruixuda, millora de la precisió i la coordinació dels membres.
  • Disminució de l’estrès i la pressió arterial.
  • Motiva les sortides a l’exterior i l’exercici físic.

Beneficis emocionals: 

  • Estimulació emocional: estabilització de l’estat d’ànim ajudant a expressar les emocions, activant les emocions positives i desenvolupant l’afectivitat.
  • Augmenten l’autoestima i la confiança.
  • Alleugereix els sentiments de solitud i representa una ajuda en els processos de dol i depressió.
  • Augmenta la percepció de sentir-se útil i necessària.

Beneficis cognitius: 

  • Estimulació sensorial.
  • Estimulació de funcions cognitives: orientació, memòria, pràxies, gnosis, llenguatge i funcions executives.
  • Millora l’atenció i la concentració respecte d’altres activitats.

Beneficis a l’esfera social: 

  • Fomenta l’interès i l’atenció per altres persones i les activitats, augmentant la participació i millorant la motivació.
  • Millora de la sociabilitat, per la qual cosa facilita la creació d’enllaços amb altres persones.

 

Per acabar voldríem destacar que: 

– aquesta interacció, per si sola, no és terapèutica, i és necessària la presència d’un professional que s’asseguri que el vincle que s’estableixi sigui positiu i beneficiós per a ambdues parts. 

– aquesta teràpia no farmacològica no és un substitut d’altres tractaments i teràpies, sinó que és un complement d’aquestes. 

 

FONTS:  

Geriatricarea 

Dependentia 

Vincles: Intervencions Assistides amb Gossos 

Intervenció assistida amb gossos en persones amb demència (IMSERSO) 

/by

Dia Internacional de l’Auxiliar d’Infermeria

Dia Internacional del de l’Auxiliar d’Infermeria

Avui, 14 de juliol, és el dia internacional de l’Auxiliar d’Infermeria.  

La figura de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) és la professió que anteriorment s’anomenava Auxiliar de Clínica o Auxiliar d’Infermeria. Es podria dir que la seva història comença en el moment en què es van crear espais per a la curació i tenir cura dels malalts. No obstant això, fins al s. XX no es professionalitza oficialment i se’n reconeix la figura com a pertanyent al personal sanitari. A Espanya, es va crear la Formació Professional d’Auxiliar de clínica el 1975 i el 1986 es va establir la categoria professional d’Auxiliar d’Infermeria als hospitals. Finalment, als anys 90 es va canviar el seu nom pel Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI), que segueix vigent actualment. 

Aquest/a professional sanitari està format/da per a la cura bàsica dels pacients, cosa que, sota supervisió del Servei d’Infermeria, implica l’administració de medicaments (menys els que són via parenteral), presa de constants, neteja, vestit i alimentació de pacients que no puguin fer-ho per si mateixos. També realitzar diverses tècniques per mobilitzar i transportar pacients, tècniques de primers auxilis i cures sanitàries en emergències, tècniques de neteja, desinfecció i esterilització de materials mèdics, suport emocional a pacients o participar en el desenvolupament de programes de salut i transmetre missatges de conscienciació. 

Igual que a la resta de professions sanitàries, els/les TCAI es poden especialitzar en diferents àmbits com: 

  • Atenció Primària i Comunitària: domiciliària, promoció de salut, salut bucodental. 
  • Atenció Especialitzada: consultes, hospitalització, urgències, pediatria, tècnic de rajos (imatge per al diagnòstic i medicina nuclear), UCI o geriatria.
  • Centres sanitaris i Centres balneoteràpics. 

 

A la FSFA tenim un  gran equip d’auxiliars d’infermeria!

Gràcies per la feina que feu dia a dia de suport físic i emocional als residents.

Avui i sempre, posem en valor la vostra entrega i vocació.

 

Podeu veure 3 vídeos, a les nostres xarxes socials, de companyes del CSAI Can Torras, CR Les Hortènsies i CR Montseny.

TWITTER

FACEBOOK

INSTAGRAM

 

/by

POSEM EN MARXA EL SAD!

La nostra Fundació Sant Francesc d’Assis amplia la seva cartera de serveis i comença una nova etapa oferint una nova línia d’activitat per a tota la zona del Maresme. D’aquesta manera donem resposta a la quarta línia estratègica de la fundació centrada en el model assistencial per a potenciar l’atenció de la persona i complim amb el nostre propòsit d’estar sempre al servei de les famílies (persones) més vulnerables que ara ens demanda aquest servei. 

