Les Hortènsies archivos - Pàgina 17 de 24 - Fundació St Francesc d’Assís

Un tarannà de novembre (Núm. 104)

Novembre s’obre pas entre tempestes i pluges, rajos, llampecs i trons, i ha fet que l’onzè mes és desemperesi sobtadament, sense pensar, com despertant d’un abrupte malson…

De sobte i sense madurar, els dies s’han despenjat d’una tirolina transparent, amuntegant-se uns sobre els altres, sense espai, gairebé, sense escoltar el tic tac que marca el temps de les estacions, el temps natural, el que no és commensurable.

Un mes més, altres aniversaris… tots sumim cicle a la nostra vida.

Hem tornat al mirador, a observar com els avions aterren i desenganxen, a imaginar-nos en llocs aliens, persones diferents, idiomes forans.

Somniar és la preuada capacitat que no ens fa perdre mai l’esperança.

La ruta de Sant Mateu va despertant el petit esportista que portem dins, uns quants quilòmetres i gaudim d’un matí en conjunció amb la naturalesa.

La celebració Sant Francesc d’Assis el nostre patró, festa gran en la fundació.
No per atzar porta aquest nom, Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assis es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

La festa temàtica d’aquest mes l’hem dedicada a la Rioja, i més concretament al cultiu i verema de les seves millors collites, d’on sorgiran uns dels millors vins de la península

La Jornada d’Entitats ha significat per a nosaltres, no solament la presentació formal de la nostra presència en el municipi d’El Masnou, sinó també la llavor per a futures col·laboracions amb altres entitats, que desinteressadament s’han ofert a col·laborar amb nosaltres oferint-nos activitats adaptades a les particularitats de cada centre de la FSFA.

Al Cosmocaixa ens sentim com aquests científics bojos, obnubilats per la curiositat i la necessitat de descobrir experiències noves.

De vegades, cèlebres incompresos que han fet gran la història.

Com cada temporada, canviem les llavors del nostre hort.

Aquesta vegada hem anat a buscar-les al Garden d´Alella, on també em comprat alguna planta per guarnir nostre jardí.

Les receptes de la Isabel segueixen delectant els nostres paladars; y els astres porten novetats a les nostres vides…sort.

Una abraçada amics, seguim endavant.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies

30 octubre, 2018/by fsfa

Visita al Museu Picasso

Les Hortènsies

Sempre havia sentit a parlar d’en Pablo Picasso, però desconeixia la seva obra, encara que sabia que era un dels grans.

Quan vaig trepitjar el museu per primera vegada i vaig contemplar una exposició d’obres tan extensa i variada, no sabia realment per on començar, encara sort que el nostre educador ens va fer de cicerone.

L’època rosa, l’època blava… Tot artista passa per clarobscurs on la seva creació es fa gran, ferotge i reflexiva.

A cada obra, tant l’artista com l’observador perceben sentiments i sensacions molt dispars, fins i tot de vegades t’assalten records, vivències, i empatitzes més amb el pintor.

Cadascun de nosaltres gaudim de les obres d’en Picasso a la nostra manera.

Inclinant caps, dreta, esquerra… m’acosto, m’allunyo, i àdhuc en la distància, percebo objectes diferents.
Però… que vol dir, l’autor, entre que sentiments oposats es debat… és el gran misteri de l’art, en qualsevol de les seves modalitats.

El Museu Picasso ens va oferir un taller sorprenent, dibuixar-nos i que ens dibuixin.
Com em veig… com em veus.

Les mirades de sorpresa entre nosaltres es multiplicaven, la imatge que tinc de mi mateix i la que tenen els meus companys de mi, és totalment dispar.

Em vaig sentir estrany en mirar al meu col·lega …

D’ambdues imatges en farem una, dos, o diverses realitats, això ja depèn de cadascun.

Ara no sé com mirar-me… com mirar-te…

Solament et diré company, que amb els teus ulls o amb els meus, ets el mateix que he admirat i estimat sempre.

25 octubre, 2018/by fsfa

Anem de ruta per l’ermita de Sant Mateu

Les Hortènsies

Caminar no solament és beneficiós per a la nostra salut física i mental, sinó que també ens permet conèixer llocs nous que, tot i ser tan a prop de casa, ens són desconeguts.

Motxilla, entrepà i aigua són elements imprescindibles per començar la nostra ruta.

És una ruta senzilla, sense grans desnivells, que fins els més petits poden realitzar gairebé amb els ulls tancats.

Nosaltres hem fet un trajecte curt, de pocs km, però suficient per poder admirar la bellesa del lloc i gaudir de les seves vistes panoràmiques.

Ignorada per molts, aquesta zona és un dels racons més bonics de la serralada del litoral, i un mirador que abasta unes àmplies vistes del maresme.

