Entrades

Funcionament de la bugaderia: cura, seguretat i higiene

, , ,

El servei de bugaderia de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) dona cobertura a tots els centres que la formen: Centre Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual Les Hortènsies, CSAI Can Torras i Residència assistida per a gent gran Montseny.

El número total d’usuaris que atenen els centres de la FSFA oscil·la entorn a les 340 persones. A aquest número s’ha de sumar la neteja i desinfecció dels uniformes de tots els treballadors de la FSFA, aproximadament 475 persones.

La bugaderia està ubicada al CSAI Can Torras (Alella) i funciona de dilluns a diumenge des de les sis de la matinada fins les tres de la tarda.

L’equip professional consta de cinc treballadores que desenvolupen la seva tasca amb 8 rentadores, 7 assecadores i una planxadora (calandra). Les treballadores disposen d’una fitxa tècnica i de seguretat amb informació de tots els productes que utilitzen per tal de garantir l’ús correcte de tots aquests.

La roba passa per un procés des de que es recull als diferents centres de la FSFA, fins que arriba a la bugaderia i retorna al centre d’inici. A continuació, us detallem aquest procés breument:

  1. La roba bruta es separa i classifica pels professionals de cadascuns dels centres de la FSFA, segons sigui roba blanca, de color, llenceria, tovalloles, uniformes o pitets. Desprès es transporta a la bugaderia per la seva neteja i desinfecció.
  2. La roba bruta arriba a la bugaderia pel servei de transport propi de la FSFA.
  3. Les professionals de la bugaderia preparen la roba per rentar-la en funció dels seus colors:
    • Roba blanca i pijames
    • Roba de color.
    • Roba de color vermell: aquesta roba es renta separada de la resta degut a que normalment destenyeix molt.
  4. La roba, ja separada, es renta a les rentadores. Depenent del color i del teixit s’utilitzarà un programa de rentat o un altre amb uns productes i unes temperatures diferents per cada un (entre 35 i 50 graus centígrads). Per tal de dispensar els productes necessaris per cada programa de rentat, el servei de bugaderia disposa de dos equips (un per cada quatre rentadores) que s’encarreguen de subministrar, mitjançant un sistema de tubs, els productes automàticament en la seva mesura correcta.
  5. La roba neta es trasllada a les assecadores, on s’eixuga a una temperatura entre 40 i 70 graus centígrads. La llenceria es passa per la calandra.
  6. La roba neta, finalment, es transporta des de la bugaderia al centre que correspongui per tal que els usuaris la tinguin neta i disponible per utilitzar. Cadascun dels centres de la FSFA disposen de personal propi de rober que, una vegada arriba la roba neta, s’encarreguen de distribuir-la a les diferents habitacions dels usuaris així com de col·locar els uniformes del personal.

Durant el procés de neteja es segueixen alhora diferents mesures per la cura de la roba i pel seu correcte procés de neteja. Algunes de les més importants són:

  • La roba del CR Les Hortènsies, del CSAI Can Torras i de la RSD Montseny no es barreja. El procés de rentat es fa per torns. Quan estan rentant la roba del CR Les Hortènsies, per exemple, la roba del CASI Can Torras està emmagatzemada en un passadís al costat de la bugaderia, per tal que la roba no comparteixi espais i no es barregi. També separen de la roba dels usuaris el material com els pitets, tovalloles, barnussos, llençols, etc.
  • Quan la roba arriba tacada de femta rep un procés diferent. Aquesta roba arriba ja separada des dels diferents centres de la FSFA i passa per diferents processos de rentat.

Pel que fa als productes de neteja utilitzats, tots aquests estan aprovats per sanitat i són productes antial·lèrgics. El servei de bugaderia utilitza un producte neutralitzant que garanteix l’eliminació de restos dels altres productes a les peces de roba.

Per últim, el servei de bugaderia de la FSFA i els responsables de cada centre, donen diferents recomanacions a les famílies en funció de quina roba portar als seus familiars i/o tutelats, per tal que la roba no es faci malbé i no es destenyeixi. Les més importants són:

  • El gènere de polièster és molt recomanable ja que no destenyeix.
  • És recomanable l’ús de colors clars, preferentment en pijames degut a que es renten amb lleixiu i es descoloren fàcilment.
  • El teixit de llana és recomanable que no s’utilitzi , ja que s’encongeix i es fa malbé més fàcilment degut a les temperatures que s’utilitzen en el procés de rentat de la roba.
  • Preferentment que la roba no sigui vermella ja que destenyeix molt les altres peces de roba.

