Gestió de les emocions durant l’estat d’alarma

El confinament decretat per l’estat d’alarma a causa del brot i expansió del virus Sars- Cov-2 afecta d’una manera molt directa el nostre estat emocional.

D’una forma sobtada i amb una rapidesa sorprenent, la nostra vida ha canviat, en dècimes de segons.

Ràbia, angoixa, impotència…

Podem expressar amb infinitat de paraules les emocions que sentim en aquests moments.

Un big bang de sensacions que ens pot costar gestionar.

Ens preocupa la nostra salut, la dels nostres familiars i amics, l’estat generalitzat del país,..

El risc d’infecció o d’infectar, haver d’enfrontar el dol per la mort d’un ésser estimat sense poder acompanyar-lo en els seus últims moments…

Els nous positius la corba que oscil·la, la incertesa davant el no saber què pot passar, la falta de control …

És una lluita enfront d’un enemic invisible que s’amaga buscant un hoste on allotjar-se i quan apareix… ens desconcerta.

Tenim una sensació d’irrealitat, de viure dins d’una pel·lícula de ciència-ficció, de ser actors improvisats i amb un guió que es va sobreescrivint dia rere dia.

És normal sentir ansietat, insomni, neguit… hem de deixar que les sensacions flueixin, no amagar-nos, deixem-nos un temps pel dol, per sentir i refer-nos.

Expressar les emocions, parlar, escriure, pintar… Explica què sents, permet-te sentir!!!

Hem de ser positius dins la incertesa.

Adaptem el nostre entorn, que sigui saludable, agradable, còmode, afable.

És una situació passatgera que hem de viure-la, de la millor manera possible.

Pensaments positius generen sensacions positives, alimentar també la nostra salut mental ens ajudarà a viure aquest impàs.

Pautem-nos una rutina diària, això ens donarà un punt d’inici, de partida per a gestionar millor aquesta situació.

Tenim una gran capacitat d’adaptació i recordem que no estem sols, milers de llums es veuen a cada finestra, nit rere nit, oferint-nos altres realitats.

Ens ha tocat viure aquest temps, aquesta etapa, i hem de fer-ho per a continuar avançant. Vindran direccions diferents, però convergirem en un mateix punt.

Res és etern, ni l’alegria ni el dolor, i això passarà i sí, ens canviarà, potser és un moment per a reflexionar i adaptar-nos als canvis que a partir d’ara poden sobrevenir.

No perdem l’esperança, ni la solidaritat ni la força…

Les abraçades i els petons no caduquen, tornarem a trobar-nos.

Endavant, mirem sempre endavant.