Entrades

Terapeuta Ocupacional

Què és la Teràpia Ocupacional?

La Teràpia Ocupacional és una disciplina que sovint passa desapercebuda, però que té un paper essencial a la vida de moltes persones.

La Teràpia Ocupacional té els seus orígens als segles XVIII i XIX, durant els canvis en el model d’atenció mèdica i social que es van produir a Europa.

Les principals figures que van contribuir al naixement de la Teràpia Ocupacional van ser, en primer lloc, Phillippe Pinel a França i William Tuke a Anglaterra reformant l’atenció a la salut mental, introduint pràctiques més humanes i centrades en l’ocupació per tractar a les persones amb malalties mentals.  També cal destacar la figura de Florence Nightingale i la seva visió de la infermeria moderna, posant l’atenció en la importància de l’ocupació i l’entorn de recuperació dels pacients.

El reconeixement com disciplina mèdica terapèutica va arribar per la contribució de la Teràpia Ocupacional durant la Primera Guerra Mundial, ajudant als veterans de guerra a recuperar-se i reincorporar-se a la societat.

Durant el segle XX la Teràpia Ocupacional ha continuat evolucionant establint-se organitzacions professionals, programes educatius universitaris definint marcs de referència i models de pràctica professional. D’aquesta manera ha esdevingut una part integral de l’atenció social i sanitària, aplicant-se a l’àmbit sanitari, sociosanitari, educatiu i social; transformant les vides de les persones de  tot el món mitjançant l’ocupació.

Segons el Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC): “els terapeutes ocupacionals són professionals preparats per valorar, diagnosticar, identificar, prevenir i tractar problemes relacionats amb l’ocupació (autocura, productivitat i oci) de les persones, famílies o grups afectats per un problema de salut que interfereix directament en el seu grau d’autonomia. La funció del terapeuta ocupacional és facilitar que una persona amb dificultats funcionals pugui participar en aquelles activitats quotidianes que siguin rellevants en la seva vida.”

Segons la World Federation of Occupational Therapists (WFOT 2012): “els terapeutes ocupacionals són professionals de la salut que realitzen una atenció centrada en la persona relacionada amb promocionar la salut i el benestar mitjançant l’ocupació. Treballen amb persones i comunitats per proporcionar les habilitats per portar a terme les ocupacions o activitats que escullin fer, que necessitin fer, o que els agradaria fer; o modificar l’activitat o l’entorn perquè això sigui possible.

Per tant, l’objectiu principal del terapeuta ocupacional és millorar la qualitat de vida i la independència de les persones que presenten un dèficit de motor, cognitiu, senso-perceptiva o psicosocial, capacitant-les per poder participar activament a les seves activitats quotidianes.

Des d’un punt de vista general, les funcions dels terapeutes ocupacionals són:

  • Assistencials
  • Docència
  • Administrativa
  • Investigació
  • Prevenció de la dependència
  • Informar/educar
  • Assessorament adaptacions i productes de suport
  • Formació contínua

Les funcions d’un terapeuta ocupacional en un Centre Sanitari d’Atenció Intermèdia com Can Torras?

Als Centres Sanitaris d’Atenció Intermèdia (CSAI) es dona atenció a persones que es troben en període de convalescència o que necessiten cures de llarga estada per un procés sanitari i/o social.

El primer que fa el terapeuta ocupacional és valorar la funcionalitat de la persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i si hi ha alguna afectació dels components d’execució (motor, cognitiu, senso-perceptual i psicosocial) necessaris per poder dur-les a terme.

Un cop feta la valoració es planifica l’atenció i la intensitat que la persona necessita mitjançant un pla de tractament individualitzat que se centra en objectius específics de rehabilitació i millora de la qualitat de vida, que s’assolirà amb activitats terapèutiques.

El terapeuta ocupacional s’enfoca a mantenir i millorar la independència funcional de la persona per dur a terme les ABVD com per exemple menjar, dutxar-se, pentinar-se, rentar-se les dents i vestir-se.

També treballa en la prevenció de complicacions relacionades amb d’immobilitat mitjançant ortesis i/o l’adaptació de l’entorn amb productes de suport.