Pel volum d’usuaris que atenen els diferents centres de la FSFA és molt important el correcte etiquetatge de la roba per evitar pèrdues i per col·locar la que correspon a cada usuari/a al seu armari.

Encara que es segueixen diversos controls de qualitat durant tot el procés de classificació, rentat i eixugat de la roba, es poden produir incidents que fan que la roba es faci malbé o es pugui perdre. Per aquest motiu, preguem ens disculpin si succeeix algun d’aquests errors.

Elías Cano / Cristina Gordillo
Alumne pràctiques TS / Treballadora social CR i CAE Les Hortènsies

Projecte Radars

Projecte Radars

El Projecte Radars és un projecte impulsat per l’Ajuntament del Masnou que es suma a la plataforma ja creada pels Serveis Socials de L’Ajuntament de Barcelona.

El Projecte Radars consisteix en la detecció precoç de gent gran que, pel fet de viure soles o amb altres persones d’edat avançada, no poden assumir el seu dia a dia.

Els anys poden haver-los sumit en un estat de solitud que els dificulta suportar les activitats de la vida diària, aïllant-se en el seu petit món.

És un treball conjunt entre tots: veïns i veïnes del poble, comerços, entitats, equipaments… que adverteixden i ajuden davant de qualsevol situació de risc.

És la construcció d’un equip més humà, social i solidari que vetlli per les persones més vulnerables del poble.

La implicació de tot un municipi en el benestar general d’un col·lectiu excessivament sensible.

La solitud no desitjada i/o imposada comporta una càrrega emocional intensa i que pot sumir als qui la pateixen en un estat d’incomunicació social.

L’objectiu és donar suport a les persones grans en risc d’aïllament, oferint les ajudes i les eines necessàries perquè puguin continuar vivint a les seves llars i seguint d’igual manera, dins dels seus àmbits quotidians, al costat de la col·laboració de tot el poble.

Els radars són els encarregats de comunicar als Serveis Socials de l’Ajuntament, qualsevol situació de fragilitat, i és aquest qui ofereix l’ajuda professional precisada, realitzant un seguiment i un acompanyament continuat.

La FSFA està implicada i compromesa en aquest projecte proporcionant tota l’ajuda i el suport necessari vers un col·lectiu que, per la seva vulnerabilitat, pot veure’s davant un risc important d’exclusió.

 

Cartell del projecte Radars.

 

Tornant de mica en mica a una normalitat pre-Covid

Tornant a la normalitat pre-Covid

Sembla que, per fi, la situació epidemiològica vers la pandèmia del coronavirus que hem sofert, ha millorat substancialment, encara que, com sempre, hem de seguir les recomanacions del departament de sanitat, que manté encara algunes mesures de seguretat.

La positivitat en Sars -Cov-2, és cada vegada més petita i les situacions crítiques dins les quals ens hem vist immersos van deixant pas a un futur per fi esperançador.

Els dies difícils es van deixant enrere i apareixen escenaris nous, més similars als que la pandèmia ens va obligar a renunciar.

Necessitem sentir-nos, envoltar-nos i celebrar que junts hem superat una etapa molt complicada, convulsa i kafkiana.

No ens oblidarem mai dels amics, companys, coneguts… de totes aquelles persones de qui desconeixem els noms i que, prematurament, van veure truncats tots els seus somnis a causa d’aquesta maleïda malaltia, ni les seqüeles que aquesta ha deixat en molts dels que la van patir. Ara és temps de tornar, de restablir, d’acceptar-nos dins les nostres fragilitats i de veure que, com a persones que som, hem guanyat en solidaritat i en humanitat.

Entre tots hem vist que la força de cadascun de nosaltres ha estat capaç d’aguantar i de batallar… empenyent units en una mateixa direcció, trobant un camí per a poder continuar recorrent-lo junts.

Època de sofriment, però també de superació.

Fem balanç de tot el que hem après, d’allò desitjat i allò perdut… i veiem al nostre voltant totes les persones que ens han acompanyat, ens han ajudat i s’han deixat la pell per nosaltres en aquest impàs.

Per ells i per nosaltres, Gràcies, no érem conscients de l’extraordinària implicació tant personal com professional demostrada.

