Desescalada emocional
És difícil anomenar el final d’una quarantena nova realitat, és una realitat modificada, alguna cosa artificial i paradoxal a què potser no estem del tot mentalment ni físicament preparats.
És complex i complicat modificar totes i cadascuna de les maneres amb què fins ara ens hem comunicat amb el món i, el més important, amb les persones.
La nostra interacció personal acostuma a ser molt pròxima.
Com podrem, en dos o tres mesos, deixar d’acostar-nos, tocar-nos, besar-nos….
Com a mediterranis que som, estem acostumats al contacte, a estrènyer-nos les mans, a l’abraçada que consola, al frec que et desperta d’un mal som… Les mostres d’afecte a què generalment, per cortesia o timidesa, no titllem amb paraules, però que expressem amb el tacte.
Ara hem d’emmotllar-nos a noves situacions, a manifestar-nos d’una manera diferent.
Això també és una desescalada social… Emocional.
Ens trobarem amb escenaris nous que modifiquen en gran manera la nostra interacció amb el món.
Acotació d’espais, aforaments controlats, comunitats més petites, menys massives. Conviurem durant un temps en un entorn més pròxim i proper….
Hem de ser conscients que aquest confinament també ha fet mossa al nostre estat emocional i hem de tornar a reinicialitzar-nos.
La por no pot paralitzar-nos … Cal continuar avançant.
Ens reinventarem, ens acoblarem, adaptant-nos a tot el nou, que amb curiositat ens sorprendrà.
Però fem-ho progressivament, sense presses reajustant-nos. Necessitem un temps per veure el món d’una manera diferent de la que fins ara l’hem fet.
Descobrirem noves maneres de gaudir, ideant mil formes diferents d’abraçar-nos…. Gairebé sense fregar-nos.