Així com proporciona estratègies i tècniques als familiars i cuidadors per facilitar la cura de la persona.

Per donar una atenció integral, el terapeuta ocupacional treballa de forma interdisciplinària amb altres professionals de disciplines com fisioteràpia, infermeria, psicologia, medicina, logopèdia i treball social.

I en una Residència de Gent Gran com el Montseny?

A una Residència de Gent Gran el terapeuta ocupacional intenta mantenir la funcionalitat motora dels residents per poder allargar en el temps la seva col·laboració realitzant les ABVD, i retardar la davallada funcional que dona lloc a dependre de terceres persones. També intenta mantenir les capacitats cognitives i perceptives preservades per retardar el procés de deteriorament associat a les demències.

Per què és important la figura del terapeuta ocupacional?

  • Mantenir i/o incrementar l’autonomia de les persones, disminuint la despesa de l’atenció social i sanitària
  • Reduir la necessitat d’ajuda d’una tercera persona
  • Retardar la institucionalització
  • Millorar la qualitat de vida de les persones

On es pot estudiar Terapia Ocupacional a Catalunya?

Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT, antiga EU Creu Roja)

Centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona

C/ de la Riba 90, 08221 Terrassa

www.euit.fdsll.cat

93 783 77 77

informacio@euit.fdsll.cat

 

Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar

Universitat de Vic

C/ Sagrada Família 7, 08500 Vic

www.uvic.cat

93 886 12 22

 

REFERÈNCIES

  • Santos del Riego, S. (2005)” Terapia Ocupacional del siglo XIX al XXI. Historia y concepto de ocupación”. Rehabilitación, 39 (4), 179-184.
  • Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC) www.cotoc.cat
  • World Federation of Occupational Therapists (WFOT) www.wfot.org
  • Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. Grupo de trabajo de Terapia Ocupacional. www.segg.es
/by

Dia Mundial d’Higiene de Mans

“Una atenció neta i segura comença per tu”

Des de l’any 2009 l’OMS impulsa el Dia Mundial de la Higiene de mans.

L’atenció neta, incloent-hi les millors pràctiques en matèria d’higiene de mans, i la funció cabdal que tenen els professionals de la infermeria.

La higiene de les mans constitueix la principal mesura per evitar la transmissió de gèrmens perjudicials i protegir els professionals. Tots els professionals i qualsevol persona que participi directa o indirectament en l’atenció a un pacient, ha de realitzar una correcta higiene de les mans i conèixer com i quan ho ha de realitzar.

Fes servir un preparat a base d’alcohol:

  • Abans de tocar un pacient
  • Abans de realitzar una tècnica asèptica/neta
  • Després del risc de contacte amb líquids biològics
  • Després de tocar un pacient
  • Després de tocar l’entorn del pacient

SALVA VIDES, NETEJA LES TEVES MANS

Lídia Garrote Moliner

Directora de Cures

/by

Drets dels Pacients

 

La Carta Europea dels Drets dels Pacients és un document que recull 14 punts fonamentals que estableixen els drets i responsabilitats dels pacients a Europa:

