AFÀSIA

Cap Lletres Afasia

QUÈ ÉS L’AFÀSIA? 

El 30 de març del 2022 va saltar la notícia que l’actor Bruce Willis (La Jungla de Cristal, Doce monos, Pulp fiction, El cinquè element o El sisè sentit entre moltes altres pel·lícules) abandonava la interpretació. El motiu el va tuitejar una de les filles: se li havia diagnosticat Afàsia, una malaltia que li impedia actuar. A partir d’aquell moment alguns mitjans van explicar breument en què consisteix l’afàsia i avui, Dia internacional de l’Afàsia, vam aprofitar per explicar-ho a la nostra web. 

L’afàsia es defineix com una alteració total o parcial de les habilitats del llenguatge (expressió, comprensió o ambdós aspectes), sense que sigui necessària la pèrdua de la resta de capacitats cognitives (com la memòria) o la capacitat per moure els músculs utilitzats a la parla. Aquesta patologia es pot presentar de diverses maneres en funció de les causes que la provoquen, l’àrea del cervell afectada i la gravetat i extensió de la lesió. 

Localització cerebral de les capacitats lingüístiques i causes de l’afàsia 

És important tenir en compte que el cervell està compost per àrees que es troben implicades en diferents funcions. Malgrat aquestes diferències, no funcionen de forma aïllada entre si, sinó més aviat es tracta d’una xarxa interdependent, dinàmica i fortament unida on, depenent de la tasca que s’estigui duent a terme, certes zones cerebrals exerceixen control sobre altres. 

En el cas del llenguatge, hi ha diferents zones del cervell que es responsabilitzen de les seves habilitats i, com s’esmenta prèviament, funcionen interrelacionades. En aquest article no es descriurà el funcionament d’aquestes àrees, ja que ens donaria per escriure un treball sobre cadascuna, molt més si tenim en compte les troballes recents gràcies a les noves tècniques de mapeig cerebral. Així que, en aquest cas, s’utilitzen les definicions clàssiques de les àrees principals que, encara que es poden matisar en alguns aspectes, continuen sent vàlides i són les utilitzades per al diagnòstic de l’afàsia. 

Àrea de Broca: s’encarrega de l’aspecte motor del llenguatge, és a dir, l’articulació correcta i dels sons (fonemes) o lletres i, a més, organitzar-los de manera coherent per produir un discurs tant parlat com escrit (gramàtica). És a dir, si volem dir “casa”, ell àrea de Broca s’encarregaria que articuléssim bé cada so i que els diguéssim en l’ordre correcte: no és el mateix dir casa, que saca, o asca. 

Àrees de Wernicke central i estesa: en aquest cas, s’encarreguen del reconeixement del llenguatge i la interpretació del mateix (comprensió) així com la selecció de les paraules que volem produir. 

I el Fascicle Arquejat, un feix de fibres (axons de les neurones) que comunica les dues àrees anteriors. Aquesta connexió es troba protegida en nivells subcorticals (interns). 

L’alteració del llenguatge resultant de la lesió d’una o diverses d’aquestes estructures provocarà un tipus d’afàsia diferent, és a dir, depenent de la zona alterada, podrem observar una afectació de la comprensió, l’expressió o els dos aspectes del llenguatge. 

Entre les causes de l’afàsia trobem ictus, traumatismes cranioencefàlics, demències, aneurismes cerebrals, encefalitis, tumors cerebrals o metàstasis cerebrals de tumors que es troben a una altra zona del cos. Tenint en compte l’origen de l’afàsia, el pronòstic canvia. Per exemple, si l’afàsia és conseqüència d’un procés neurodegeneratiu com és el cas d’una demència, l’afàsia no és rehabilitable i es pot estancar o anar empitjorant. Tot i això, una afàsia com a seqüela d’un ictus en principi té millor pronòstic i, depenent de la gravetat i extensió de la lesió, la rehabilitació del llenguatge és possible. 

 Tipus d’afàsia 

Tenint en compte tot el que hem vist fins ara, es pot parlar de diferents tipus d’afàsia en funció de dues classificacions: 

  1. Llenguatge fluent vs No-fluent: per a això es té en compte la longitud de les frases utilitzades, el ritme i la melodia i l’agilitat articulatòria. Tot això determina la quantitat de paraules que emet una persona en un temps determinat (fluïdesa).
  2. La localització de la lesió cerebral. 

