Entrades

Un tarannà de maig

Maig, el mes de les flors, de la claredat, del color…
Maig ens aparta de la foscor, del fred, de l’hivern…

Ens mostra una llum diferent, com l’objectiu d’una càmera fotogràfica, que es va obrint progressivament, captant la lluminositat dels dies esdevenidors, recordant-nos que l’estiu s’acosta inexorablement, calorós, feliç i espontani, colorit, asimètric i loquaç.

Maig ens ensenya que el temps segueix un ritme acord, estacional i caduc.

Els aniversaris continuen marcant fites, a vegades dubitativess, però que ens mostren la levitat de la realitat.

El Jardí botànic de Montjuïc, una glopada d’aire fresc dins de la ciutat, un petit receptacle de la flora mediterrània, alguna, aliena, al nostre hàbitat.

A la protectora de Masnou experimentem sensacions dispars, la concomitància amb els animals, la sinèrgia, els sentiments encontrats….

La muntanya ens ofereix un sotrac de llibertat, de calma, de desconnexió…

Irlanda no només s’assaboreix dins una Guinness, nosaltres ho hem fet al so de la seva música, les seves llegendes i la seva gastronomia.

El diumenge de rams, on sortim a beneir palmes, palmons i llorer

Amb els ous de Pasqua hem fet malabars, era com una gran Matrioshka, on apareixien ous de diferents mesures.

La mona… rodona, quadrada, rectangular… tots hem degustat les millors creacions.

I Sant Jordi…. El dia de la rosa, del llibre, de l’amistat, de l’amor, el dia on ens trobem sense enfrontar-nos.

El dia que es fusionen cultura i sentiments.

Amics… una abraçada!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un tarannà d’abril (Núm. 109)

Abril s’enlaira temorós, sortint d’un març dubitatiu i erràtic, sec ennuvolat i atípicament càlid.

Despunten ja els incipients contrasts de llum, de colors… que obriran pas al inici de la primavera..

Desitjosos de sol i calidesa, abril, ens donarà l’obertura d’una simfonia que encapçalarà, ara, els seus primers acords.

Els aniversaris es van repetint mes rere mes, amic rere amic, creixent junts, fent nostra la mateixa història.

Estefania, una companya que eventualment ha treballat amb nosaltres, ens deixa un testimoniatge escrit del seu pas per la nostra casa.

Una experiència única i diferent no solament per a ella, per a nosaltres ha estat més que un plaer conèixer-la.

El Senyor del Carnestoltes es va presentar sobtat i cuitat, irònic i burlesc.
Els inicis del carnestoltes!!!l

Les seves normes el calendari, la disbauxa, la gosadia el gaudiment….

El Dijous Gras, Carnestoltes, la Pinyata, el Dimecres de Cendra… per…després, ràpid, escapar jactanciós i decidit, perquè…

La senyora Quaresma apareix… règia, rigorosa i fosca… posant ordre en el caos i pautes  que regulen els dies, fent-los … Metòdics, adustos i austers.

Venècia amb les seves góndoles, canals i història, és plata aquí per a donar-nos una petita lliçó de cultura i de coneixement.

L’acostament a cultures diferents ens il·lustra i ens mostra noves formes de vida… de gaudir-la.

El Cosmocaixa ens va portar a un dubte raonable…. Va ser el creador de Tintín un visionari, un avançat al seu temps o tan sols un somiador, un il·lús precís…

La cuina d’Isabel ens continua regalant exquisideses que el nostre paladar assaboreix amb fruïció.

I els astres que modelen els dies al seu atzar, deixant-nos en molts cassos… atònits.

 

AMICS UNA ABRAÇADA

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un tarannà de març (Núm. 108)

Març apareix com un bufit eixordador, intrigant i perillós, més variable i rigorós.

Ens dóna i ens lleva al seu atzar, sentenciós i rígid, obliga i atrapa, persegueix…

Els anys van passant i a la nostra biografia s’acumulen anys sobre anys.

Àfrica ha aparegut davant els nostres ulls amb aquest enigma que la magnifica, esquerpa i tendra, severa i generosa.

Un continent ardu i miscel·lani, que clama inclusió, cooperació…

Unes terres i unes gents que miren a un món que passa massa de pressa quasi sense veure’ls.

Noves jubilacions… Canvis de ritmes, d’activitats, de prioritats…

El teatre, les seves representacions i històries, l’escenificació d’un conegut conte que atreu i alhora pertorba…. Hansel i Gretel.

En les segones rebaixes ens hem deixat els últims estalvis que ens quedaven, ara toca tornar a economitzar.

