Salut Mental, vellesa i discapacitat: el risc de l’eclipsament diagnòstic
La salut mental és la principal preocupació sanitària en l’actualitat per al 62% de la població. Ha desplaçat a altres malalties com ara el càncer, l’obesitat o el tabaquisme. Hom pot patir una malaltia mental. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida.
Aquest percentatge inclou persones grans i/o amb discapacitat intel·lectual, col·lectius en risc d’eclipsament diagnòstic. L’eclipsament diagnòstic és un biaix cognitiu en l’àmbit sanitari pel qual els professionals atribueixen nous símptomes físics o conductuals a una condició prèvia, com ara una discapacitat intel·lectual, l’envelliment o una malaltia crònica, sense investigar altres causes.
Malestar encara que no s’expressi en paraules
Així, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, usuàries prioritàries de Les Hortènsies, un canvi de conducta, irritabilitat, aïllament o alteracions del son poden expressar un malestar emocional, no han d’atribuir-se automàticament i no a la pròpia discapacitat.
Per aquest motiu, és important conèixer bé cada persona: les seves rutines, la seva manera de comunicar-se i què li fa sentir segura. Quan alguna cosa canvia, cal preguntar-se per què. A més a més, cal coordinar-se amb els serveis de salut de referència i amb les famílies per tal de donar la millor resposta possible.
Vellesa no equival a tristesa permanent
Quelcom semblant pot passar amb les persones grans, que FSFA atén principalment a Can Torras i Montseny. Sovint es pensa que és lògic que una persona gran estigui més apagada. I és clar que la solitud no desitjada, el dol, la pèrdua d’autonomia o les malalties cròniques poden afectar a l’estat d’ànim.
Però cal no confondre moments baixos puntuals amb la tristesa persistent, la pèrdua d’interès o l’aïllament. Aquests no són part normal de l’envelliment, sinó que poden ser conseqüència d’una malaltia mental. Detectar-los a temps i actuar millora la qualitat de vida de la gent gran.
En aquests sentit, és important incorporar activitats que donen sentit al dia i espais per conversar. També, promoure el contacte amb les famílies i el seguiment de l’equip o els equips professionals que atenguin a la persona, sigui des del , tant centre de salut, el d’atenció intermèdia, l’hospital o la residència.
Així, amb totes les persones, però més amb la gent gran o amb discapacitat, l’observació sense idees preconcebudes esdevé clau per detectar els problemes de salut mental i abordar-los adequadament. La celebració del Dia Mundial de la Salut Mental és un bon moment per defensar un millor abordatge de salut mental, vellesa I discapacitat, I dir no a l’eclipsament diagnòstic
