La càrrega viral Sars-Cov2 i l’efecte superpropagació

La càrrega viral és la concentració de virus que hi ha dins una determinada mostra. Quan més gran sigui la càrrega viral, més gran serà la capacitat infectiva.

Es a dir, quan més càrrega viral, més poder de contagi i disseminació.

La càrrega viral en pacients amb Covid-19 és més alta a l’inici de la malaltia. Després la càrrega viral infectiva disminueix progressivament i al cap de 10 dies es significativament molt menor, per la qual cosa la persona positiva tindria molt poc poder infectiu passat aquest temps.

Per aquesta raó és tan important la detecció precoç i l’aïllament durant el període en què tenim més càrrega viral i per tant més poder infectiu.

Un fenomen a comentar és el paper que exerceixen els anomenats “supercontagiadors” o “superdispersadors”: persones que, per causes encara poc conegudes, tenen una major càrrega viral als exsudats i per tant una gran capacitat de transmissió, el que es traduiria en el fet que infectarien a un nombre d’individus més elevat.

Els superdispersadors no són conscients d’aquesta peculiaritat, tan sols poden ser detectats una vegada s’han produït els contagis, i d’aquí la importància del bon ús de la mascareta i de les mesures de seguretat instaurades.

Parlar en veu alta, respirar de pressa, cantar… sobretot en llocs tancats i mal ventilats són factors que augmenten la capacitat de transmissió.

Hem de continuar sent curosos en el nostre dia a dia: mascareta, higiene de mans, distància física… i no combinar els grups de convivència ni els grups ampliats amb altres conjunts socials.