El Doctor Muñoz ens aporta mes rere mes nous coneixements sobre medicina, les seves contribucions marquen el fil més tècnic del nostre Tarannà.

El receptari de la Isabel acarona els nostres paladars amb nous sabors i textures.

I els astres… que en el seu afany de prevaler l’un sobre l’altre, ens fa la vida una mica més complicada.

UNA ABRAÇADA AMICS, ENS CONTINUEM… CONEIXENT.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un Tarannà de febrer (Núm. 107)

Febrer emergeix díscol, insolent i anàrquic.

Divertit i indisciplinat ens mostra esdeveniments passats i presents.

Saltant entre dates, regira l’any que comença i el que acaba, perquè després, els mesos que estan per venir, puguin ordenar els esdeveniments, i ser més precisos, i metòdics.

Aniversaris celebrats, annexant edats a la nostra crònica… Vivències compartides, viscudes i gaudides.

El Patge Reial el missatger de somnis, de missives, el pròxim a aquests esperats mags, els faedors de realitats.

…I van venir!!!

Els Reis d’Orient, van liderar una caravana real, portant sobre camells alats, sacs plens d’il·lusions, d’anhels continguts… de demandes vetllades…

I aquest matí hipnòtic va ser el frenesí de l’inici i el termini de l’epifania.

L’any, després del període nadalenc,, torna a una tòpica i típica realitat, i les activitats normalitzen el nostre esdevenir diari.

La visita a la Fàbrica de la Cacaolat, primera activitat extraescolar de l’any… I aquest inici promet…

En començar les rebaixes, nosaltres… els primers de la fila!!!

En Miguel, ens deixa les seves elucubracions… pensem…

Cal Boter… La Residència les Hortènsies,  antiga casa d’en Ferrer i Guardia… casa teva… casa nostra.

El receptari de la Isabel, es va renovant contínuament, educant paladars neòfits i seduint als veterans.

El Doctor Muñoz inicia nou temari en el nostre compendi clínic.

I els astres van girant, zigzaguejant i alineant paradoxals configuracions, i nosaltres, els mortals… seguim aquest vaivé que entremaliades van marcant les constel·lacions.

 

AMICS… UNA ABRAÇADA!!!

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un tarannà de gener (Núm. 106)

El 2019 arriba amb força, entusiasta i nou, després de dotze mesos amb dies clars i ombrívols, on es podia passar del negre al blanc en mil·lèsimes de segon.

Any convuls, rebel, enaltidor, imaginatiu, dador i usurpador, embogit pels temps i les estades.

Ens ha atorgat el diapasó que compta els dies, la complexitat de conjugar dades, dates i persones en un mateix instant i a una mateixa avantsala.

Hem compartit, gaudit, units i distanciats, de moments únics i irrepetibles.

 

L’any que ja s’acaba a alguns els ha retornat històries perdudes, memòries enterrades, amics extraviats… i ha remolcat afliccions i malenconies.

Uns altres, s´han perdut dins la memòria…

A nosaltres ens deixa amb aniversaris celebrats, festes temàtiques, on hem conegut cultures i tradicions.

Fires que ens inciten al gaudi d’allò que és caduc.

Una Festa de Nadal celebrada i compartida.

 

Un Tió que torna a casa després de passar llargs mesos al bosc dels seus ancestres.

Santa, que, juganer i grassonet, es despenja del seu mític món, per portar-nos part d’aquesta màgia que desprèn.

La creativitat de la Isabel amb les seves receptes culinàries.

…Els astres, que indolents, no acaben mai la seva partida de daus…

Aquest any que acaba, ens donà gosadia, felicitat i energia per continuar junts molts anys més.

Compartint, la vida val la pena, els anys sumen, no resten i la llum, sempre preval davant les ombres.

FELIÇ ANY AMICS, JUNTS ACABEM AQUEST, I JUNTS SEGUIREM EL SEGÜENT

 

SALUT I FORÇA!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un tarannà de desembre (Núm. 105)

Desembre, inhòspit, fred, blanc i malcarat, ens obre les portes al Nadal, a les celebracions familiars, a reunions entre amics, a la preparació d’uns esdeveniments esperats tot l’any.

Però abans d’aquesta explosió final, ens queda temps pel davant, on activitats i sortides han ocupat gran part del nostre temps.

Els aniversaris no falten, i malament si no es celebren…

Hi ha novetats, però us les deixem plasmades a la nostra revista.

Aquestes lletres són tan sols un avanç de què ha de venir, un tastet de les activitats i sortides que realitzem cada mes.