Primer ens trobem l’ermita de Sant Mateu, una església romànica del segle XI, velles pedres amb molta història.

Hi ha una esplanada meravellosa on pots relaxar-te sota un càlid sol que et convida al gaudi i a la reflexió.

Pel camí ens trobem amb la Masia de Can Riera, on hi ha cavalls, ponis, conills, ocellets, estruços i alguna cabra; com podeu imaginar, és una parada obligatòria.

Una caminada en comunió amb la natura és un costum, que hauríem d’adaptar al nostre tarannà habitual.

Ja sabeu…

Mens sana in corpore sano.

23 octubre, 2018/by fsfa

Treballant el teixit

Les Hortènsies

Al nostre taller de teixits, fem bosses, tapissos, moneders… una gran varietat d’articles cent per cent artesanals.

Puntada a puntada, filem les llanes, cosim els fils i li afegim les granadures que creiem poden ser del grat de tots.

Els colors no són triats a l’atzar, intentem fer una combinació de tons agradables i cridaners.

En principi prioritzen els nostres gustos, encara que de vegades la tallerista, ens encamina a fer una selecció de colors diferents, pensant en un públic aliè a nosaltres.

Ens acorem, fem i desfem, tallem els fils sobrants, repassem els detalls, intentant no arribar a la perfecció, però si acostar-nos a ella.

Com molts ja sabeu, exposem els nostres treballs a la Fira d’Artesania, on podreu valorar, comparar i adquirir els millors articles que surten dels nostres tallers.

I la nostra creació és única perquè únics som nosaltres.

19 octubre, 2018/by fsfa

Sessió per a famílies sobre el Certificat de Discapacitat

FSFA, Intranet, Les Hortènsies

Emmarcada dintre del Projecte de Sessions Informatives per a famílies, tutors legals i professionals, el passat dimecres 3 d’octubre a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre “El Certificat de Discapacitat”.

Es va donar la benvinguda a tots els assistents i especialment als professionals del Centre d’Atenció a la Discapacitat de Badalona, treballadores socials i psicològa, que van engrandir la sessió exposant els avantatges a nivell social, econòmic, etc., dels quals poden beneficiar-se les persones valorades amb un grau de discapacitat.

Els objectius fonamentals d’aquesta xerrada eren proporcionar informació d’interès sobre el certificat de discapacitat, informar de com poder sol·licitar una revisió o bé el reconeixement del grau de discapacitat i resoldre els dubtes que poguessin sorgir.

Com en anteriors xerrades s’han mostrat dades específiques, en relació a la discapacitat, dels usuaris d’Hortènsies per donar a conèixer el perfil d’usuaris que atenem.

La sessió va comptar amb un número important d’assistents que van mostrar el seu interès i van fer una valoració molt positiva del tema tractat. Van exposar els dubtes que tenien i tant les professionals del CAD de Badalona com la treballadora social del centre Les Hortènsies van donar resposta.

Paral·lelament també van assistir professionals de diferents entitats, com la treballadora social de la Residència per a persones amb discapacitat física La Gavina d’Alella, la treballadora social de l’àrea bàsica de salut que engloba el municipi d’Alella, El Masnou, Teia i Ocata i una de les treballadores socials dels Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alella.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Donem les gràcies a tots els assistents i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

Cristina Gordillo
Treballadora social
CR i CAE Les Hortènsies

11 octubre, 2018/by fsfa

Dia de Sant Francesc d’Assís

Les Hortènsies

Sant Francesc d’Assís, patró dels veterinaris, del medi ambient, dels animals.

L’amic del llop.

Ho celebrem com es mereix, donant als animals un paper preponderant.

Tant és la raça, la grandària o el gènere, aquí hi ha sempre un grup d’amics disposats a dedicar-li part del seu temps.

El gos, el gat, el conill, la girafa, el llangardaix… és igual com d’exòtics siguin, som com una gran arca de Noè, aquí hi caben tots.

Cadascú, pinzell en mà, comença a traçar els trets de l’animal amb què se sent més identificat, i, mirant-nos, ens sorprenem els uns dels altres.

Ovelles, serps, vaques, cavalls… en el més recòndit de nosaltres habita un animal que, tot i no tenir-lo a prop, alimentem dia a dia.

No va ser l’atzar ni la casualitat l’elecció del nom de la FSFA.

Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assís es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

En alguns dels seus textos trobem la matriu on aquesta filosofia franciscana ens porta a prioritzar sempre els més necessitats, els més incompresos, els més oblidats… fent nostres les seves paraules:

Que no busqui jo tant,
ser consolat com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè,
donant és com es rep;
oblidant, com es troba;
perdonant, com s’és perdonat.

Sant Francesc d´Assis

Hem de tendir a la perfecció, o el que és el mateix, esforçar-nos per aconseguir el nostre fi mitjançant la unió.

I aquí ens trobem, essent instruments dels seus pensaments.

