Diumenge de Rams
“En Domingo de Ramos, al que no estrena se le caen las manos”
Quan era petita, cada any la meva mare em repetia aquest refrany.
Jo la mirava i observava les meves diminutes extremitats superiors, on es distingien només dos petits munyons inerts.
Les meves mans desapareixien com per mandat diví.
“Virgencita virgencita, que em quedi como estoy”
La nit anterior al Diumenge de Rams amb prou feines podia agafar el son.
Se’n recordaria la meva mare … Seria benevolent el Senyor …
I en somnis veia rodar les meves mans del cinquè al soterrani.
I al matí… Sorpresa, un petit paquetet vermell em feia despertar dels meus somnis.
Sí, la meva mare se n’havia recordat, ja tenia alguna cosa per estrenar!!!
I tota orgullosa sortia de casa aquest Diumenge de Rams, agafant amb força el palmó, sabent que les meves petites extremitats superiors no sofririen cap amputació.
Ja de gran, vaig entendre el significat del refrany…
Maleïda imaginació, la de nits que m’havia deixat sense somni…
I com no, gràcies a la meva mare per tenir-me preparat sempre aquest petit paquetet vermell, que dissipava la meva por com per art d´encanteri.