El museu de la xocolata, el museu de museus… A la tassa, en rajola, embolicat, farcit, fred, calent, la xocolata, és el remei de tots els mals. Una descàrrega de serotonina que ens dóna força i atreviment per emprendre qualsevol activitat per arriscada que sigui. Antidepressiu natural, segrega serotonina tan sols escoltant el seu nom, olorant-lo o succintament, visualitzant-lo.

El mercat de proveïments… fent una passejada per les seves parades, ja podem adonar-nos de la qualitat del material amb el qual es comercia, un big bang de sensacions pel paladar.

Els bombers, homes i dones uniformats, atents al so d’una sirena, per engegar tot l’engranatge que el parc té a la seva disposició.

El calendari del Pagès tanca el cercle anual de l´any 2018, per començar amb noves prediccions i notícies, per a l’esdevenidor 2019.

La Isabel segueix engrossint el receptari únic i personal amb una singladura de gairebé dos lustres.

El Doctor Muñoz amplia dia rere dia coneixements mèdics, ignorats per la majoria de nosaltres.

…I els astres, que en el seu moviment continuat, decidiran el propici o l’advers del nostre destí….

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

 

UNA ABRAÇADA AMICS, I RECORDEU QUE AQUEST MES DE DESEMBRE TENIM UNA CITA.
TORRONS, NEULES, POLVORONS I CAVA.
LA FESTA DE NADAL ENS ESPERA!!!

Un tarannà de novembre (Núm. 104)

Novembre s’obre pas entre tempestes i pluges, rajos, llampecs i trons, i ha fet que l’onzè mes és desemperesi sobtadament, sense pensar, com despertant d’un abrupte malson…

De sobte i sense madurar, els dies s’han despenjat d’una tirolina transparent, amuntegant-se uns sobre els altres, sense espai, gairebé, sense escoltar el tic tac que marca el temps de les estacions, el temps natural, el que no és commensurable.

Un mes més, altres aniversaris… tots sumim cicle a la nostra vida.

Hem tornat al mirador, a observar com els avions aterren i desenganxen, a imaginar-nos en llocs aliens, persones diferents, idiomes forans.

Somniar és la preuada capacitat que no ens fa perdre mai l’esperança.

La ruta de Sant Mateu va despertant el petit esportista que portem dins, uns quants quilòmetres i gaudim d’un matí en conjunció amb la naturalesa.

La celebració Sant Francesc d’Assis el nostre patró, festa gran en la fundació.
No per atzar porta aquest nom, Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assis es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

La festa temàtica d’aquest mes l’hem dedicada a la Rioja, i més concretament al cultiu i verema de les seves millors collites, d’on sorgiran uns dels millors vins de la península

La Jornada d’Entitats ha significat per a nosaltres, no solament la presentació formal de la nostra presència en el municipi d’El Masnou, sinó també la llavor per a futures col·laboracions amb altres entitats, que desinteressadament s’han ofert a col·laborar amb nosaltres oferint-nos activitats adaptades a les particularitats de cada centre de la FSFA.

Al Cosmocaixa ens sentim com aquests científics bojos, obnubilats per la curiositat i la necessitat de descobrir experiències noves.

De vegades, cèlebres incompresos que han fet gran la història.

Com cada temporada, canviem les llavors del nostre hort.

Aquesta vegada hem anat a buscar-les al Garden d´Alella, on també em comprat alguna planta per guarnir nostre jardí.

Les receptes de la Isabel segueixen delectant els nostres paladars; y els astres porten novetats a les nostres vides…sort.

Una abraçada amics, seguim endavant.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies

Un tarannà d’octubre (Núm. 103)

I arriba la tardor…

De mica en mica les tonalitats marrons i colors terra, grocs i ocres, comencen a obrir-se camí i, pinzellada a pinzellada, el paisatge va canviant.

Un quadre que comença a ser tardorenc, una transició gradual a l’hivern

La mudança de tonalitats fa que la nostra visió del temps i de l’espai es vagi aclimatant acompassadament al canvi d’estació, i en conseqüència, la variació a la feina.

Els ritmes s’acceleren, es multipliquen les activitats, i el rellotge torna a ser el que marca el ritme de cada jornada.
Els aniversaris sumen i sumen, però… no importa el quant, sinó el com.

La festa madrilenya va posar el to chulapón a la festa temàtica d’aquest mes.

El nostre filòsof segueix sumit en les seves divagacions, fent-nos partícips de les seves cuites i inquietuds.

Tornem al Cosmocaixa, la ciència no deixa de sorprendre’ns.

El calendari de Pagès torna aquesta tardor, i ens dóna algunes anotacions del temps que ens espera, atents!!!, que ve canviant.

El receptari isabelí ens mostra receptes cada vegada més suculentes i nutritives.

