Reflexions
Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.
De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…
Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.
A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.
Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.
Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.
Plorem junts, riem junts, estimem junts…
Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.
I com a amics que som… compartim moments inoblidables,
Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…
No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.
Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…
Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!
Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!
