El torn de nit, un anonimat relatiu
La nostra feina és continuada com un cercle, infinita, atemporal. Entrem, sortim, ens agrupem.
Som un engranatge que no deixa de funcionar, baules d’una mateixa cadena, una roda sempiterna que mai deixa de girar.
El torn de matí dóna pas al de tarda i aquest al de nit, i així es connecten aquestes peces, en un continu anar i venir.
El torn de nit és potser el que ens sembla més enigmàtic, treballen a destemps. Quan acaba el dia, el torn de nit comença la seva jornada.
Són els que romanen en vigília quan tots descansem. Davant la calma que dóna la nit ells imprimeixen moviment.
Ens donen tranquil·litat, res no queda a l’atzar ni al descuit, sempre hi ha algú que està alerta, vigilant….
I nosaltres, que som el cercle, girarem indefinidament.
