Síndrome d’immobilitat
Parlem de la síndrome d’immobilitat com del conjunt de símptomes i signes que dóna l’estat de repòs perllongat de moltes persones amb discapacitat, tant intel·lectual com física, i que poden afectar greument l’estat de salut.
Conseqüències generals de la immobilització.
La immobilització pot produir efectes secundaris greus en totes les etapes de la vida, però sobretot en persones amb greus dependències.
El repòs perllongat pot agreujar considerablement la capacitat funcional i donar diversos símptomes físics, psíquics i metabòlics.
En general poden ésser causa d’ immobilitat totes les molèsties agudes i les malalties invalidants cròniques. Els motius principals de pèrdua d’autonomia són les malalties músculoesquelètiques, les neurològiques i les cardiovasculars. És important no oblidar els dèficits sensorials, els accidents de caigudes i la iatrogènia (efectes secundaris) farmacològica.
Alteracions cardiovasculars
- Hipotensió arterial
- Disminució de la tolerància a l’esforç
- Trombosi venosa
El repòs perllongat al llit ens produirà una dificultat per mantenir la pressió arterial en posició vertical.
La immobilització en decúbit produeix una pèrdua de volum sanguini (plasmàtic) i una disminució de to muscular que fa augmentar la capacitat venosa a les extremitats inferiors. En el moment d’ aixecar-se disminueix el retorn venós.
El cos reacciona davant d’aquesta anomalia. Com?
El cor funciona més ràpid amb taquicàrdia i hi ha una vasoconstricció reactiva. Però això pot no ser suficient, i aleshores es poden produir edemes a les cames, als turmells, etc.
En persones d’edat es dóna una major freqüència de fenòmens trombòtics, que augmenten amb el repòs al llit. La tromboflebitis i l’embòlia pulmonar són complicacions associades a la immobilitat.
Alteracions respiratòries
- Disminució de la pressió arterial d’oxigen
- Pneumònia
- Atelectasia (pulmó col·lapsat)
Amb el decúbit apareixen canvis en la funció pulmonar. El diafragma es desplaça en situació cefàlica (de baix a dalt) i disminueix la mida de la caixa toràcica. El flux de sang pulmonar inicialment augmenta a costa de la sang acumulada en les extremitats inferiors. Mentre que quan s’està dret predomina la respiració toràcica, en el decúbit són els moviments de la paret abdominal els més importants.
Tot això causa modificacions en alguns volums pulmonars, i té com a conseqüència una disminució de la ventilació pulmonar, tot afavorint una patologia pulmonar que en diem atelectasia (alvèols que estan col·lapsats).
El repòs perllongat és un factor que contribueix també a l’aparició de pneumònies perquè dificulta l’eliminació de secrecions.
Alteracions músculoesquelètiques
- Atròfia muscular
- Anquilosi
- Contractures
- Osteoporosi
- Distròfia simpàtica reflexa
- Malalties reumàtiques.
La immobilització perllongada produeix canvis en les estructures articulars i periarticulars. Apareix una proliferació de teixit connectiu en l’espai articular i l’escurçament de músculs i lligaments periarticulars. Com a conseqüència, ens trobem amb anquilosi i contractures.
Sabem que la pèrdua de mineral ossi és una de les complicacions de la immobilitat. Es detecta una pèrdua de calci per orina i una reducció de la densitat òssia. La immobilització també intensifica l’osteoporosi secundària a una causa primària: osteoporosi involutiva, distròfia simpàtica reflexa, malalties reumàtiques.
Amb la immobilització, i a causa d’absència d’estímuls mecànics, apareix un augment de la resorció òssia una disminució de la formació.
Alteracions gastrointestinals
- Restrenyiment
- Impactació fecal
- Incontinència fecal
El restrenyiment i la impactació fecal són complicacions freqüents de les persones immobilitzades.
Existeix una disminució del trànsit intestinal en els pacients allitats.
L’acumulació de femta al sigma i al recte és el primer pas, després s’absorbeix el contingut d’aigua i dóna lloc a fecalomes i a la impactació fecal, que pot ser causa de falses diarrees amb secreció de moc per irritació, incontinència urinària, incontinència fecal, confusió, dolor abdominal,…
Alteracions genitourinàries
- Càlculs urinaris
- Incontinència urinària
- Infeccions d’orina
La immobilitat predisposa a la formació de càlculs urinaris. També és un factor precipitant d’incontinència, d’una manera especial s’associa a altres processos afavoridors, com ara quadres confusionals, fàrmacs, infecció d’orina, trastorns conductuals, deliris…
El repòs perllongat pot afavorir les infeccions urinàries, perquè en decúbit la coordinació entre la contracció vesical i el relaxament de la musculatura del periné i de l’esfínter extern és més difícil i la retenció urinària afavoreix la infecció d’orina.
Alteracions del SNC i psicològiques
- Ansietat
- Depressió
- Quadres confusionals
- Alteracions de l’equilibri
- Deteriorament cognitiu
Val a dir que aquests símptomes són més difícils de valorar en el cas dels nostres residents amb discapacitat intel·lectual profunda, però es poden donar.
Els malalts immobilitzats presenten una alteració sensorial que modifica la percepció espacial i temporal, provoca reaccions d’ansietat i de depressió, quadres confusionals i pot agreujar un deteriorament de funcions superiors.
Si a això li sumem els dèficits que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual, podem comprendre la gravetat del quadre.
Alteracions cutànies
- Nafres per pressió
Les úlceres per pressió són un problema relativament freqüent en persones sotmeses a repòs perllongat, més important si la persona és gran. Aquestes lesions es produeixen per isquèmia, ja que la pressió sobre la pell produeix oclusió dels vasos sanguinis. Si dura poc temps, veiem com a conseqüència una hiperèmia (envermelliment) reactiva.
L’oclusió de vasos sanguinis persisteix, es formen edemes intersticials, flictenes, i posteriorment hemorràgies, necrosi del teixit subcutani i muscular. Finalment apareix necrosi de dermis i epidermis.
Factors afavoridors de les úlceres per pressió: immobilitat, incontinència, malnutrició o la deshidratació.
Hem d’ estar molt atents sempre que tenim una persona atesa amb síndrome d’ immobilitat, perquè es pot descompensar ràpidament i fer que es vegi afectat el seu pronòstic.