La festa de les bombolles és el colofó final, boles immenses, transparents, que suren al nostre voltant, sumint-nos en un món translúcid des del qual es pot veure la vida des d’un altre angle, potser més intuïtiu i primigeni.

10 octubre, 2018/by fsfa

Un tarannà d’octubre (Núm. 103)

Les Hortènsies

I arriba la tardor…

De mica en mica les tonalitats marrons i colors terra, grocs i ocres, comencen a obrir-se camí i, pinzellada a pinzellada, el paisatge va canviant.

Un quadre que comença a ser tardorenc, una transició gradual a l’hivern

La mudança de tonalitats fa que la nostra visió del temps i de l’espai es vagi aclimatant acompassadament al canvi d’estació, i en conseqüència, la variació a la feina.

Els ritmes s’acceleren, es multipliquen les activitats, i el rellotge torna a ser el que marca el ritme de cada jornada.
Els aniversaris sumen i sumen, però… no importa el quant, sinó el com.

La festa madrilenya va posar el to chulapón a la festa temàtica d’aquest mes.

El nostre filòsof segueix sumit en les seves divagacions, fent-nos partícips de les seves cuites i inquietuds.

Tornem al Cosmocaixa, la ciència no deixa de sorprendre’ns.

El calendari de Pagès torna aquesta tardor, i ens dóna algunes anotacions del temps que ens espera, atents!!!, que ve canviant.

El receptari isabelí ens mostra receptes cada vegada més suculentes i nutritives.

El doctor Muñoz, segueix aportant-nos els coneixements més tècnics de la nostra revista.

I els astres… juguen una eterna partida d’escacs amb nosaltres.

Amics, una abraçada, i recordeu: junts som més grans i més forts.!!!

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies!

26 setembre, 2018/by fsfa

Aniversaris

Les Hortènsies

L’aniversari és la suma d’anys, d’experiència de vida, d’alegries i decepcions,
de celebracions i festejos.

La commemoració de la naixença és un fet cultural i cada cultura li dóna un matís diferent i únic.

El fet de bufar les veles neix entorn de la màgia i a la protecció de l’homenatjat, davant els dimonis i les males arts per així garantir la seva protecció durant l’any entrant (any solar).

Aquest dia estem més a prop d’allò diví, d’allò màgic, del dia que vam venir de no sabem on, començant un trajecte únic i irrepetible.

Des dels romans fins els nostres dies s’ha cregut que un àngel protector ens guia i ens protegeix des del nostre naixement fins a la nostra mort.

Les cançons i les estirades d’orella són un clàssic, i d’aquestes en fugim perquè a certes edats els pampos et queden com al Dumbo.

El dia del naixement queda marcat a foc al calendari, i a cada mes li correspon un signe zodiacal i unes línies astrològiques que, segons alguns, marquen per a tota la vida el nostre destí.

L’aniversari és una onomàstica especial, que any rere any anirà sumant dígits a la nostra biografia, i anirà marcant el trànsit de la infància a l’adolescència, a l’edat adulta, a la senectut…

És el principi d’un camí desconegut on potser, si ho desitja l’atzar, podem trobar-nos.

Us hi espero!!!

25 setembre, 2018/by fsfa

Menjant amb els meus companys

Les Hortènsies

Hola!!!
Avui us presentaré als meus companys de taula.

Amb alguns em porto millor que amb els altres.

Uns mengen més, uns altres menys.

També, de vegades ens enfadem…

-Que si jo vull més verdura;
-Que no m’agrada això…

-Passa’m l’aigua,… Que no vull…
…I zas…
… Que ja m’he enfadat!!!…

Però bé, això passa a les millors famílies.

Encara que en algunes coses coincidim:

– No ens agrada el “pe”, no m’agrada el “pe”….el “pe”….. Que no m´agradaaaa …
– Això és…. El peix!!!
Aquest dia ho passem tots una mica malament.
-Ho seeeee, una dieta equilibrada…no em donis la vara…
– Però és que. No puc….
– Apa. Que se m’ha entravessat el “pe”…
– … I a sobre el pa me’l passen pels nassos!!!

Que amb el pa les penes són menys dures!!!
– Doncs res, que gairebé ni l’oloro
– Punyetera dieta… que fart que n’estic!!!

Que pesades es posen les infermeres; amb el tema….
Però bé, així estic més sa i més maco…. (Que a mi m’és igual, jo em veig molt bé).

17 setembre, 2018/by fsfa

Mirador d’avions al Prat de Llobregat

Les Hortènsies

Hi ha excursions que ens sorprenen, i aquesta és una d’elles, El Mirador d’Avions.

Impressionants, enigmàtics i torbadors, així podríem qualificar els avions, que generalment veiem per dins, i poques vegades hem pogut contemplar en tota la seva magnificència, enlairant-se , aterrant o ja en ple vol com un immens ocell de metall.

