ESQUIZOFRÈNIA

Realitat o Percepció

QUÈ ÉS LA ESQUIZOFRÈNIA? 

Es tracta d’una malaltia mental greu de caràcter crònic en què fluctuen episodis on els símptomes es fan molt evidents amb altres períodes de normalitat aparent.  

Quan parlem d’esquizofrènia, en realitat ens estem referint a un grup de trastorns neuropsiquiàtrics amb símptomes força dispars (Thomas Nickl-Jockschat, 2012) que acaben alterant la interpretació que fan de la realitat les persones afectades per aquesta malaltia. 

CAUSES DE LA ESQUIZOFRÈNIA 

Per explicar les causes o l’etiologia de l’esquizofrènia prenem els resultats de les investigacions que es descriuen a l’article Les arrels de l’esquizofrènia (Las raíces de la esquizofrenia), on es parla de l’origen genètic i els factors ambientals que determinen l’aparició d’aquesta malaltia. 

L’origen genètic de la malaltia queda constatat en evidenciar-se que com més proper és el parentiu amb una persona que pateix esquizofrènia, més gran és el risc de presentar aquest trastorn. Així que s’han posat en marxa múltiples investigacions que tenen com a finalitat esbrinar quins gens són els implicats i, fins ara, s’han descobert que es troben als cromosomes 1, 8, 11 i 22 (veure l’article esmentat anteriorment per a explicació de les mutacions dels gens ). 

Però malgrat la rellevància de les troballes en aquest sentit, cal destacar que per si sols els gens implicats no decideixen l’aparició de la malaltia. És a dir, hi ha una sèrie de factors que també han de ser presents perquè es manifesti l’esquizofrènia i són els anomenats factors ambientals. Aquests factors que poden afavorir l’aparició de la malaltia han estat dividits en dos grups: 

  • Influències perjudicials que es donen primerencament en el desenvolupament del cervell com a traumatismes o falta d’oxigen durant el naixement o malalties infeccioses a la mare sobretot durant el darrer terç de l’embaràs (p.e. la toxoplasmosi que es transmet a través de la femta del gat) .
  • Influències perjudicials que es donen durant la pubertat o a l’edat adulta. Entre aquests factors s’ha confirmat el consum de drogues com el cànnabis, cocaïna, al·lucinògens o opioides, així com l’estrès psicosocial o la pobresa.

Les hipòtesis que es contemplen actualment sobre les causes desencadenants de l’esquizofrènia incideixen que, a més d’existir una vulnerabilitat o predisposició innata/genètica, cal donar un o més factors ambientals que col·laborin en la seva aparició. 

esquizofrènia

SÍMPTOMES DE LA ESQUIZOFRÈNIA

Generalment els símptomes es classifiquen en: 

  • Positius: Es tractaria d’al·lucinacions (percebre estímuls que no existeixen com sentir o veure persones desconegudes o que no hi són presents, o també olors o sensacions a la pell d’estímuls inexistents en el moment és que la persona els percep) i/o deliris ( interpretació errònia/anormal de fets reals com si fossin en contra de la persona, que la televisió ens parla o es parla amb ella, sensació de sentir-se observat, vigilat o, fins i tot, amenaçat pels transeünts amb els que es troba al carrer, creença que són altres els que controlen o insereixen pensaments a la seva ment, o els que els fan realitzar determinades accions o fins i tot que els seus pensaments estan sent transmesos a altres.

    Aquests símptomes es tracten amb medicaments (psicofàrmacs) per tal de reduir la seva intensitat i freqüència. 
  •  Negatius: Aquests tipus de símptomes es caracteritzen per dificultat d’expressió de les emocions; apatia; anhedonia (incapacitat per experimentar plaer); abúlia (manca de voluntat per realitzar qualsevol activitat, inclòs moure’s); llenguatge limitat tant en la seva fluència (són més aviat pobres en paraules, arribant al mutisme de vegades) com en el contingut del seu discurs (temes de conversa molt reduïts); aïllament social i, també, ideacions delirants de perjudici que es manifesten en una important suspicàcia o desconfiança. Són els símptomes que tenen un tractament més difícil.
  • Cognitius: alteració de l’atenció i la concentració, raonament desorganitzat que s’observa en un discurs confús i ple d’incoherències, alteració de la memòria i de les funcions executives com són la gestió de la informació i la presa de decisions. 

A la llum dels símptomes mostrats és força fàcil concloure que les persones afectades per l’esquizofrènia presenten un comportament molt desorganitzat, però és important no perdre de vista que estan actuant en funció de la seva percepció de la realitat i del sentit que tingui per a elles aquesta percepció.  