  1. Dret a Mesures Preventives:
    Tot individu té dret a un servei apropiat per a prevenir la malaltia
  2. Dret a l’accés:
    Tot individu té dret a l’accés als serveis sanitaris que requereixi. Els serveis sanitaris han de garantir un accés equivalent per a tots, sense discriminació deguda als recursos financers, lloc de residència, tipus de malaltia o temps d’accés als serveis.
  3. Dret a la informació:
    Tot individu té dret a l’accés a tota mena d’informació sobre el seu estat de salut, els serveis sanitaris i com utilitzar-los així com a tot el que la recerca científica i la innovació tecnològica pugui procurar.
  4. Dret al consentiment:
    Tot individu té dret a l’accés a tota la informació que pugui permetre-li participar activament en les decisions que concerneixin la seva salut; aquesta informació és un prerequisit per a qualsevol procediment i tractament, incloent-hi la participació en la recerca científica.
  5. Dret a la lliure elecció:
    Tot individu té dret a triar lliurement entre els diferents procediments de tractaments i proveïdors basant-se en una informació adequada.
  6. Dret a la privacitat i confidencialitat:
    Tot individu té dret a la confidencialitat sobre la informació personal, incloent-hi informació sobre el seu estat de salut i diagnòstic potencial o procediments terapèutics, així com a la protecció de la seva privacitat durant la realització dels exàmens de diagnòstic, visites d’especialistes i tractaments mèdics o quirúrgics en general.
  7. Dret al respecte del temps del pacient:
    Tot individu té dret a rebre el tractament necessari en un període de temps predeterminat i ràpid. Aquest dret s’aplica a cada fase del tractament.
  8. Dret al compliment dels estàndards de qualitat:
    Tot individu té dret a l’accés a serveis d’alta qualitat basats en l’especificació i compliment d’estàndards precisos.
  9. Dret a la Seguretat:
    Tot individu té dret a estar lliure del mal causat pel pobre funcionament dels serveis de salut, els errors mèdics i la negligència professional, i el dret d’accés als serveis de salut i tractaments que compleixin amb estàndards d’alta seguretat.
  10. Dret a la innovació:
    Tot individu té dret a l’accés a procediments innovadors, incloent-hi procediments de diagnòstic, segons els estàndards internacionals i independentment de consideracions econòmiques o financeres.
  11. Dret a evitar dolor i sofriment innecessaris:
    Tot individu té dret a evitar tot el sofriment i el dolor possibles, en cada fase de la seva malaltia.
  12. Dret a un tractament personalitzat:
    Tot individu té dret a programes de diagnòstic o terapèutics adaptats en la mesura del possible a les seves necessitats personals.
  13. Dret a reclamar:
    Tot individu té dret a reclamar si ha sofert un mal i el dret a rebre una resposta o informació addicional.
  14. Dret a la compensació:
    Tot individu té dret a rebre una compensació suficient dins d’un període de temps raonablement curt quan hagi sofert un mal físic, moral o psicològic causat per un tractament proporcionat en un servei de salut.

 

Referència :

CARTA EUROPEA DE LOS DERECHOS DE LOS PACIENTES. Disponible en línia: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/internationalhumanrightsstandards.aspx

/by

Xerrada nova llei de mesures de suport en l’exercici de la capacitat juridica

Des de l’àrea social del CR i CAE Les Hortènsies s’ha iniciat l’any 2023 amb la intenció de continuar amb el Projecte de Sessions Informatives adreçades als familiars i/o assistents dels nostres usuaris/es.

Paral·lelament, s’ha fet extensiu aquest projecte a professionals del sector, que vulguin assistir a les sessions informatives per conèixer el tema que es tracta o bé ampliar la seva informació.

Emmarcada dins d’aquest projecte, el dia 22 de març a les 11:30h va tenir lloc al CR i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre “La Nova Llei de Mesures de Suport en l’Exercici de la Capacitat Jurídica”.

Per començar es va donar la benvinguda a tots els assistents per part de la treballadora social del centre, Sra. Cristina Gordillo, que va desenvolupar una petita introducció i va proporcionar algunes dades rellevants en relació als usuaris del CR i CAE Les Hortènsies.

La xerrada va comptar amb la presència i expertesa de l’advocada de la Fundació Santa Clara, Sra. Montserrat Calvet, que va explicar els canvis que s’han produït a la llei i com aquests canvis podien afectar als usuaris del centre. També va participar la coordinadora de la Fundació Santa Clara, Sra. Mireia Arch, exposant com està gestionant la Fundació aquest canvi en la Llei.

Esmentar també que entre els objectius d’aquesta xerrada estava el oferir una informació útil a tots els assistents. Degut a ser un tema important i que afecta directament a la gran majoria de persones ateses al CR i CAE Les Hortènsies, es van generar una gran quantitat de preguntes a les quals les ponents van donar resposta.

La participació a la xerrada va ser molt alta, assistint tant familiars de persones usuàries del nostre servei, així com treballadores socials d’altres entitats i persones externes a la Fundació Sant Francesc d’Assís.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives. A la vegada, s’enviarà a tots els assistents la informació exposada perquè puguin consultar-la.

Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Cristina Gordillo

Treballadora social – CR i CAE Les Hortènsies

 

/by

Fenotip conductual de les persones amb síndrome de down i intervencions psicoeducatives

Quan plantegem pautes d’intervenció psicoeducativa en persones amb síndrome de Down hi ha molts factors a tenir en compte, habilitats cognitives i adaptatives, salut de la persona, estratègies prèvies d’intervenció en aprenentatges, personalitat i les consegüents respostes pròpies de la persona a les intervencions, família i entorn en què es produiran els aprenentatges.

Estudis conductuals desenvolupats respecte a les conductes de les persones amb discapacitat, han centrat l’atenció en els fenotips conductuals. Aquests estudis han trobat patrons conductuals d’espectre ampli, coincidents en persones amb el mateix síndrome, igual que succeeix amb el fenotip orgànic que els identifica, amb tota la variabilitat individual possible i que els diferencia d’altres síndromes. (1)

Aquestes característiques ens ajuden als professionals a plantejar intervencions adaptades a la persona, establint bases psicopedagògiques fruit d’aquests estudis fenotípics. Així doncs, si sabem que les persones amb síndrome de Down, en el processament de la informació, els estímuls visuals els integren amb major facilitat que els auditius, els utilitzarem els dos, usant eines de suport visual com a element integrador de l’aprenentatge i així estimular la seva intel·ligència, tenint en compte que les competències cognitives de les persones amb síndrome de Down són molt diverses també.

És important, doncs, treballar des de la infància per desenvolupar processos lògics en la vida quotidiana que els permetin desenvolupar procediments cognitius (López Melero, 2005)

Quan plantegem contextos d’aprenentatge amb persones amb síndrome de Down, tenim en compte aquestes característiques pròpies del síndrome en els processos cognitius, les habilitats adaptatives, la comunicació, la socialització.

En els processos cognitius, la lentitud per processar i codificar la informació i dificultat per interpretar-la, elaborar-la i respondre als seus requeriments, fa que els resulti dificultós en major o menor grau, els processos de conceptualització, abstracció, generalització i transferència dels aprenentatges. Altres aspectes cognitius afectats són la desorientació espacial i temporal, i els problemes amb el càlcul aritmètic, en especial el càlcul mental (Lopez Melero, 1991).

En aquest context, el treball en l’adquisició d’aprenentatges requereix ser reforçat amb constància, elements motivacionals, per diferents vies sensorials i d’experimentació. Alhora que treballar el què s’ha après en diferents contextos per consolidar i poder aplicar el que han après a altres situacions.

Les dificultats en el treball autònom els pot portar a la inacció, la negació o a la resistència. Per aquest motiu, des de ben petits s’ha de fomentar el treball exploratori davant aquestes dificultats amb l’objectiu que prenguin interès a resoldre-les, des de demanar ajuda a arribar a executar-ho per si mateix. La constància de les persones que l’acompanyen i els elements motivacionals en aquest procés, de nou són essencials.

L’obstinació o la compulsió com a característiques conductual poden ser elements facilitadors de l’aprenentatge si de ben petits es dirigeix cap a les competències a adquirir a través d’hàbits de treball. Aprofitar aquest element és essencial en l’aprenentatge, ja que alhora es poden redirigir possibles trastorns de conducta derivats d’aquesta obstinació si la persona dirigeix aquesta obstinació a evitar situacions no plaents però necessàries per a una màxima autonomia i salut.

Pel que fa a la comunicació, la tendència a abreujar frases i una reduïda modulació emocional fa que l’expressió estigui més afectada que la comprensió, lligada aquesta última, al treball visual dels processos cognitius plantejats anteriorment. Per treballar l’expressió, l’observació i la imitació és un dels seus punts forts i els ajuda a adquirir nou vocabulari i modulacions que en la infància potser no els són necessaris, però que a la vida adulta i a l’ampliar els cercles socials de relació, els resultaran molt útils.

En la competència social no només juga un paper important la comunicació i l’entorn en el qual es desenvolupen, sinó també l’ús de les noves tecnologies com a elements generadors de continguts d’interès per tota la població en general sent una gran eina per treballar el retraïment social. Participar en projectes comunitaris des de la infància, formals o informals, permet ampliar les opcions de participació i inclusió social.