El Prat posseeix diversos miradors, des d’on els curiosos i els aficionats al món de l’aeronàutica poden albirar-los com en una exhibició d’ocells alats.

A tan sols 30 metres d’altura, aquests immensos aparells es passegen sobre nosaltres tan a prop, que sembla que haguessin de sacsar-nos el cap.

El tràfic aeri a l’aeroport del Prat és continu i sense pausa, cada dos minuts s’albira un avió, és un punt d’arribada i partida cap a centenars de destinacions, i això el fa ser un dels més transitats d’Europa.

És un espectacle.

El soroll no és tan ensordidor com podem imaginar. És notable, però fluid, s’assembla a una llarga i intensa xiulada.

Hi ha cartells informatius que ens expliquen els diferents tipus d’avions que podem contemplar, realment, les grandàries són variades.

Ens sentíem com a caçadors d’avions, gairebé podíem tocar-los amb les puntes dels dits.

En les gandules de formigó, podies passar-te hores observant els avions i divagant quina destinació prendria cadascun d’ells. Llocs als quals tan sols la nostra imaginació ha pogut viatjar.

Ícar es va cremar les ales en acostar-se al sol, i l’enginy humà, ha fet que puguem volar i aproximar-nos al sol sense perdre les ales.

13 setembre, 2018/by fsfa

El servei de bugaderia a la FSFA

FSFA, Les Hortènsies

La FSFA té un servei propi de bugaderia, que abasta l’activitat dels tres centres.

Alguns dels usuaris de la Residència Les Hortènsies tenen com a feina habitual, i remunerada, la classificació de la roba.

Color, blanc, tovalloles mitjons, peces especials… Treballen, àdhuc la distància, colze a colze amb els companys i companyes de la bugaderia, i malgrat que ja es coneixen hem decidit fer-los una visita, i veure les instal·lacions de la bugaderia de la FSFA, que a poc a poc s´han anat ampliat.

Ha sigut una vista estimulant i divertida. Als nostres usuaris amb necessitats especials els hi encanten les relacions socials.

El personal de la bugaderia de Can Torras, a part d’assumir les seves múltiples tasques, va tenir l’amabilitat i la paciència d’explicar el funcionament de les màquines i del seu quefer diari.

És una Feina a l’ombra, no se’ls veu, ni se’ls sent. Estan ubicats en un recinte ple de màquines i bosses de roba que han de plegar i desplegar.

Necessitaven veure el funcionament de les rentadores i assecadores industrials, i com la seva feina és concomitant a la dels companys i companyes de Can Torras.

També el processament d’una gran superfície, els tripijocs i la quantitat de productes que es necessiten perquè tot estigui net, impol·lut i asèptic.

És important fer una bona classificació de la roba perquè la feina dels companys de la bugaderia sigui més efectiu i menys complicat; al cap i a la fi, és un treball en cadena que s’agilitza o s’entorpeix si des de la base no es realitza correctament.

Els nois, que a la Residència Les Hortènsies són els primers a realitzar el trillat de la roba, són conscients de la importància d’aquesta classificació i, ajudats pels i les auxiliars, procuren que aquesta surti correctament.

La visita els reafirma que la seva tasca és important per al bon funcionament del servei de bugaderia.
Però…

Si tot aquest eixam d’aparells, que funcionen gràcies a les persones que accionen els botons, dobleguen la roba i buiden les bosses, deixessin de funcionar, cap dels tres centres podria donar un servei de qualitat, i una part de la cadena de treball estaria trencada.

Gràcies per deixar-nos ser part de la vostra feina.

12 setembre, 2018/by fsfa

Fem polos

Les Hortènsies

Una de les nostres activitats a l’estiu és culinària: fem polos.

Llet, una mica de Cola- Cao, batut, no agitat, tot en un motlle, a la nevera, ben fresquet i ja tenim el berenar de la tarda.

Una recepta senzilla, pràctica i deliciosa, potser una mica calòrica, però per una vegada a l’any, no passa res…
Després de degustar-la ens quedem com a reis.

Refrescant i lúdic, una bona combinació a l’hora de treballar a l’estiu.

El plantell d’activitats estiuenques són sempre més lleugeres que a l’hivern, encara sort que els nostres educadors, tenen en compte que amb aquesta xafogor és impossible fer altra cosa que no sigui refrescant i gens pesada.

La feina i la calor no fan bona conjugació.

També sortim a fer un gelat per Barcelona, que a part de refrescant, és divertit.

Fem el ronso, juguem i les rialles són garantides.

Rebregarem aquests pocs dies que ens queden de vacances estiuenques per assaborir no solament els gelats, sinó cada dia com si fos l’últim.

Dolçor i salut!!!

7 setembre, 2018/by fsfa

On som