A partir del proper 1 de juliol i ubicat en el CSAI Can Torras s’oferirà per tots aquells usuaris que ho requereixin el servei d’atenció a la persona al mateix domicili per tal de treballar l’autonomia personal , el suport social i ajudar a les tasques de la llar. 

Aquesta assistència tindrà diverses modalitats: per hores, assistència les 24h , higiene personal i també acompanyament. 

Disposarem de professionals especialitzats en SAD que duran a terme intervencions assistencials de cura personal i de la llar, de suport i d’atenció a persones que habitualment es troben en una situació de dependència associada a factors de vulnerabilitat (com ara malalties cròniques, l’edat…). 

Hem de seguir esforçant-nos en recolzar l’autonomia de les persones i en fer del seu entorn un món més adequat a les seves necessitats físiques i emocionals per a garantir el seu benestar i la seva seguretat.

Sobretot Persones!

/by

Envelliment Actiu en la Gent Gran

Des del Centre Residencial Montseny de la Fundació Sant Francesc d’Assís volem visualitzar algunes de les accions enfocades a treballar l’envelliment actiu a la nostra residència, una pràctica que repercuteix positivament en la salut dels nostres avis i àvies.

Quan una persona decideix venir a viure al nostre centre sempre actuem perquè se senti com a casa. Per aquesta raó, li donem l’oportunitat de decorar l’habitació i de portar el mobiliari que prefereixi, la qual cosa ajuda també a tenir un millor procés d’adaptació.

El nostre gran objectiu és tenir cura del seu benestar i potenciar al màxim les seves capacitats, tant físiques com cognitives. Per això, les activitats lúdiques i terapèutiques estan enfocades en aquesta direcció. Es planifiquen activitats grupals i individuals, com ara tallers de manualitats adaptats a cada persona i a les seves capacitats, jocs de taula per exercitar la ment o cinema, entre altres accions.

Cal destacar que tots els residents tenen l’oportunitat de decidir si participar o no en aquestes activitats per tal de facilitar que siguin actius en la presa de les seves pròpies decisions.

Cal destacar també la tasca que es duu a terme des del servei de fisioteràpia: s’organitzen activitats en grup i individualitzades amb la finalitat de treballar conjuntament el manteniment de l’autonomia, i també es fa acompanyament i accions per aquelles persones que tenen la mobilitat més reduïda o més dependència. És un servei que atén tots els residents amb el principal objectiu de mantenir al màxim possible l’autonomia de la persona.

La residència Montseny vol ser referent en el nostre sector i està en constant canvi i adaptació. Per aquesta raó s’estan estudiant nous projectes per implementar noves tecnologies i noves metodologies de treball que reforcin aquesta idea de treballar enfocats cap a l’envelliment actiu.

Volem fer veure que el fet de viure en un centre residencial permet continuar sent actiu i descobrir noves experiències.

 

Esther Gené

Treballadora Social CR Montseny

/by

Nou procediment d’actuació enfront de casos d’infecció SARS-CoV-2

Nou procediment d'actuació enfront del SARS-COV2

Nou procediment d'actuació enfront del SARS-COV2

Aquesta setmana s’ha publicat la nova versió del document Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou escenari entorn el Coronavirus SARS-CoV-2, en què es detallen les accions i mesures d’actuació en els centres residencials de gent gran i per a persones vulnerables, així com en d’altres centres sociosanitaris.

En aquest document es concreten diverses mesures en el nostre àmbit:

  • actuacions de maneig de casos en persones residents i professionals
  • actuacions de maneig de contactes estrets en persones residents i professionals
  • cribratges a professionals
  • nous ingressos

A efectes operatius del nostre centre, i en l’aplicació de les mesures anteriorment enunciades, els usuaris i els seus familiars podran circular lliurement pels espais habilitats del centre, sala de visites, habitacions i espais exteriors.

Es relaxen les mesures en la gestió de sospita de casos i contactes estrets dels residents i tenim llum verda per a fer nous ingressos.

Les mesures que es mantenen són la cita prèvia en les visites per evitar l’afluència de persones en els espais d’entrada i sortida del centre i el cribratge dels professionals, que s’espaien en el temps.

 

Podeu consultar aquí més informació:

/by

Certificació de qualitat ISO 9001 per a la Residència Montseny

,
Residència El Montseny - FSFA

El centre residencial per a persones grans  Montseny aconsegueix la certificació de qualitat segons la Norma ISO 9001/2015.

És una mostra de reconeixement extern pel bon treball dut a terme per totes les persones que treballen a la residència.

D’aquesta manera, el Montseny s’adhereix al certificat de Qualitat i integrat al sistema de gestió de qualitat de la Fundació Sant Francesc d’Assis.