Ara toca tornar a reconstruir-nos, i sabem que els d’abans, els de sempre… sou aquí.

Reflexions

, , ,

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!

Informació sobre la 5a onada de la Covid-19 a la FSFA

Equip de la FSFA davant la 5a onada de la Covid-19

La Covid-19 continua essent present al nostre tarannà diari, i és una situació a la qual haurem d’aclimatar-nos i acostumar-nos fins que es faci tan endèmica com la grip.

Aquest estiu tampoc no ha estat el desitjat, però potser s’ha acostat més a l’anomenada nova normalitat.

Les mesures de protecció i contenció han continuat vigents.

Hem de dir que l’impacte de la Covid-19 als centres de la FSFA ha estat puntual i totalment controlable.

La vacunació, les mascaretes, els cribratges setmanals a treballadors i usuaris… totes les mesures de control i protecció han estat efectives.

El nostre elogi al personal per la seva dedicació, curiositat i cura vers tots i cadascun
dels usuaris i pacients, que en moments d’inquietud han sabut enfrontar-se, una vegada més, a aquesta terrible envestida del SARS-Cov2.

Donem les gràcies molt especialment a tots els familiars, amics i simpatitzants de la FSFA per la comprensió i paciència vers les mesures que ens anaven indicant des de Salut, i que ens han obligat, en alguns moments delicats de la pandèmia, a restringir el nombre de visites, proves de diagnòstic ràpid abans d’entrar als centres… i un llarg etcètera…

Calia fer-ho per continuar mantenint sota control l’impacte que el virus pogués esdevenir.

Gràcies a tots, hem pogut mantenir sota mínims, una vegada més, l’impacte d’aquesta cinquena onada.

El nostre equip de treball no defallirà, continuarem lluitant, però us necessitem a prop. Malgrat els obstacles, junts ho aconseguirem.

Servei de Rehabilitació de Can Torras

,

L’equip multidisciplinari de la FSFA, i en concret el de fisioteràpia del centre d’Atenció Intermèdia de Can Torras realitzen diàriament, un treball constant de recuperació en totes les vessants de malalties incapacitants que presenten el pacients atesos.

En aquest cas en concret, abordem la rehabilitació de l’aparell locomotor.

La recuperació després de l’amputació d’un membre és una tasca delicada que s’aconsegueix estant al costat del pacient amb una teràpia sostinguda.

La pròtesi és un dispositiu nou que ha d’aclimatar-se al cos després d’un accident o malaltia pels quals el membre original ha de ser amputat.

Cal fer exercicis rehabilitadors que facilitin la seva recuperació i facin que el pacient s’acomodi primer a la pròtesi, després a la seva funcionalitat.

L’adaptació a la pròtesi no és senzilla, és un membre aliè al qual cal habituar-se.

Cada minut, cada moviment rehabilitador és un punt de reinici.

L’objectiu és recuperar la mobilitat, adaptar-se a la pròtesi, acceptar la nova situació i enfrontar-se al dia a dia, a una nova forma de viure.

Un entrenament que permet que el pacient reprengui la deambulació i conservi l’autonomia més àmplia possible.

La seva evolució es llarga i complicada….

Són situacions difícils, complexes que han de resoldre’s amb determinació.

El factor psicològic és també un esperó important que els fisioterapeutes de Can Torras tenen molt en compte i els atorga una vàlua tant personal com professional inqüestionable.

En aquest procés, en Gabriel ha demostrat una força tant mental com física extraordinària, que ens reafirma en la nostra feina i ens ofereix lliçons de vida que compartim, admirem i de les que aprenem tots junts.

 

L’alzheimer, l’enemic de la memòria

Mans entrellaçades. L'Alzheimer, enemic de la memòria.

De vegades equivoco el significat de les paraules, els vocables s’amalgamen com un puzle inconnex que no puc desxifrar… em confonc submergit dins una mar d’incerteses, de pensaments, de records…

El meu cap es col·lapsa i el no saber em sobrepassa, em costa reaccionar, m’amago dins un món imaginari, on de vegades trobo pau, tranquil·litat i una mica de més de temps per a trobar-me.

Però el temps és per a mi un gran enemic, no m’ajuda… tot avança molt de pressa i jo em sento estàtic.

Retrocedeixo, se’m trenquen uns records i s’aviven uns altres molt amagats.

