La festa de totes les festes, la més entranyable, la degana.

Ens reunim, participem, iniciem aquest tram meravellós que ens indica que el nadal està a prop.

El nostre nadal comença quan, al costat de vosaltres, podem compartir els somriures dels moments perduts, dels recuperats.

Et trobo, et rescato i et gaudeixo.

El passat, el present i el futur, es congelen…i quedem nosaltres, els de sempre, atrapats en ràfegues de fotografies, que perpetuaran la vivència del moment, de l’instant, fent perenne el caduc.

El ritme frenètic de celebracions, es multiplicarà exponencialment i nosaltres ens emmotllarem al ritme que ens marqui el temps.

El Tió, Papa Noel, els reis d’Orient…

Fets extraordinàriament prodigiosos que s’acceleraran en els dies que han de venir.

La màgia ocuparà tots i cadascun dels esdeveniments que aquestes dates ens concediran.

L’enyorança dels que no hi són, dels que van marxar massa ràpid, s’instal·larà en un privilegiat racó de la nostra memòria, deixant-los aquest lloc que els pertanyerà per sempre.

I amb la sorpresa que encara ens dóna la ingenuïtat, viurem aquestes dates amb fascinació intensitat, i frenesí.

FELIÇ NADAL AMICS I QUE L’ANY QUE ESTÀ PER ARRIBAR ENS RETORNI
PART D’AQUESTA ALEGRIA QUE EL TEMPS S’ENCARREGÀ
D’ARRABASSAR-NOS.

Novament, el túnel del terror va ser l’escenari triat pels nostres hostes que, com cada any, ocupen gairebé sense adonar-nos totes les dependències de la nostra casa.

Una mica especials ho són, però ningú no és perfecte i nosaltres, com a bons amfitrions, assumim la seva presència.

Iniciats, mil·lenni rere mil·lenni en les tècniques de l’escarn, de l’espant i del feréstec, són uns mestres en l’art de la sorpresa i el desconcert.

Passadissos ennegrits i intimidatoris, guanyen terreny a les aules asèptiques i ordenades, a les habitacions polides i als passadissos amplis i lluminosos.

Una torbadora opacitat campa sobre nosaltres, com una boira aclaparadora que et va indicant un camí sense itinerari, sense ressenyes ni indicacions.

I aquest camí vetllat no està exempt de sons, extraordinaris i inquietants…

Els crits dels sense nom reboten al costat dels xiscles d’animals incerts, i en la boira apareixen rostres inexpressius que van adoptant solidesa.

Ens miren, ens observen… Riuen… ens envolten… i de sobte… es difuminen…

Desconfiats i amb una hilaritat irònica i desconcertant comparteixen el dia on dos mons contraposats, el prosaic i el sobrenatural, es fusionen, i ambdues realitats són corpòries i tangibles.

…I la boira, tal com va arribar va desaparèixer, al costat d’aquests pelegrins d’ombres, que en la seva curiositat ens visiten any després d’anys, per sentir-se potser, menys orfes.

L’aniversari és la suma d’anys, d’experiència de vida, d’alegries i decepcions,
de celebracions i festejos.

La commemoració de la naixença és un fet cultural i cada cultura li dóna un matís diferent i únic.

El fet de bufar les veles neix entorn de la màgia i a la protecció de l’homenatjat, davant els dimonis i les males arts per així garantir la seva protecció durant l’any entrant (any solar).

Aquest dia estem més a prop d’allò diví, d’allò màgic, del dia que vam venir de no sabem on, començant un trajecte únic i irrepetible.

Des dels romans fins els nostres dies s’ha cregut que un àngel protector ens guia i ens protegeix des del nostre naixement fins a la nostra mort.

Les cançons i les estirades d’orella són un clàssic, i d’aquestes en fugim perquè a certes edats els pampos et queden com al Dumbo.

El dia del naixement queda marcat a foc al calendari, i a cada mes li correspon un signe zodiacal i unes línies astrològiques que, segons alguns, marquen per a tota la vida el nostre destí.

L’aniversari és una onomàstica especial, que any rere any anirà sumant dígits a la nostra biografia, i anirà marcant el trànsit de la infància a l’adolescència, a l’edat adulta, a la senectut…

És el principi d’un camí desconegut on potser, si ho desitja l’atzar, podem trobar-nos.

Us hi espero!!!