El doctor Muñoz, segueix aportant-nos els coneixements més tècnics de la nostra revista.

I els astres… juguen una eterna partida d’escacs amb nosaltres.

Amics, una abraçada, i recordeu: junts som més grans i més forts.!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies!

Un tarannà de setembre (Núm. 102)

Ja hem tornat, ja som aquí!!!

Després que la nostra revista deixés descansar els rotatius, hem tornat amb més notícies, activitats i festes.

Perquè encara que Tarannà no es publiqués aquest mes d’agost, el nostre dia a dia continua, i la gran biografia que plasmem a la revista, segueix el seu curs.

El temps flueix, i nosaltres… complim anys.
Felicitats nois!!!

La platja és una destinació obligada a l’estiu i aquest, que ha estat particularment calorós, ha fet que els matins fossin més lleugers.
Assaborint llaminers, els gelats de temporada.

Què més es pot demanar, el salnitre de la mar en contraposició a un ensucrat cornet de xocolata.
Els contraris es complementen.

I si no podem anar a la platja, el gelat ens el prenem a alguna terrassa, que a la variació també hi ha el plaer.

Les rebaixes de l’estiu no ens les podíem perdre, les primeres gangues, les millors compres.

Hem visitat les instal·lacions de la bugaderia de la FSFA, que està situada en Can Torras, i abasta tot el procés de la roba dels tres centres que componen la Fundació.

Un no parar de rentar, planxar, doblegar…

Gràcies per les vostres explicacions, ara ja coneixem el procés i recorregut de la nostra roba, des que la col·loquem bruta a les bosses, fins que torna neta a l’armari.

Les elucubracions d’en Miguel, és una secció creada per un dels nostres usuaris, on compartirà i reflexionarà sobre els tems que a ell l’inquieten.

El Miradors dels avions al Prat… tot un espectacle veure´ls aterrar i enlairar-se; …immenses balenes blanques.

Les trufes, de qualsevol manera estan delicioses, aquesta vegada la Isabel ens les presenta banyades en nous… una delicatessen.

Els astres ballen al seu antull, i fa que els mesos fluctuïn, sense que nosaltres puguem intervenir a la seva dansa.

AMICS, UNA ABRAÇADA, I JA SABEU… ANEM A MÉS!!!

Un tarannà de juliol (Núm. 101)

I l’estiu torna a obrir-se pas, després d’un hivern inestable.

La calor apreta i la platja comença a omplir-se de gent assedegada de sol i de llum.

Tic tac, tic tac, tic tac, el so que marca el rellotge… les anhelades vacances.

Uns dies de descans on és gairebé impossible no ser feliç; amics, família, festa…

El rellotge; sense piles i sense corda… es queda mut, i les manetes deixen de voltejar sobre sí mateixes, fent-nos sentir atemporals.

Les vacances es presenten amb la voluntat de materialitzar el posposat i de trencar amb la rutina que la resta de l’any ens marca.

El Tarannà de Juliol comença a apuntar-se a un incipient estiu.

Aquests nois dels aniversaris… que no em fallin que aquí estic jo per recordar-los-hi.

En les tradicions nipones ens hem endinsat aquest mes; curioses, originals i divertides.

Ens hem activat, al costat de la Gent Gran Activa, a les jornades que l’ajuntament d’Alella rendeix com a homenatge a la vellesa.

De gran vull tenir aquest esperit dinàmic i jovial que he viscut en aquestes jornades.

A l’Aquàrium hem vist els animals de les profunditats oceàniques, plàcids, tranquils… aguaitadors.

El Tibidabo, una excursió de les grans… una vegada a l’any, si, però que es gaudeix, com si no hi hagués un demà.

A la Fira d’Artesania, com sempre, hem compartit ball, festa i els treballs de tot un any, junts, ens sentim més feliços.

Sant Joan amb els seus sortilegis, fa que amb els petards, els mals auguris trobin enrevessats camins per trobar-nos.

El Calendari del Pagès, marca els esdeveniments més propers del mes.

Isabel, aquestes vacances em posaré les botes amb les teves receptes, adéu operació biquini!!!

Que siguin benèvols els astres aquest mes, que també ens mereixem un descans astral.

AMICS, VIVIU, SOMNIEU, ESTIMEU.
QUE A LA VIDA ELS DIES SÓN PERENNES.

BONES VACANCES I CARREGUEU PILES, QUE JUNTS TENIM MOLT TRAJECTE A RECÓRRER.
UNA ABRAÇADA

Un tarannà de juny (Núm. 100)

El número cent, aquest mes, publiquem el número cent d’un llarg periple que junts vam començar a mitjans de l’any 2009.

