Resum de les Jornades de Salut Mental a l’Hospital de Mataró
Part de l’equip de professionals de la Fundació va assistir a les passades Jornades de Salut Mental celebrades a l’Hospital de Mataró, sota el títol “Salut mental i conductes desafiadores en persones amb discapacitat intel·lectual”. Presentem aquí un breu resum de les diverses ponències:
- Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària
- L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual
- Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual
- Un model d’intervenció: Suport conductual positiu
Per a més informació, no dubteu a preguntar-nos en els comentaris del final de la pàgina, o a través del nostre formulari de contacte.
Introducció i benvinguda a les Jornades de Salut Mental
Dr Cunillera. Gerent del Consorci Sanitari del Maresme
Dóna la benvinguda a tots els participants en aquestes Jornades, desitja que sigui profitosa. Explica que en aquest moment hi ha un suport per part de les Institucions responsables al desplegament per a l’ atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Ponència: Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària
Dr Ramón Novell . Psiquiatra. Cap del servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’ Institut d’ Assistència Sanitària de Girona. ramonnovell@ias.cat
Hi ha unes 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya i d’ aquestes unes 10.000 amb trastorns mentals associats. Aquesta població és atesa a Urgències de manera significativa.
Què hem de fer?
- Medicar
- Contenció
- Reflexionar
- Demanar que els traslladin a un altre centre, a un Hospital d’ Aguts, UHEDI
En definitiva no sabem què fer amb aquestes persones.
Com a prioritat hem de conèixer les causes.
El % de malaltia mental en persones amb discapacitat intel·lectual és molt alta, es va realitzar un estudi , però que no s’ ha publicat.
Podem afirmar que les causes dels trastorns de conducta que presenten les persones amb D.I. són de causes:
- BIOLÒGIQUES: Epilèpsia, malestar físic, de causa neurològica
- DESENVOLUPAMENT
- SOCIALS
- PSICOLÒGIQUES
Tot és important, hem de tendir cap un model integrador. Tot és important.
Podem fer alguna cosa?
1º Xarxa assistencial és el primer problema. Hi ha una falta d’apreciació de la magnitud i de la naturalesa del problema. S’ha donat molta importància a aspectes socials.
Manca de polítiques.
Els professionals no tenim tots els recursos per avaluar. No sabem implementar programes.
Necessitem més temps.
Certament hi ha un risc d’ exclusió de les persones amb DI.
Requereix un abordatge multidisciplinari. Treball en equip. És molt difícil.
La malaltia mental i la conducta desafiant limita.
El diagnòstic de trastorn mental requereix unes habilitats especials.
Les persones que estan institucionalitzats en Residències, o en pisos tutelats necessiten en un moment donat un suport assistencial, quan una persona es descompensa, la Xarxa sanitària pretén que hi ha la xarxa especialitzada en Salut Mental per amb persones amb DI SM-DI , que pugui avaluar l’ estat de la persona , i que doni resposta , a partir del (GED), Grups d’ estudi i derivació , grups de treball conjunt del Departament de Salut, del D. D’ Afers Socials i Ajuntaments; ja sigui a nivell atenció especialitzada , ja sigui com a possibilitat de derivació a un centre especialitzat: Centre d’ Aguts, o UHEDI.
Els metges:
Qualsevol metge tindrà problemes. Hi ha problemes en el diagnòstic, amb l’ entrevista, desconeixem mètodes avaluadors i de diagnòstic.
Sovint ens trobem amb persones sobre diagnosticades i sobre medicades. Hi ha dades que indiquen que fins a un 71% de persones amb DI no tenim un diagnòstics acurats. Podem inferir que no ens preocupa d’ avaluar a les persones amb DI? .
Fins a un 70% de les persones amb DI prenen psicofàrmacs. El 45% dels adults amb TEA estan sota els efectes del fàrmacs. Per tant hi ha efectes secundaris.
Hi ha un estrés personal.
Actualment hi ha test d’ avaluació, no tenim cap mena d’ excusa per poder abordar amb seguretat les persones amb DI.
Salud general: ARRAYS, CANDI…
També hi ha eines per a poder avaluar les conductes psiquiàtriques: DSM-V
MEROPE . Screening per DI ( PAS-ADD)
PROBLEMES DE SUPORT
Com a cloenda podem resumir:
- Invertir en programes socio sanitaris.
- Garantir que totes les persones amb DI amb necessitats complexes tinguin programes de suport.
- Desenvolupar plans centrats en les persones
- Disposar de places de suport generalitzats
- Centrar-se en la qualitat de vida
Ponència: L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual
Silvia Ángel. Psicòloga clínica, coordinadora de l’ Àrea Discapacitat Intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Natalia Kazah. Psicòloga clínica de lu Unitat d’ hospitalització per a persones amb DI. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Les ponents afirmen que no estan integrades en les estructures de Salut Mental general.
Hi ha dificultats per a l’accessibilitat del nostres pacients
Sí que hi ha una coordinació amb la xarxa sanitària.
Hi ha instruments per a l’avaluació de persones amb DI DM-ID2 a partir del DSM-V
S’ha de fer una exploració acurada i adaptada.
Actualment s’està veient més pacients crònics complexes amb DI amb trastorns de conducta com en la població general.
També persones amb síndrome d’espectre autista + DI
Les unitats d’hospitalització especialitzada en persones amb DI ( UHEDI) , és el darrer recurs per a persones amb DI i greus trastorns de conducta, l’hospitalització pot arribar fins a 3 anys, fins que la persona pot anar a un altre recurs.
Ponència: Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual
Israel Belchi. Psicòleg especialitzat en DI. Tècnic responsable del “ Projecte d’ Envelliment, Salut mental i Sexualitat” de Dincat.
Hi ha unes 13.400 persones amb trastorns mentals i DI ateses en Institucions Socials ( Residències) a Catalunya . Això ens dóna idea de la magnitud de la qüestió que estem tractant.
Torna a insistir en les causes dels trastorns mentals: Biològics/ Socials…
A nivell Psicològic, com a problema fonamental la manca de comunicació de tipus verbal, això fa que sigui difícil la interpretació del què li passa a la persona?.
A nivell Social: Les persones amb DI han pogut patir abusos de tot tipus, absència d’ oportunitats, negació de les necessitats individuals, ambient de reprovació…
Nivell de classificació de persones amb DI
Suports: Intermitent, limitat, Generalitzat i Extens
Pot haver a més trastorns de conducta. La prestació està garantida únicament en els suports generalitzats i extens.
Ponència: Un model d’intervenció: Suport conductual positiu.
Sr Josep Font
El model d’ intervenció , suport conductual positiu és un model molt útil. N’hi ha d’ altres, però aquest és molt simple. Ens hem d’ acostumar a obtenir resultats quantificables, si ens hem marcats uns objectius, els resultats ens diran fins a quin punt hem assolit els resultats.
- Primer farem una avaluació de les conductes problemàtiques
- Elaboració d’ hipòtesis
- Pla d’ intervenció
Dr Antoni Luis Muñoz