A continuació es nomenen els diferents tipus d’afàsia i podrem fer-nos una idea de la complexitat de la seva valoració i diagnòstic. 

  • Afàsia Global 
  • Afàsia de Broca 
  • Afàsia de Wernicke 
  • Afàsia Transcortical Motora 
  • Afàsia Transcortical Sensorial 
  • Afàsia Transcortical Mixta 
  • Afàsia de Conducció 
  • Afàsia anòmica 
  • Afàsia Progressiva Primària o Afàsia no fluent 

En un altre article es descriuran els tipus d’afàsia, explicant els aspectes del llenguatge compromesos en cadascun. 

Diagnòstic i Rehabilitació 

Diagnosticar una afàsia implica una valoració exhaustiva per part d’un professional format a les capacitats lingüístiques des d’un punt de vista neurològic i cognitiu. Aquesta exploració de les capacitats lingüístiques abasta tots els aspectes de les mateixes: des del control dels òrgans implicats en la producció del llenguatge (control de la llengua, llavis, estat funcional de les cordes vocals), a la repetició, comprensió, denominació, lectura i escriptura, passant per la fluència o el ritme i melodia. 

També és important comptar amb neuroimatges (TAC cranials o Ressonàncies Magnètiques Cerebrals) on poder veure la localització del dany cerebral de la persona. 

Un cop s’ha avaluat la persona, els resultats obtinguts indicaran el tipus d’afàsia i permetran triar la rehabilitació adequada. Com s’ha esmentat prèviament, si l’afàsia és la seqüela d’una demència, l’objectiu del professional canvia, passant de ser rehabilitador a estimulador per tal de retardar en la mesura que sigui possible el seu deteriorament. 

Els professionals especialitzats en el llenguatge, tant per diagnosticar com per rehabilitar, són els logopedes. Altres professionals que poden realitzar valoracions del llenguatge són els neuropsicòlegs, però, encara que podrien encarregar-se d’estimular certs aspectes (no tots) del llenguatge no en són rehabilitadors especialitzats, per la qual cosa els logopedes són, o haurien de ser, la primera opció. Els neuropsicòlegs s’encarregarien de valorar la resta de funcions cognitives així com la presència o no de trastorns de conducta sempre que l’afectació del llenguatge no ho impedeixi. 

Pronòstic de l’afàsia 

Les persones amb afàsia poden recuperar totalment el llenguatge o en diferents graus depenent de l’extensió del dany, la gravetat i si existia dany cerebral previ (microinfarts o microictus cerebrals, ictus previs o demència). 

Agraïments

Voldria aprofitar per agrair als logopedes la seva feina, és molt complicada i exigent i la pandèmia de SARS-COV-2 ha fet realment difícil, quan no ha impedit, la seva tasca: ús d’EPIS com les mascaretes que dificulten la rehabilitació o, per exemple, la utilització d’utensilis per fer bufar el pacient per tal de treballar determinats aspectes del llenguatge i que acaben exposant el logopeda i el seu pacient encara més a la malaltia, etc. 

Bibliografia 

Bear, M.F., Connors, B.W. y Paradiso, M.A. (1998). Neurociencia. Explorando el cerebro. Masson 

Beynel, L., Deng, L., Crowell, C., Dannhauer, M., Palmer, H., Hilbig, S., Peterchev, A., Luber, B., Lisanby, S., Cabeza, R., Appelbaum, B., Davis, S. (26 de Agosto de 2020).  Structural controllability predicts functional patterns and brain stimulation beneficts associated with Working Memory. Journal of Neuroscience https://www.jneurosci.org/content/40/35/6770 

Más Formación. Imatge (títol): Funciones Cognitivas y Rehabilitación Neuropsicológica https://masformacion.es/producto/funciones-cognitivas-y-rehabilitacion-neuropsicologica/ 

MEDBULLETS. Imatge text: Aphasia https://step1.medbullets.com/neurology/113017/aphasia 

Coordinadora de l’article:

  • Carolina López
    Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras
0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.