/by

Jubilacions 2020 / 2021 a la FSFA

, , ,
Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA
Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA

… I es continuen sumant les jubilacions a la FSFA, un merescut descans després d’una vida laboral activa i productiva.

Un canvi al tarannà diari, l’aclimatació a una nova manera de veure i de gaudir de la vida, potser més pausada, dedicant més temps a les activitats que es queden relegades per falta de temps.

Oportunitats noves, projectes posposats… una etapa per descobrir i gaudir.

La jubilació s’entoma amb força, amb ànsia… amb infinitat d’objectius…

La família, els amics, el creixement personal…

Milers d’esborranys que s’han forjat poc a poc en la memòria… ara ja poden ser un fet.

El nostre programa de voluntariat continua obert i en ell, com en d’altres… podeu participar.

La Fundació estaria encantada que forméssiu part del programa, ja que sempre sereu part de nosaltres.

Gràcies per la implicació personal i professional que heu demostrat en els moments més crítics d’aquesta maleïda pandèmia.

Tots i cadascuna de les persones que us jubileu tindreu sempre, en aquesta entitat, un lloc d’honor.

Celebrem amb molt d’afecte aquesta nova singladura que us espera.

Gràcies per haver-hi estat!!!

RAMON
PETRA
FRANCISCA
ANA MARIA
ANTONIO
ROSARIO
ANTONIO
MARIA
MARIA LUZ DIVINA
TERESA
JOSEP Mª
MOSTAPHA
ADELA
MARIA AURELIA
MANUELA
ELIDIA
REMEDIOS
MARIA DOLORES

/by

Obres a la Residència El Montseny

,
Obres a la Residència El Montseny Obres a la Residència El Montseny
Obres a la Residència El Montseny Obres a la Residència El Montseny Obres a la Residència El Montseny Obres a la Residència El Montseny

Millora d’espais a la Primera Planta

L’objectiu principal és traslladar els usos de la direcció i administració del centre a altres zones de l’edifici, tot millorant les condicions interiors de confort d’acord amb les normatives actuals, especialment per tot allò determinat pel Decret 92/2002: Centres i Serveis Sociosanitaris a Catalunya i amb el determinat per codi Tècnic de l’Edificació en els capítols que són d’aplicació.

La intervenció proposa una situació més centralitzada dels serveis d’atenció i de la direcció del centre, encabits al costat de l’espai d’accés a la residència.

S’aprofita la intervenció per renovar les instal·lacions d’acord amb la normativa legal vigent.

Substitució del tancament de la façana: millores en l’eficiència energètica

La intervenció te per objectiu la substitució de l’actual tancament i de l’ampliació de la segona planta, de fusteria d’alumini, per tal de millorar l’eficiència energètica i solucionar alguna de les patologies provocades per dit sistema constructiu.

L’estudi tèrmic del tancament actual aportarà dades que serviran per fixar les millores de la seva eficiència energètica i per tal de reduir les pèrdues que s’estan produint actualment i aconseguir un estalvi energètic.

Es treballarà sobre un tram d’aquesta façana definint materials actuals, i en especial les seves característiques físiques i tèrmiques.

Amb les dades tèrmiques de cada material que composa la façana es determinarà la tramitació tèrmica del conjunt.

Es proposaran nous materials de composició de la nova façana que determinaran noves transmitàncies de les millores de la façana i serà en la comparativa dels resultats de la façana existent amb els resultats de les millores aplicades on podrem apreciar els guany en les pèrdues tèrmiques.

Creació de la unitat bàsica

El projecte consisteix en reformar la planta on actualment hi ha habitacions i serveis i fer una unitat de convivència amb habitacions, sala d’estar i menjador, aconseguint:

  • Dotar-la de les infraestructures específiques amb les capacitats actuals per poder donar un millor confort:
    • Llits ergonòmics
    • aparells de mobilització adaptats
    • butaques ergonòmiques,
    • etc.
  • Dotar-la amb els espais adients per poder oferir totes les seves necessitats sense haver d’efectuar grans desplaçaments:
    • Habitacions adaptades,
    • menjador,
    • sala d’estar compartida amb els familiars,
    • banys adaptats,
    • zones exteriors,
    • etc.
  • Disseny de protocols assistencials d’uns espais i d’unes estructures que faciliten el seu treball i milloren la higiene laboral.

Amb aquesta actuació, aquesta àrea passarà de tenir 6 habitacions dobles a 9 habitacions dobles, 1 individual i una gran zona d’unitat de convivència.

/by