Somriures

Si bé aquesta pandèmia ens ha afectat d’una manera sobtada i excepcional, i a un àmbit mundial, no volem oblidar-nos de somriure.

Somriures i moments dedicats als estimats a què hem trobat a faltar, als qui ens han atès, als que, sense conèixer-nos, s’han preocupat per nosaltres, per la nostra salut, … pel nostre benestar.

Ha estat un temps complicat, difícil, fosc, tempestuós….

Ara sentim una mica més de distensió, de relaxació, de certa normalitat dins de l’excepcional…. sense abaixar la guàrdia, pendents, atents davant qualsevol símptoma físic estrany o anòmal.

Sabem que per un temps el món que hem conegut serà diferent, gairebé fictici, però per circumstàncies alienes a tots nosaltres… real.

Som persones versàtils i curioses, i ens aclimatarem a nous espais, noves distàncies, nous contextos.

La realitat és mudable i mudables serem nosaltres.

Darrera de cada mascareta sabem que es dibuixen somriures que no veiem, però sentim… gestos, mirades, que fins i tot a la distància… acosten i ens fan còmplices d’aquests moments que hem viscut i viurem sempre.

Aquesta nova etapa a la vida de tots i cadascun de nosaltres ens remodelarà, ens acostarà fins i tot en la distància, farà que canviem algun dels nostres valors i prioritzem sempre a les persones per sobre de tot.

Potser ha estat una època per a reflexionar i veure que alguns canvis eren necessaris…

Ens dolen les absències, les persones que amb noms i cognoms ens han deixat… No són només xifres a una estadística, són vides de persones estimades, que s’han truncat en moltes ocasions massa ràpid.

Siguem curosos, no ens relaxem en aquest període de desconfinament, és important saber que amb aquest virus hi hem de conviure i que com més ens allunyem d’ell, més a prop estarem de vosaltres.