Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

En el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència la FSFA vol retre un homenatge a aquelles dones que en el transcurs de la història s’han vist atacades i/o silenciades pel seu interès i exercici en la investigació i la ciència.

Al llarg del temps, a la dona se li ha imposat un rol social que havia de ser la seva única aspiració vital: ser una proveïdora de cures competent complint amb la terna filla-esposa-mare. Les dones que van sortir del camí previst i aprovat socialment van ser durament castigades per això amb la mort en alguns casos, l’ostracisme en altres, el menyspreu cap a la seva feina o apropiant-se de la seva obra i atribuint-la a un home. Totes aquestes dones van ser “invisibilitzades” als llibres d’Història o només esmentades breument i amb un paper menor.

Cal esperar a finals del S.XX perquè es plantegi la igualtat de gènere a la ciència i tecnologia. A la web de Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT), hi ha un breu esquema dels passos que es van fer per cercar la igualtat en aquests camps, des dels anys 70 fins a la fundació d’aquesta associació el 2001-2002 (a sota de l’esquema esmentat es troben els objectius d’aquesta associació, així com les accions específiques per assolir-los).

La invisibilitat de la dona a la ciència té el nom d’Efecte Matilda. El concepte té el seu origen a l’Efecte Mateu, terme creat pel sociòleg Robert K. Merton per referir-se a la menor atenció, consideració i reconeixement que reben els treballs realitzats per professionals poc o gens coneguts (p.ex. joves investigadors, autors no consagrats) a comparació amb obres similars realitzades per autors consagrats o famosos, encara que poden ser aquestes últimes de pitjor qualitat. Es va anomenar Efecte Mateu per les paraules de Mateu l’evangelista “Traieu-li el talent per donar-li-ho al qui en té deu, perquè a qui en té, se’l donarà i en tindrà més, però al que no en té, se li traurà encara el que té” (Mateu 25: 14-30, La paràbola dels talents).

La historiadora Margaret W. Rossiter el 1993 va prendre com a base l’Efecte Mateu per encunyar l’expressió Efecte Matilda i denunciar el menyspreu, si no l’eliminació de la contribució de les dones a la investigació i al desenvolupament d’invents a favor dels homes. Va escollir el nom en honor a Matilda Joslyn Gage, sufragista nord-americà de finals del s. XIX que va lluitar pel dret de les dones i de les minories. Ella va ser una de les primeres dones a denunciar i descriure aquesta situació a través del seu assaig Woman as an inventor (Dones com a inventores) escrivint “encara que l’educació científica a la dona li va ser negada enormement, alguns dels invents més importants del món es deuen a ella” i “la proporció d’inventors femenins (amb patents) és molt menor que la de masculins, cosa que es deu al fet que la dona no posseeix la mateixa de llibertat que l’home“.

L’any 2021, l’associació AMIT crea la iniciativa #NoMoreMatildas que té com a objectiu principal donar a conèixer referents femenins per a les científiques i tecnòlogues del futur. A més, proveeix d’informació dirigida cap a la comunitat educativa i periodistes per tal de promoure el coneixement i el reconeixement de les dones en els àmbits científics i tecnològics.

Enllaços recomenats: