Dia de les àvies i els avis
Sovint quan pensem en unitat familiar ens ve al cap la figura de pare, mare i fills, però si hi ha una figura que sempre ha tingut un paper fonamental aquests han estat els avis.
Els avis i les àvies són un pou de saviesa i acostumen a ser els transmissors de la història de la família. Tenir-los a prop afavoreix el sentit de pertinença de l’infant, reforçant-los l’autoestima i creant forts vincles –diferents dels que es creen amb els seus progenitors-. Ells són els “explicadors” d’anècdotes dels nostres pares, ens fan veure que ells també havien estat nens i “eduquen amb altres normes” de manera que es fomenta un diàleg que afavorint una relació sana entre tots els membres de la família.
Hi ha una creença popular que diu que els avis “estan per malcriar els nets” i això certament reforça que les relacions intergeneracionals són molt beneficioses per les ambdues parts, ja que ningú pot substituir la seva tasca i sovint els infants i adolescents respecten molt més (o de forma diferent) la seva autoritat. Els avis i àvies reviuen etapes d’infantesa, tornen a jugar, se senten valorats i respectats, aporten espais de complicitat que només comparteixen amb els seus nets i netes, i veuen com les seves vides es revitalitzen.
Un altre factor important avui dia és l’importantíssim paper que desenvolupen els avis en la conciliació laboral i familiar. Qui no els ha demanat mai que ens donin un cop de mà en moments puntuals “d’urgència” en què cap dels progenitors se n’ha pogut ocupar? Des del punt de vista pràctic saber que els avis hi podran respondre i posar-hi solució és un gran alleujament pels pares.
Malgrat això, s’ha d’anar amb compte amb algun model de relació basada en una mena d’esclavitud, ja que pot arribar a esdevenir en abús, sobretot envers els avis i àvies, que no gaudeixen de la llibertat d’escollir quan i com volen cuidar dels seus nets.
Per acabar, recordem que hi ha avis i àvies que estan a residències i la forma de relacionar-se amb ells té una sèrie de particularitats, ja que ens haurem d’adaptar als horaris del centre i necessitats de la gent gran (problemes de mobilitat, estat cognitiu, etc.).
Per tot el que s’ha comentat només ens queda expressar l’enorme agraïment i reconeixement de la seva tasca i dedicació, no només en la jornada d’avui sinó cada dia de l’any!!