Mil històries, infinitat d’experiències i un llarg nombre d’esdeveniments que junts hem recorregut.

Pel camí hem deixat a alguns companys, i a altres nous hem conegut.

La nostra comunitat s’ha fet gran.

Som el que vam ser i serem el que som.

L’empremta de tots i cadascun dels que heu aparegut a Tarannà estarà sempre en cada paraula, en cada línia, a cada foto de les que s’han publicat.

I per no posar-me sentimental, us faré un resum d’aquest número.

Els aniversaris, que mes a mes sembla que es van multiplicant.

La fira d’Abril, ha brillat en tota la seva esplendor al pati de les Hortènsies, fanalets, palmes i tacons, s’han donat la mà amb els vestits de faralaes i els vestits campers

“¡¡¡Ole mi arma, el salero lo desbordamos por los cuatro costaos!!!”

Al Cosmocaixa, hem jugat amb teories, botons i màquines, on la ciència segueix experimentat i fent realitat mecanismes inimaginables

El Museu Picasso, l’escenari de les obres d’un extraordinari pintor, que ens ha obert el món de les sensacions amb les seves pintures.

Davant una mateixa obra cadascun, difereix, en funció de les experiències personals, o de les dispars personalitats dels que observen.

El primer Plenari de la FSFA, el primer de molts; i va ser un èxit, sobretot, per la representació molt important dels treballadors de la FSFA.

Us esperem en el proper.

El dia del voluntariat, és un petit homenatge als companys que sense cap remuneració, ens ofereixen part del seu temps.

Poc és per tant que ens donen!!!

El Calendari del Pagès ens marca els dies, les llunes, les efemèrides… un article de capçalera per a aquest mes.

Frases cèlebres, un nou apartat a la nostra revista que ens aporta una mica més d’erudició.

El Doctor Muñoz segueix amb la sèrie d’articles sobre la discapacitat intel·lectual. Interessant i il·lustrada lectura.

La cuina segueix sent rica, rica, si és la Isabel la que ens l’explica.
Amb les teves receptes, estic per muntar-me un restaurant…

Amb Urà en Taure, els astres van i venen amb una rapidesa inaudita, veurem el que ens costa suportar un planeta tan inestable i inquiet.

AMICS, MOLTES GRÀCIES PER AQUESTS CENT NÚMEROS, PER LA VOSTRA FIDELITAT I PER CREURE EN NOSALTRES.

SEGUIM AVANÇANT, UNS ALTRES CENT ENS ESPEREN.

Si us ve de gust saber més, podeu trobar la revista Tarannà en la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un tarannà de maig (Núm. 99)

Maig  esclata després d’un abril eclèctic, entre tempestes, calamarsa, neu, i dies amb un sol de justícia.

És el que té  l´abril, un mes inesperat, que no et deixa indiferent. Cada dia és més sorprenent que l’anterior.

I davant això Maig s’obre lluent, alegre i jovial, i ens convida a somniar amb la mar.

El Mes de les flors, del color, on els grisos van desapareixent, per tenyir de color gran part dels mesos que se sumen al calendari.

És el vestíbul de l’estiu ,  l’avantsala de la canícula.

Els aniversaris es segueixen multiplicant, i nosaltres que per molts anys puguem gaudir-los.

La Pasqua se’ns va presentar amb una gallina prenyada d’infinitat d’ous de xocolata, que va  repartint com qui dona una delicatessen per delectar un bon gourmet.

En els contes inclusius, ens hem endinsat en l’aventura vinícola de Jean Leon i la seva incursió al món i els personatges d’un Hollywood que solament coneixíem per la pantalla petita.

La festa grega, tot un món de cultura i civilització, on les muses de la poesia, la música i el teatre; de les arts la i les ciències, tenien un lloc destacat en la societat.

El MACBA, un món interior per descobrir darrere de cada quadre.

Sant Jordi, i tots els personatges de l’època, representats en uns jocs feudals dignes dels millors cavallers.

El Calendari del Pagès ens avança certs esdeveniments que sempre és important tenir en compte.

El Doctor Muñoz, segueix alliçonant sobre certes qüestions mèdiques que a nosaltres potser ens passen desapercebudes. La seva professionalitat ens dóna una visió més objectiva de qualsevol qüestió mèdica.
La Isabel i la seva gran capacitat per elaborar unes receptes culinàries, amb què el millor paladar s’afalaga.

I els astres, veritables mags d’allò desconegut, ens sorprenen, de vegades, amb esdeveniments que ni en nostra més dilatada imaginació haguéssim arribat a conjecturar.

Una abraçada amics.
Sempre fidels… Salut.

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.