M’invento escenaris nous, paral·lels a la meva realitat, la meva ment juga als daus amb un resultat incert… I jo no en tinc el control…

No tinc l’alternativa d’una reinicialització de memòria, ni opció a una còpia de seguretat…

La meva mirada es perd en uns ulls que em miren amb un amor infinit… que sap de mi, que em recorda… i em sento petit, molt petit… indefens…

Em parla d’històries compartides, com un llibre màgic del qual gaudeixo… l’escolto amb delit i l’observo… em vull veure en ella.

Les veus adquireixen tonalitats diferents… recerco a la meva memòria i trobo algun acord familiar, petit, minúscul… que per un instant em porta a ella…

Quan m’acaricia sento tota aquesta vida que em detalla amb tant d’amor, recordo les fotos que em mostra… però no sé, no puc explicar-li-ho… la boira ho torna a inundar tot.

La boirina em porta a un lloc indeterminat que m’aliena… No em retorna al punt d’inici, m’abdueix…

La boira em paralitza, no puc avançar cap a un punt concret, el camí posseeix mil bifurcacions… com triar… la meva ment és un petit desert buscant un oasi on recapitular…

Només la teva veu, com una brúixola, em retorna… els teus dits em tornen… Però la boira avança, abocant-me cap a un abisme del qual no puc escapar.

El camí es fa opac a poc a poc i el so es fa murmuri fins a tornar-se silenci…

Fins i tot creient-me perdut, retorna’m, encara que no pronunciï paraules connexes, murmura’m el teu nom…perquè estàs a cada racó d’una memòria perduda dins una boira tan espessa de la qual no puc ni sé escapar.

Resum de la memòria d’activitat 2020 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - Alella - FSFA

La Residència les Hortènsies  pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís (FSFA) junt amb dos centres més: la Residència el Montseny i el CSAI Can Torras.

Els tres centres que conformen la Fundació operen de manera independent però amb un mateix objectiu: “Per i per a les persones”.

La Residència les Hortènsies es un centre capdavanter a la comarca del Maresme en el tractament de persones amb multidiscapacitats, associades o no a trastorns de conducta.

Disposa de 156 places de centre residencial i 12 places de Centre de dia.

Segueix un model d’integració en què es potencien les capacitat físiques, cognitives i socials de tots els nostres usuaris.

Hem de dir que la pandèmia i el confinament patit aquest any han estat demolidors i ha afectat tots els àmbits de la nostra residència.

Tot això, associat a usuaris que pateixen d’una complexitat afegida per entendre una situació tan extrema.

Gràcies a voluntaris anònims i a institucions properes a nosaltres vam abastir-nos de material, i el CSAI Can Torras va ser l’eix central de tota la distribució d’EPIS i proves PCR.

Del no res vam crear un nou disseny de la residència.

A la primera onada de la pandèmia es van delimitar les zones: usuaris amb simptomatologia compatible amb la Covid 19, aïllaments preventius i usuaris sense símptomes…

Es va remodelar tota l’estructura interna i externa de la residència, creant unitats de convivència que són, ara per ara, una nova forma d’interactuar i de conviure.

Es feia, i es segueix fent, un desinfecció continuada de totes les estances de la residència.

Els cribratges es realitzaven dues vegades per setmana per poder així detectar qualsevol positiu simptomàtic i/o asimptomàtic i per evitar qualsevol brot descontrolat de la Covid-19.

En el moment actual, davant la treva i la tranquil·litat que ens ha ofert la vacunació, però sense abaixar les mesures de seguretat, es segueixen el cribratges setmanals per les persones que, per motius personals, no s’han  vacunat i també per qualsevol persona que pugui presentar simptomatologia compatible amb la Covid-19.

Un any complicat en què la protecció dels usuaris ha estat la prioritat més immediata.

Seguim actualitzant totes les nostres infraestructures per avançar-nos a un futur cada vegada més proper.

 

Aquí un deixem un petit resum dels indicadors principals inclosos a la Memòria d’activitat de la Residència Les Hortènsies 2020.