En conclusió, l’aprenentatge continuat individualitzat a través d’estratègies multisensorials pràctiques en situacions diferents, treballant de la concreció a l’abstracció (Stenberg, 1988), la constància junt amb la flexibilitat i el vincle amb les persones que ajuden a la persona amb síndrome de Down a adquirir coneixements i hàbits d’autonomia en totes les esferes, permeten el repte de la inclusió educativa i social que altres tenim vers ells. I que ells, des del moment que tenen consciència de si mateixos i de formar part d’una comunitat, comparteixen amb nosaltres.

Des d’aquesta perspectiva hem de garantir els drets com a ciutadans de les persones amb Síndrome de Down, i donada la idiosincràsia de cada individu, cal que garantim una bona atenció precoç durant la infància i també terapèutica durant tot el procés de vida per tal que puguin assolir una vida plena en l’edat adulta i en la vellesa, quan apareixen malalties neurodegeneratives.

Les reformes fetes en l’àmbit legislatiu com l’escola inclusiva o la reforma del Codi Civil en la transformació dels suports a la capacitat jurídica de les persones en situació de discapacitat intel·lectual, avalen les actuacions encaminades a potenciar la plena inclusió de les persones amb discapacitat amb els suports individuals necessaris. Promovent també la inclusió escolar, l’autonomia, la participació ciutadana, un oci de la qualitat i la inclusió laboral. Aquestes reformes permeten que persones amb un mateix diagnòstic, però amb habilitats adaptatives i desenvolupaments cognitius ben diferents, puguin desenvolupar una vida amb suports específics, podent dur una vida plenament normalitzada o accedint a recursos socials de suport per aquells que ho necessiten.

Us convido a que visiteu la web: EXIT21.org vinculada a la Fundació Catalana Síndrome de Down una web de notícies feta per persones amb discapacitat on mostren la seva visió periodística tant del món de la discapacitat i de la síndrome Down com de notícies d’altre interès.

 

Bibliografia:

(1) Veure estudi: Behavioural observations in children with Down’s syndrome. Pueschel, Bernier y Pezzullo, 1991

Estimulación cognitiva en personas adultas con síndrome de Down. Inma Mateos, Roser Fernández, Olga Bruna, Sara Signo, Mercè Gimeno, Myriam Guerra, Glòria Canals.Artículos Nº/38 junio 2021

El fenotipo conductual en el síndrome de Down Jesús Flórez Fundación Síndrome de Down de Cantabria Fundación Iberoamericana Down21

Programación educativa para escolares con síndrome de Down. Emilio Ruiz Rodríguez
Fundación Síndrome de Down de Cantabria

Articulo profesional: El porqué de algunas conductas (Fundación iberoamericana down21. Canal Down21.org)

Revista internacional de audición y lenguaje, logopedia, apoyo a la integración y multiculturalidad. ISSN: 2387-0907, Dep. Legal: J -67- 2016 Volumen 2, Número 3, julio, 2016 http://riai.jimdo.com/ 204

Propuestas de intervención educativa en síndrome de Down. (Proposals for educational intervention in Down syndrome.) Noelia Ruíz Vallejos Graduada en Educación Infantil. Universidad de Jaén (España) Noeliar_vallejos@hotmail.com Páginas 204-211

Coordinadora de l’article:

  • Montse Marco Anguera
    Direcció Tècnica CR Les Hortènsies
/by

Síndrome de Down i la demència

És innegable que, durant anys, familiars, sanitaris, pedagogs, professors, advocats, treballadors i educadors socials han lluitat individualment i col·lectivament per millorar la qualitat de vida de les persones amb aquest tipus de discapacitat intel·lectual i, a hores d’ara, es pot afirmar que aquesta lluita n’està obtenint els fruits: des de l’educació fins a la inserció laboral, passant per una millora de l’atenció sanitària. En l’actualitat, cada vegada és més normalitzat parlar de qualsevol d’aquests aspectes i, si bé encara és present, l’estigmatització de les persones amb Síndrome de Down va sent menor, descrivint molt més el que la posa en pràctica que a qui va dirigida.

