Acomiadant un any complicat

Enguany ha estat un any trist, difícil, fosc…. intens i alhora efímer. No l’hem viscut, l’hem sofert.

Any funest per a una generació que no havia viscut mai cap desastre.

Potser, com tots els anys, vàrem dipositar en ell moltes expectatives, moltes esperances, il·lusions… massa somnis…

Projectes truncats, dies que ens han abocat a un esgarrifós buit, a la foscor, a un túnel terrible i temible, a la pèrdua d’amics, coneguts i familiars. Una dolorosa cicatriu que perdurarà en el temps i l’espai.

Aquest 2020 que ja finalitza podria no haver-se presentat mai, podria haver estat anònim, provisional… Passatger…

Un any amb massa noms i cognoms… cada xifra que sumava ens ha llevat una història, una vida, finalitzada massa aviat.

Hem deixat al tinter moltes paraules per pronunciar… molts braços que, sense abraçada, s’han quedat orfes. Molts petons que sense rostre s’han diluït dins una mar sense nom.

Però ens ha tocat viure-ho, patir-ho i superar-ho.

Treballant units davant una mateixa fita: salvar i protegir, cuidar i mantenir.

Empenyent junts hem pogut superar alguns obstacles, deixant en cada dia viscut i barallat, un tros de cadascun de nosaltres… ben emprat, amb gust batallat, burlant en infinitat d’ocasions un destí incert.

Hem descobert i sentit des del més profund que la solidaritat estava a cada casa, a cada porta…

Continuarem lluitant!!!

Esperonant i detenint l’escomesa d’aquesta pandèmia.

Potser aquest 2020 hagi estat un any d’aprenentatges, de consciència, reconeixent que l’humà està per sobre del profà.

Que el dolor que ens ha deixat aquest any  s’esvaeixi dins la foscor en què va començar.