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 163

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2020

Ingressos Baixes
Gener 0 2
Febrer 2 2
Març 0 1
Abril 0 6
Maig 0 2
Juny 0 1
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 0 1
Octubre 2 1
Novembre 2 0
Desembre 1 9

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2020

Domicili familiar 1
Residència / Llar 3
Servei de CAE 1
Servei de T.O. 1
UHEDI Barcelona 1

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2020

Homes RSD 77
Dones RSD 86
Homes CAE 8
Dones CAE 4

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAT USUARIS RSD 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 59
De 51 a 70 anys 90
Més de 70 anys 13

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2020

RSD CAE
GRAU III 145 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2020

Valoracions seguiment usuaris 38
Valoracions inicials usuaris 0
Entrevistes seguiment famílies 17

 

PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES 2020

ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14
ANY 2020 0

 

INCAPACITACIONS 2020

Residència CAE
Incapacitats 162 12
En tràmit 0 0
Guarda de fet 1 0

 

Conèixer-te… és trobar-me

Treballar a Les Hortènsies

Hola, sóc la Rosi, una companya més que treballa a la Residència les Hortènsies.

Vaig començar com a voluntària durant dos anys, en què vaig conèixer a cadascun dels nois i noies, tant de règim residencial com els que assistien al centre de dia.

Els meus estudis ja em van encaminar en el seu moment cap al món de la disfunció multifactorial.

En un moment decisiu i determinant en la meva vida vaig decidir imbuir-me de ple en aquest món, aliè per a molts, pròxim per als qui el sentim.

I em vaig trobar dins de la intensitat que ofereix allò més humà, allò més profund que, com a persones, alberguem al nostre interior.

Entrar a les Hortènsies és irrompre dins una realitat infinita, és l’accés al sentiment més pur, a aquesta amistat compartida, que no entén de disfuncions, que comparteix moments, històries… Que li somriu amb amplitud a la vida i fa front als moments més hostils.

És una feina vocacional, forma part de tu, està impresa com una petjada invisible, una essència humana que t’acompanya durant tota la vida.

Tots els nois i noies t’ensenyen moltíssim.

Al començament creus que és al revés, que ets tu qui orientarà, guiarà i formarà… Però t’adones de la gran equivocació… l’ensenyament és concomitant en molts aspectes… en allò més humà, són ells qui més t’ensenyen a tu.

No hi ha dos dies iguals, ni tan sols les hores són similars… Ells sempre et sorprenen per una banda o altra.

Són persones meravelloses, que ho donen tot a canvi de res…

És un treball amable, gratificant i intens…. Fan que el teu dia a dia, sigui fàcil, senzill, divertit….

Compartim activitats, som còmplices en les nostres rialles i junts creem una biografia conjunta.

El meu dret a queixa ha quedat en un segon pla, perquè ells en el seu tarannà diari no ho fan, no els és prioritari.

I sobretot em fa créixer com a persona.

Coneixent-los i sabent-los a prop, em sento menys fràgil, més humana, més plena…

La discapacitat intel·lectual. Professionalitat i ètica en el tracte.

,
Atenció a persones amb discapacitat intel·lectual - Les Hortènsies

El treball diari genera preguntes: el que faig en el dia a dia, és correcte? L’atenció és l’adequada, inclou a la persona com un valor essencial?

En definitiva, actuem sobre una base ètica?.

Base ètica: Aquella que parla de la persona i adreça els seus esforços a entendre la persona. Parlem d’ètica quan ens referim a les actituds i comportaments que té la persona, a l’hora de tractar i de ser tractats.

La dependència en l’atenció

Tenir una discapacitat no significa estar malalt, no tenir criteri, no poder decidir, no tenir desig.

Cal partir d’una atenció centrada en la persona, que inclogui la detecció de necessitats, la participació en les decisions que l’afecten, en el fet d’estar informat, el respecte i la possibilitat d’assumir la pròpia responsabilitat vers la seva salut i la cura personal.

Evidentment, en casos en què no sigui possible la participació i la informació a la persona amb discapacitat, haurem ser més rigorosos i suplir-les amb la participació de les seves famílies o entitats tutelars.

Cal posar-se en el lloc de l’altre.

S’ha d’entendre que tot allò que li passa a la persona no és producte de la patologia.

Cal tenir en compte els seus drets, prendre’ls seriosament, i considerar-los reals.

Ètica professional

Una posició ètica és que la s’interroga permanentment per la tasques que fem.

L’anàlisi ètica té dues lectures: una de negativa, basada en l’evitació de conductes, i sancions de les males accions; i una altra de positiva, orientada a respondre a preguntes sobre cap on anem?, cap on volem anar?

