La Fira d’Abril és una festa plena de colors, de música i d’alegria…

És la festivitat per antonomàsia que dóna la benvinguda a la primavera a Sevilla.
Els seus orígens són curiosos…

Dos regidors assentats a Sevilla, un català i l’altre basc, van idear la celebració d’una festa agrícola i ramadera.

Amb l’obtenció del beneplàcit de la reina Isabel II es va donar el tret d’assortida a aquesta cèlebre festa.

Fanalets tornassolats decoren cada unitat de convivència, en què tots ens preparem per arrencar per buleries o sevillanes, en una festa que a molts ens transporta als nostres orígens, fusionats amb la cultura autòctona en què vivim.

Sabates de taló i vestits de llunes, cuixals de cuir, barrets cordovesos i calesses decorades, emmarcades dins un photocall on ens és més fàcil imbuir-nos de tota aquesta xerinola que embolica una fira tan emblemàtica.

Abillats amb arracades rodones i cridaneres, penjolls, vestits de faralaes i pantalons camperols, comencem a gaudir-la, a assaborir-la.

Com una bona camarilla d’amics que som, ens reunim en improvisades casetes. I arrenca una festa en què la gastronomia té un paper preponderant… Aquest dia, la dieta queda a un segon pla…

I amb l’enllumenat comença una festa que, en els nostres petits nuclis de convivència, celebrem com els millors amants que som de la gresca i la xerinola.

Arrenca’t per la primera que en la segona et segueixo jo…

COMENCEM LA FESTA!!!

Aquesta Pasqua ha estat divertida, original i memorable.

Com tot des que va començar aquesta pandèmia… Ha estat diferent.

Ja no celebrem les macro festes a què estàvem acostumats, ara tot ho fem en ‘petit comitè, és a dir, dins les nostres bombolles de convivència.

Cada grup realitza un joc diferent, adaptat a les capacitats cognitives i psicomotrius dels components dels seus membres.

Aquestes petites festes tenen un atractiu especial. Són més tranquil·les, menys bullicioses, però les gaudim de la mateixa manera.

Potser la intimitat que ofereixen els grups de convivència fa que les interaccions amb els nostres companys siguin més intenses. Reforcen l’amistat i la complicitat, quelcom que que dona un nou gir a la nostra vida en comú.

Som persones versàtils i, consegüentment, ens adaptem als nous models de convivència que la vida ens presenta.

La Pasqua, celebrada als nostres jardins privats, ens ha portat jocs i música, ous de xocolata i bunyols de vent, riures i aquesta jovialitat que desprenem sempre que, tots junts, ens proposem una fi comuna. …
En aquest cas: ser feliços, gaudir i compartir.

La pasqua, plena de pollets grocs i panells de colors, ens ha recordat que l’hivern dona pas a la primavera i que després de les pinzellades negres sobre llenços grisos, existeix un arc de Sant Martí de mil matisos amb què delectar-nos.

Anglaterra, amb tota la seva majestuositat, es va instal·lar per un dia a casa nostra.

És una illa immensa i meravellosa que amaga secrets inescrutables…com Stonehenge, un suposat observatori astronòmic que servia per a predir les estacions.

Peculiar, diferent, flegmàtica i profunda, Gran Bretanya ens ha mostrat alguns dels seus misteris i curiositats.

País guerrer i lluitador, que ha sabut batallar i defensar la seva idiosincràsia, conciliant amb vehemència les disparitats que s’han anat presentant,al llarg de la seva convulsa història, en un territori amb unes identitats molt encontrades.

Els seus soldats, aguerrits i implacables han deixat impresa a sang i foc una petjada indeleble en cada racó d’aquesta illa.

Avantguardistes en idees i avançats tecnològicament, és un país que no hem de perdre mai com a referència. Cal observar-lo i estudiar-lo amb deteniment.

Visitar Anglaterra és passejar-se sobre vermellons autobusos de dues plantes, contemplant la grandesa de Big Ben al compàs del… God Save the Queen.

El canvi de guàrdia dels “Bobbies” enfront del Palau de Buckingham és un dels espectacles més esperats pels visitants, que es fotografien junt a uns soldats impertèrrits i ferms.

Les típiques cabines telefòniques són una de les imatges amb què s’identifica aquest país. Com a la Tardis del Doctor Who, per a fer un viatge atemporal.

Màgia als seus boscos i amagatalls de somni, que s’obren després de voltejar qualsevol cantonada.

Aquesta composició harmoniosa de passat i present fan d’aquesta illa un país que augura un futur prometedor.