És a dir, si perceben que les al·lucinacions i/o deliris són amenaçadors o si estan convençudes que el presentador del telenotícies està comentant-li notícies en exclusiva o mantenint-hi un diàleg, actuaran en conseqüència podent semblar que les seves accions no tenen un propòsit o són estranyes, l’emoció que mostren no és l’adequada al context, presència d’inquietud psicomotora (agitació) molt elevada o un alentiment important del moviment, fins i tot l’adopció de postures rares. 

Tot i que se’ls intenti demostrar que les seves al·lucinacions o deliris són percepcions equivocats de la realitat, normalment no sol ser possible treure’ls del seu error.  

FASES

En general, es pot considerar que els episodis de brot a l’esquizofrènia es componen de 3 fases: 

  • Pròdroms: s’observen els primers canvis de personalitat, de mica en mica s’abandonen les relacions socials, i sol aparèixer irritabilitat.
  • Fase psicòtica: és en aquesta fase on té lloc la clínica típica de pèrdua de contacte amb la realitat. Apareixen els deliris i al·lucinacions i les alteracions del pensament, del llenguatge i de la conducta.
  • Fase residual: en aquesta fase el pacient no presenta la simptomatologia positiva típica, però es presenta retret, amb llenguatge pobre, amb molt escasses relacions socials i pensaments i conductes estranyes

DIAGNÒSTIC DE LA ESQUIZOFRÈNIA

No hi ha una prova diagnòstica específica per a l’esquizofrènia, així que el professional de la salut mental ha de realitzar una recollida de dades clíniques a través d’una entrevista amb el pacient i, si és possible, amb els seus familiars o amics on es recopila informació sobre els símptomes de la persona, els seus antecedents familiars, les altres patologies, si existeix o ha existit consum de drogues així com la seva realitat social (amistats, relacions, lloc on viu, treball, etc…). També ha de descartar que aquests símptomes es deguin a altres patologies. 

A partir de la informació obtinguda, el professional realitza el diagnòstic basant-se en els criteris recollits en manuals com el DSM-V (manual diagnòstic dels trastorns mentals publicat per l’Acadèmia Americana de Psiquiatria) o el CIE-11 (manual de la Classificació Internacional de Malalties publicat per l’Organització Mundial de la Salut). 

TRACTAMENT DE LA ESQUIZOFRÈNIA

El tractament d’aquesta patologia ha de tenir en compte la persona que la pateix i, també, la família en cas de tenir-la i mantenir-hi relació. 

El primer pas en l’abordatge de l’esquizofrènia el fa el psiquiatre i ho fa mitjançant l’ús de fàrmacs per tractar els símptomes, és a dir, els antipsicòtics. Aquest tipus de medicaments poden causar efectes secundaris que cal tenir en compte per manejar-los correctament.  

El més important que han de recordar les persones amb esquizofrènia és que és una patologia crònica i que, per tant, la medicació també ho és. 

Un segon punt és realitzar teràpia per a l’acceptació de l’esquizofrènia, les seves repercussions tant a la vida del propi afectat com a la del seu entorn i el desenvolupament de “eines conductuals individualitzades” per intentar evitar en la mesura que sigui possible, que la malaltia impedeixi desenvolupar una vida plena. D’aquesta part se n’encarregaria un psicòleg clínic. 

I finalment, utilitzar els recursos de la comunitat com les associacions de malalts amb esquizofrènia o amb trastorns mentals on també es fan teràpies de suport tant per a les persones que la pateixin com per als seus familiars. En aquestes associacions treballen diferents tipus de professionals que serveixen de suport i ajuda a través de GAM, xerrades i conferències. 

ESQUIZOFRÈNIA EN DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS

Al llarg de l’article s’ha intentat mostrar la complexitat d’aquesta patologia mental, però els professionals de Les Hortènsies, centre pertanyent a la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) on tracten pacients amb discapacitat intel·lectual, han volgut mostrar que la situació encara pot ser més complicada quan es tracta de diagnosticar esquizofrènia en pacients amb discapacitat intel·lectual. 

Fins fa relativament poc, els psiquiatres es trobaven amb un dilema important a l’hora de diagnosticar pacients amb discapacitat intel·lectual i que també tinguessin un trastorn mental. Tal com s’esmenta més amunt, el psiquiatre ha de fer una recollida d’informació sobre el pacient a través d’entrevistes. Però com es pot fer aquesta tasca quan el pacient és una persona amb discapacitat intel·lectual profunda? És adequat utilitzar els criteris diagnòstics recollits a manuals de població general?  