Alguns problemes ètics tenen a veure amb l’oblit del professional respecte a la persona amb DI:

  • La progressiva substitució de l’anàlisi de les necessitats reals dels usuaris per l’anàlisi de les obligacions i drets laborals.
  • La tendència a la renúncia progressiva de la pròpia responsabilitat professional en forma del compliment de les normatives.
  • La tendència al predomini dels criteris quantitatius sobre els qualitatius.

Comportaments ètics

Tenen a veure amb la moral, la llibertat, la humanització i la dignitat.

Llibertat és bàsicament poder escollir, i alhora ser conscient d’ haver-ho fet.

Llibertat és poder dir: “sí o no”, “ho faig o no ho faig”, diguin el que diguin els altres, “això em convé, i ho vull, allò no em convé i no ho vull”. Però, sobretot, prendre consciència del que s’està fent.

Poder escollir significa ser més lliure.

Es pot escollir la manera de respondre, d’adaptar-se, d’assimilar, de rebel·lar-se, de combatre…

Bibliografia

Quaderns de la bona praxi. “Evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”. Centre d’Estudis Col·legials. Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

Després de la vacunació… il·lusió!

Després de la vacunació, il·lusió!

Qui no ha sentit por davant la incertesa, davant el que és desconegut, davant aquest abisme al qual ens hem vist immersos…

I per poder sortir d’aquest infern, les vacunes ens han donat un bri d’esperança.

Cert que ara com ara no són la panacea, però a nosaltres aquesta vacuna ens ha canviat la vida, ens sentim més segurs, més tranquils.

La incertesa a poc a poc ha anat diluint-se, donant lloc a una dosi d’optimisme, de realitat.

Una normalització gradual de la nostra vida diària que ens ha permès tornar a relacionar-nos amb les nostres famílies,

Les visites, les sortides de cap de setmana, passejos que fins ara teníem parcialment restringits…

Tornar a fer activitats que fins ara estaven prohibides il·lumina cada somriure que projectem quan ens despertem de bon matí.

Percebem la vida d’una manera diferent, més propera a una realitat passada i desitjada.

Les mesures de prevenció es continuen mantenint: rentat de mà, distància física, mascareta, ventilació, neteja de superfícies,…

Sou coneixedors que s’han sectoritzat els espais, ens relacionem i vivim dins les nostres bombolles de convivència. No oblidem que ara com ara, la vacuna no evita la malaltia.

Es continuen realitzant cribratges setmanals mitjançant PCR a les persones que per motius personals i/o mèdics no han estat vacunades.

Als treballadors i/o usuaris vacunats que puguin presentar qualsevol possible símptoma compatible amb la covid, se’ls fa un Test d’Antígens, confirmant o no la positivitat en la Covid-19.

Hem de dir que vers la vacuna, la positivitat en Covid ha disminuït estrepitosament.

La vacuna complica la infecció, no l’evita. Crea anticossos que combaten el virus i fa que els possibles efectes més adversos de la malaltia no puguin afectar-nos.

Estem vacunats i ens sentim més segurs, menys fràgils.
Aquesta vacuna ens ha donat confiança i, sobretot, felicitat…

Psicomotricitat amb Fitball

La psicomotricitat fa que es pugui realitzar la conjugació de l’intel·lecte, el coneixement i les emocions mitjançant el moviment.

És tan educatiu com terapèutic i constitueix una forma divertida d’aprendre.

L’exercici no solament te una fita lúdica, sinó que també amplia la nostra capacitat mental.

Sigui de manera individual o col·lectiva, el coneixement del nostre cos mitjançant el moviment fa que sigui més senzill poder expressar les nostres emocions i fer que la relació entre els nostres companys i amb l’exterior sigui més pròxima i enriquidora.

Es treballa la coordinació, la lateralitat, l’equilibri, la resistència i la força.

En aquesta sessió hem utilitzat el Fitball, una pilota de grans dimensions amb què fem una sèrie d’exercicis que involucren múltiples conjunts musculars.

Mitjançant aquesta immensa pilota es millora l’equilibri i la coordinació.

El Fitball aguditza els nostres reflexos i enforteix al mateix temps els músculs abdominals i de l’esquena, la qual cosa ens fa més resistents a les lesions.

I tot això sense oblidar que dels exercicis en fem un joc en què participem i gaudim entre tots.