Laura, resum d’una vida

La Laura va venir a viure amb nosaltres, i sí, tenia una mica de morriña de la seva altra residència, és normal, portava allí vivint vuit anys, que es diu ràpid…

La Laura ha volgut compartir amb nosaltres la seva experiència de vida, així la coneixerem millor.

Va néixer fa ja alguns anys a l’Uruguai i als 14 anys va venir amb la seva mare i els seus germans en vaixell a Barcelona.

 

El seu pare se’n va anar al Perú; sembla ser que a Uruguai la situació econòmica era complicada.

Recorda un viatge llarg, molt llarg… gairebé un mes de travessia.

Amb els amics de l’Uruguai, va perdre el contacte. Ni cartes ni trucades telefòniques… això l’apesara; són molts quilòmetres els que els separen.

No va tornar a veure el seu pare, va morir al Perú d’un infart.
Amb ell es portava molt bé i el recorda amb molt d’afecte.

 

A Espanya amb la seva mare i germans va portar una vida tranquil·la i relaxada. Anava a un taller i li agradava passejar per la Rambla de les Flors, anar al cinema i llegir llibres d’història i de poesia.

Sí, també es va enamorar, però això forma part d’una altra història.

Aquí diu que els nois de vegades es barallen; però esclar, això ho fa la convivència, que té la seva part negativa.

 

Li agrada parlar amb l’Elena i amb la Cari; són les seves amigues, potser les més properes.

És fan d’en Manolo Escobar, i aquí tenim la discografia completa…

Els divendres és el dia de l’espectador a Les Hortènsies; si no és en Manolo Escobar, és la Marisol…; són fanàtics del cinema espanyol dels 70.

Està contenta, a poc a poc s’ha anat aclimatant a aquesta nova vida, a aquesta nova casa.

 

És una dona molt riallera, té aquesta candidesa que t’enamora, una d’aquestes persones que no ha perdut la capacitat de sorprendre’s cada dia, malgrat els estralls que li hagin pogut exercir els anys.

Companya, gaudiré amb tu cada minut que em dediquis.