Any nou
Dies que s’han d’inaugurar en escapçar la primera ampolla de cava. En l’última campanada d’un any que agonitza, augurant-ne un de nou en què tots esperem començar una singladura molt diferent ….
Un únic pensament al mateix brindis… una sola copa subjectada per infinitat de mans que preguen, en mil idiomes diferents, la mateixa pregària.
Deixarem enrere jornades opaques, que ens han ferit com dards enverinats.
Desconeixem on s’acantona l’enemic, ha campat destrossant tot allò que hi havia al seu voltant.
Ara és el moment de neutralitzar-lo, la vacuna és la porta que estàvem esperant.
Poder entreobrir-la i sortir…a poc a poc…. mesurant cada moviment, cada contacte.
Aquesta caòtica etapa que ens ha desmembrat acabarà i, a poc a poc, començarem a avançar.
Potser és un procés lent, costós i difícil, però aquest és el camí més segur, més sinuós també, però que ens portarà en la millor direcció.
La vacuna ens ajudarà a paralitzar la propagació i expansió d’aquesta maleïda pandèmia.
Recordem que, fins i tot amb la seva inoculació, durant algun temps hem de continuar sent curosos, metòdics, mantenint totes les mesures de seguretat…
Mascareta, rentat de mans i distància física.
Tot això ens seguirà salvant!!!
Aquest és l’any de l’esperança, de la il·lusió dels retrobaments…
Llàgrimes d’alegria han d’inundar les llars de cada casa.
Sense tancaments ni acotacions pels qui amb la distància hem mantingut fora de perill … Ells, nosaltres, tots….
Deixem enrere la por i la incertesa…. els dies que estan per arribar auguren noves esperances.!!!