Una conseqüència natural d’aquests assoliments socials i sanitaris és l’augment de l’esperança de vida de les persones amb SD, però de la mateixa manera, també comporta una nova problemàtica: poden desenvolupar una demència?

Algunes dades prèvies sobre la Síndrome de Down i la seva relació amb la Malaltia d’Alzheimer:

• La Síndrome de Down és causada per un error en el procés que replica i després divideix els parells de cromosomes durant la divisió cel·lular, cosa que porta a “heretar una còpia extra total o parcial” (trisomia) del cromosoma 21.

• D’altra banda, la Malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa on les neurones es veuen danyades per diferents tipus de processos. Algunes de les lesions al sistema nerviós central són provocades per l’acumulació de plaques senils o amiloides que són tòxiques per a les neurones i el principal component de les quals es genera per l’acció d’un gen situat al cromosoma 21.

• Tenint en compte que la Síndrome de Down és causada per la presència de 3 cromosomes 21 en lloc de 2, les persones amb SD tenen 3 còpies d’aquest gen el que, en principi, portaria a una major formació de plaques senils al cervell d’aquestes persones. És a dir, les persones amb aquesta síndrome presenten una predisposició més gran a desenvolupar una demència tipus Alzheimer.

• A la majoria dels estudis s’indica que a la dècada dels 30 anys les persones amb SD ja presenten signes neuropatològics cerebrals (com les plaques senils) que són propis de la Malaltia d’Alzheimer.

• Fins a l’edat de 60 anys, la prevalença de demència es duplica amb cada interval de 5 anys: fins als 49 anys, la prevalença és del 8,9%, dels 50 als 54 és del 17,7% i dels 55 als 59 és del 32,1%. A la categoria d’edat de 60 anys o més, hi ha una petita disminució en la prevalença de la demència al 25,6%, dada que es podria explicar per l’augment de la mortalitat entre els pacients ancians amb SD amb demència (44,4 % ) en comparació amb els pacients sense demència (10,7 %).

Com podem saber si una persona amb Síndrome de Down presenta una demència?

Un cop posades sobre la taula les dades relacionades amb la genètica i l’afectació neurodegenerativa, l’important és “traduir” aquestes afectacions a la vida diària de la persona, i aquí comencen els problemes.

Una persona que no presenti cap malaltia que cursi amb discapacitat intel·lectual se li realitzaria una valoració neuropsicològica que consistiria en una entrevista i en l’administració de tests que avaluïn l’estat de cada capacitat cognitiva. Aquests tests han d’estar adaptats per a cada país i validats per a la seva població, considerant-se les variables, edat i escolaritat. D’aquesta manera, els rendiments de les proves es corregiran en funció de tot l’esmentat prèviament i els resultats reflectiran amb fiabilitat l’estat cognitiu de la persona. La població que no presenta discapacitat intel·lectual compta amb tests i bateries de test neuropsicològics ja validats per a les poblacions de molts països.

No obstant això, quan parlem de tests per a persones amb Síndrome de Down (o un altre tipus de discapacitat intel·lectual), en general pensem en tests d’intel·ligència amb l’objectiu d’avaluar el quocient intel·lectual. Aquesta forma d’actuació reduccionista davant de la discapacitat intel·lectual va canviar el 2013 amb la publicació del DSM-V (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, cinquena edició), on es considera la discapacitat intel·lectual com un trastorn del desenvolupament neurològic i els instruments de valoració a utilitzar han d’enfocar-se a explorar les capacitats cognitives i no tant al quocient intel·lectual.

Aquesta nova perspectiva implica l’ús de proves neuropsicològiques com una part més de l’avaluació per a realitzar un diagnòstic de la persona amb discapacitat intel·lectual, permetent així conèixer-la amb major profunditat:

• Els resultats de l’exploració creen un perfil cognitiu individualitzat que permet saber com funciona cada capacitat cognitiva en un moment donat.

• S’estableix una línia base amb què poder comparar següents revaloracions neuropsicològiques i controlar el deteriorament cognitiu futur. Aquest punt és realment important, ja que els primers canvis al cervell tenen lloc aproximadament sobre la dècada dels 30 anys, de manera que una avaluació de les capacitats cognitives prèviament a aquesta edat serviria de línia basi fiable.

