Discapacitat i violència de gènere
Resum de la conferència donada per la Sra Asun Pié, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya
ÀGORA. Guttmann Barcelona. Carrer Garcilaso , 57
Bàsicament hi ha dos models des deel punt de vista sociològic que expliquen el conflicte de gènere, la dominància d’ un gènere respecte a l’altre.
- Model mèdic Rehabilitador: Ho explicaria com una tragèdia personal, hi hauria una dominació professional.
- Model social: Teoria de la opressió social. Es tractaria d’un problema social. Vindria a dir que a l’estructura social occidental capitalista, ja li va bé la dominància de gènere des del punt de vista productiu.
El subjecte del feminisme no és solament la defensa de la dona en contra de la figura de l’ home, representa un canvi en el paradigma de tota la societat patriarcal.
S’entén que una conducta és violenta cap a altres persones, no solament quan es produeix una agressió física, sinó també en conductes d’omissió o de negligències deliberades.
A la nostra societat en general, conductes que atempten contra la dignitat de les persones succeeixen sovint, podem dir que estan normalitzades. Per això hem d’ estar molt atents en el cas de persones amb discapacitat, que pel fet de ser-ho, són un col·lectiu molt fràgil i vulnerable.
Conductes de no considerar a les persones amb discapacitat com a persones amb els mateixos drets que les que no tenen discapacitat , és no considerar-les “vàlides”, perquè no tenen el perfil que la societat instaurada atorga, és no considerar-les capaces. I això ho hem d’ evitar.
És important aprofundir en aquest tema, desenvolupar sistemes institucionals per evitar conductes inapropiades envers a persones vulnerables, i oferir el recolzament i la força que necessiten.
Hem de començar per modificar l’educació dels nostres fills i filles, des d’una perspectiva de futur immediat, que prenguin consciència dels valors humans i que tots i totes som iguals, que ningú està per sobre de l’altre amb els mateixos drets.
Antoni L Muñoz
Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).