El 2004 diversos investigadors van decidir que s’havia de fer un pas endavant en la matèria i acabar amb l’anomenat “eclipsi diagnòstic” pel qual es reduïa la importància diagnòstica d’un problema conductual paral·lel a la presència de discapacitat intel·lectual en una persona (Diagnòstic psiquiàtric, discapacitat intel·lectual i criteris de diagnòstic per a trastorns psiquiàtrics en adults amb discapacitat d’aprenentatge/ retard mental). 

Van crear un nou sistema de classificació psiquiàtric dissenyat específicament per utilitzar amb adults amb discapacitat intel·lectual amb la idea de millorar la pràctica clínica. 

Però deixem que siguin els professionals de Les Hortènsies els que ens parlin de les dificultats que es troben en el diagnòstic de l’adult amb discapacitat intel·lectual i esquizofrènia. 

El primer que cal tenir en compte en parlar d’esquizofrènia en discapacitat intel·lectual és que molts dels símptomes associats a aquests trastorns poden ser diferents dels de la població general i que poden ser difícils de diferenciar de la discapacitat intel·lectual subjacent. Destacar també que aquest tipus de trastorns poden ser pràcticament impossibles de diagnosticar quan les persones no són capaces d’explicar o comunicar experiències complexes. 

Les principals diferències que ens trobem són: 

  • Els símptomes poden aparèixer més tard a causa del retard en el seu desenvolupament i la formació de la seva personalitat, per això no és recomanable diagnosticar aquests trastorns en persones amb discapacitat intel·lectual abans dels 21 anys.
  • Cal tenir en compte les característiques personals i l’entorn de cada persona (avaluació exhaustiva de la persona i informació de tercers).
  • Tenir en compte que moltes persones amb discapacitat intel·lectual s’han desenvolupat en ambients protectors, on s’ha limitat la possibilitat d’aprendre normes socials i habilitats comunitàries.
  • Les persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en un entorn molt estructurat o institucionalitzats poden sentir-se “controlats” sense que això pugui ser un símptoma delirant. Tinguem en compte que en aquestes situacions realment es controlen les seves vides des que s’aixequen fins que s’adormen.
  • És poc probable fer el diagnòstic d’esquizofrènia en discapacitat intel·lectual severa o profunda.

Però hi ha factors, les característiques bàsiques dels quals són compartides amb les persones amb esquizofrènia de la població general: 

  • Dificultats a l’adaptació, sobretot en contextos interpersonals.
  • Naturalesa inflexible.
  • Crònics.
  • Fluctuacions longitudinals.
  • Deteriorament de manera significativa en la capacitat de la persona per funcionar correctament.
  • Produeix malestar a l’entorn de la persona.

 ASSOCIACIONS: 

ASSOCIACIÓ CATALANA DE FAMILIARS I MALALTS D’ESQUIZOFRÈNIAACFAMES – Associació Catalana de Familiars i Malalts d’Esquizofrènia 

L’ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS I MALALTS MENTALS DE CATALUNYAAssociació de familiars de malalts mentals de catalunya (afammca.org) 

ESQUIMA – ASSOCIACIÓ PER ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ PER FAMILIARS I MALALTS MENTALS (EL MASNOU)ESQUIMA – Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental 

FEDERACIÓ SALUT MENTAL CATALUNYA – www.salutmental.org  

ASSOCIACIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DE LES PERSONES AMB MALALTIA MENTAL (AREP)www.arep.cat 

BIBLIOGRAFIA: 

1 Nickl-Jockschat, T. (Julio/Agosto 2012). Las raíces de la esquizofrenia. Investigación y Ciencia

https://www.investigacionyciencia.es/revistas/mente-y-cerebro/neuropsicologa-del-yo-555/las-races-de-la-esquizofrenia-9327#:~:text=El%20trastorno%20surge%20por%20la,nombre%20sugiere%20una%20personalidad%20dividida

(Lectura completa del artículo en https://docer.com.ar/doc/e55s588) 

2 Einfeld, Stewart L., Cooper, Sally-Ann, Melville, Craig A. (2004). Diágnostico psiquiátrico, discapacidad intelectual y criterios de diagnóstico para trastornos psiquiátricos en adultos con discapacidad de aprendizaje/retraso mentalDC-LD (Diagnostic criteria – Learning disabilities). Servicio de Información sobre Discapacidad

https://sid-inico.usal.es/idocs/F8/ART6811/articulos3.pdf 

Coordinadora de l’article:

  • Carolina López
    Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras

Amb la col·laboració dels i les següents professionals de la FSFA:

  • Eli Roiger
    Educadora – CR Les Hortènsies
  • Marino Escañuelo
    Educador – CR Les Hortènsies
  • Carolina López
    Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras
0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.