• La informació obtinguda també permetrà desenvolupar una intervenció cognitiva personalitzada.

La dificultat consisteix en el fet que existeixen poques proves neuropsicològiques creades per a persones amb discapacitat intel·lectual i encara menys si parlem que estiguin validades per a població espanyola. En l’actualitat es compta amb el Cambridge Examination for Mental Disorders of Older People with Down’s Syndrome and Others with Intellectual Disabilities (CAMDEX-DS) adaptat a població espanyola per Esteba-Castillo et al. (2013). No obstant això, en breu es podrà disposar del Test Barcelona per a persones amb Trastorn del Desenvolupament Intel·lectual (TB-TDI) desenvolupat per Esteba-Castillo & Peña-Casanova. Tal com informen els seus autors, es tracta de la primera bateria neuropsicològica en castellà dissenyada específicament per a avaluar a persones adultes amb discapacitat intel·lectual, cosa que la converteix en una eina molt valuosa a la pràctica clínica, permetent desenvolupar de manera completa els tres punts esmentats prèviament.

Per a concloure, voldria citar a la Dra. Esteba-Castillo en el seu article “Adaptación y validación del Cambridge Examination for Mental Disorders of Older People with Down’s Syndrome and Others with Intellectual Disabilities (CAMDEX-DS) en población española con discapacidad intelectual” quan subratlla la importància de comptar amb un instrument de valoració “com a base per al diagnòstic de la Malaltia d’Alzheimer en persones amb discapacitat intel·lectual i, conseqüentment, la instauració d’un tractament que permeti frenar l’avanç de la malaltia, l’adequació de l’entorn del pacient, la previsió del futur i, en definitiva, la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual afectes de la Malaltia d’Alzheimer, amb i sense Síndrome de Down, i la de les seves famílies“.

 

Bibliografia:

American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders, fifth edition (DSM-5). Washington, DC: APA; 2013.

Boada-Rovira M, Hernández-Ruiz I, Badenas-Homiar S, Buendía-Torras M, Tárraga-Mestre L. Estudio clinicoterapéutico de la demencia en las personas con síndrome de Down y eficacia del donepecilo en esta población. Rev Neurol 2005; 41: 129-36.

Coppus A, Evenhuis H, Verberne G. J, Visser F, van Gool P, Eikelenboom P & van Duijin C. Dementia and mortality in persons with Down’s syndrome. Journal of intellectual disability research: JIDR 2006; 50(Pt 10): 768–777.

Díaz Elvira & Gómez Laura & Rodríguez María. Síndrome de Down y enfermedad de Alzheimer: factores de riesgo, evaluación e intervención. Revista Española de Discapacidad 2016; 4: 27-51.

Esteba-Castillo S, Dalmau-Bueno A, Ribas-Vidal N, Vilà-Alsina M, Novell-Alsina R, García-Alba J. Adaptación y validación del Cambridge Examination for Mental Disorders of Older People with Down’s Syndrome and Others with Intellectual Disabilities (CAMDEX-DS) en población española con discapacidad intelectual. Rev Neurol 2013; 57 (08):337-346.

Esteba-Castillo S, Peña-Casanova J, García-Alba J, Castellanos MA, Torrents-Rodas D, Rodríguez E, et al. Test Barcelona para discapacidad intelectual: un nuevo instrumento para la valoración neuropsicológica clínica de adultos con discapacidad intelectual. Rev Neurol 2017; 64: 433-44.

Hendrix JA, Airey DC, Britton A, Burke AD, Capone GT, Chavez R, Chen J, Chicoine B, Costa ACS, Dage JL, Doran E, Esbensen A, et al. Cross-Sectional Exploration of Plasma Biomarkers of Alzheimer’s Disease in Down Syndrome: Early Data from the Longitudinal Investigation for Enhancing Down Syndrome Research (LIFE-DSR) Study. Journal of Clinical Medicine. 2021; 10(9):1907.

 

Coordinadora de l’article:

  • Carolina López
    Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras

 

/by