La Pasqua
El pollastre grassonet i rodonet ens visita sala per sala, nodrida d’una quantitat ingent d’ous de xocolata.
Vermells, verds, grocs…
Embolicats en papers brillants i de vius colors, esperant que, amb la il·lusió que comporta aquest dilluns de pasqua, els trobem d’un en un.
La nostra gallina sembla que té vida pròpia, elegant i envanida, ens mira amb recel, ens vigila… solament un per persona que som molt llaminers i la temptació és gran.
“Por una mirada un mundo.
Por una sonrisa un cielo.
Por un beso…
¿Tú no me darías dos huevos por un beso?”
I la gallina, com una amant altiva, coneixedora de la seva autoritat, es resisteix i amb la seva mirada al meu món, intenta picotejant-me, sí, dissimuladament, intento robar-li un dels seus preuats ous…
Apa!!!, ni que fossin els de Faberge!!!
I amb el meu ou de xocolata, me’n vaig amb la música a una altra banda.
Que graciosa i divertida és, però… de mala llet en té per donar i per vendre. .
Au!!!, gallina garrepa, que la propera vegada em faré el ronso i amb l’habilitat d’un prestidigitador me n’emportaré dos pel preu d’un.
