Entrades

La Jean Bouin

 

Per la següent!!!

Seguint el ritme… Pausat o accelerat, ens adaptem al moviment…

Aquesta vegada és la Jean Bouin una cursa de caràcter popular que cada any es realitza a Barcelona en honor a Jean Bouin, jove promesa atlètica que va trobar la mort massa jove.

És un dels esdeveniments atlètics actuals més importants de la ciutat.

Disputada per primera vegada el 1920, és el segon esdeveniment atlètic actual més antic d’Espanya. L’organitza El Mundo Deportivo, donant-li un gran pes específic i convertint-la en una carrera internacional multitudinària i amb diverses categories.

Nosaltres participem en l’especial, són menys quilòmetres però la intensitat és la mateixa.

Nervis i emoció ens embarguen davant reptes com aquests, anem escalant posicions, travessant més murs, trencant més esquemes…

Corbes de vertigen i rectes atropellades, ens fan sentir la vibració de la competició, l’ànsia de guanyar…

Estrenem banderoles amb la insígnia la de la FSFA i la de les Hortènsies, llebres que recorren quilòmetres senyalitzant el camí a seguir… nosaltres presents i persistents.

Qui som, d’on som… feliços, orgullosos …

Samarretes noves que ens identifiquen, ja som l’equip, el grup que agrupa i descriu.

Gràcies amics, voluntaris, que carrera rere carrera sou el nostre millor suport, el nostre millor espònsor.

 

Ajuda a pujar equip!!!

Tenim moltes carreres a disputar, a gaudir…

 

 

Visita al Camp Nou

Can Barça és casa de tots, i per això ens han convidat a visitar-lo.

El Camp Nou és gran en extensió, nom i prestigi.

Ens hem sentit membres adoptius d’un club que és més que un nom o un lloc, és la identificació de la lluita, de la superació de grans assoliments, de batalles guanyades, i petites derrotes.

Desfetes que els magnifiquen, aprenent d’errors i superant-se en cada partit.
El Barça, una pedrera de jugadors extraordinaris, que amb una pilota entre les cames, fan que un ball … asseguri un triomf

Tiki taka, tiki taka, i el gol està assegurat.

Tècnica i precisió fan d’aquest equip una màquina precisa d’homes sincronitzats, que formen un ariet perfecte i harmònic.
Són lloats i guardonats internacionalment.

Cinc Copes d’Europa, vint-i-sis Lligues trenta Copes del rei… entre moltes més.
…I només parlant de futbol….

Ja que Can Barça aglutina equips en totes les seves modalitats, categories, i gèneres, sent en gairebé tots els més capdavanters del país amb un destacat reconeixement mundial

Un club amb uns valors humans de gran pes específic que s’inculquen des de les bases…. companyonia, solidaritat, esperit d’equip…

Can Barça significa victòria, força i cohesió.

Gràcies per una visita tan desitjada.

FORÇA BARÇA, FORÇA EQUIP!!!!

Catalunya en miniatura

Catalunya és gran, però vista en els seus matisos la podem assaborir millor.

Maquetes de pobles i ciutats que van creixent davant els nostres ulls, mirades inquisitives que escodrinyen cada racó, cada cantonada que potser és obviada a vista d’ocell.

A Torrelles de Llobregat hi ha un parc en miniatura que recull els edificis i entorns més emblemàtics de Catalunya.

És com un petit museu a l’aire lliure on recrear-te i passar un matí cultural i amè.

Botons que en prémer-los posen en moviment una ciutat interactiva que desplega el seu enrenou habitual.

Hi ha més de 145 maquetes perfectament simulades i mil·limetrades, corresponents a les quatre províncies catalanes, amb ports, atraccions, monestirs…

Pots fer-te una idea generalitzada del patrimoni cultural i arquitectònic de Catalunya, encara que té i posseeix molt més, tan sols és un petit exemple de l’original, de tot allò que hi ha per descobrir, i així després discriminar el que és més del teu gust i anar a visitar-lo.

És una curiositat que no t’exonera de cap excursió per qualsevol lloc que Catalunya ofereix, tan sols és un esborrall didàctic.

Tria destinació i gaudeix del que una Catalunya magnificada et convida.

Taller de la verema

La verema és per al poble d’Alella una de les festes més emblemàtiques que se celebren.

Els carrers, curulls de famílies i amics que es passegen despreocupadament, entre parades d’artesania, espectacles i el famós tastet de vins, caves i varietats gastronòmiques, dels millors restaurants de la població i els seus voltants.

Visites guiades als cellers més famosos, curiosos o representatius, on es pot fer un maridatge perfecte, amb una apetitosa tapa.

Terra de bon vi i bons caves, Alella es vanagloria i amb raó de les excel·lents collites que produeixen.

… i nosaltres, que no en som aliens, també hem fet el nostre petit homenatge a la verema contribuint, a la nostra manera, a la commemoració d’aquesta festa.

Això si, el vi i el cava ni tastar-lo…

Realitzem un mural sobre la festa i tradició del raïm.

És tot ben curiós… ens expliquen tot el procés… de la parra a l’ampolla.

Complex i laboriós, moltes vegades no som conscients de la complexitat d’un procediment, que en un principi sembla tan simple, però que en el fons comporta una elaboració llarga i minuciosa.

Degustem amb plaer el que la terra ens ofereix i que les mans dels homes transformen.

Cursa del Poble Nou

Davant els reptes, ens creixem orgullosos, aguerrits enèrgics…

Una altra cursa!!!

Córrer és una pujada de dopamina, una injecció d’endorfines que ens encoratja a continuar fent-ho en qualsevol cursa on ens sentim runners, corrent de la mà d’amics, treballadors i voluntaris de la FSFA, que ens presten una velocitat que a vegades, per diversos motius, ens falta.

Som els carros de foc, sabedors que qui ens condueix entre corbes, derrapatges, i pujades estretes, lluitarà, empenyerà, cridarà…. i ens farà sentir que l’esport no només és competició, sinó un grup amb una forma de ser viure la vida, d’entendre’ns, d’igualar-nos, de compartir una afició introduint-nos en un món quasi desconegut.

És una confiança plena, un tàndem únic i irrepetible, un mateix objectiu, una mateixa meta, dos corredors a l’uníson, la teva velocitat i el meu coratge, les teves cames, les meves rodes.

Mostrant que la multidiscapacitat no és un impediment, és una característica.

Trenquem barreres, creem nous motlles.

Camins nous que recórrer, les diferències es van escurçant, les distàncies són cada vegada més petites…

Inclosos, iguals però diferents, únics i irrepetibles, perquè contigus som excel·lents, més forts, més valuosos.

 

Gràcies companys, junts… Som els millors.

Platja i sorra

La mar ens porta dies de serenor, de tranquil·litat, de plaer…

Ens endinsem dins la seva fredor i alhora calidesa….

Fruint, fem castells de sorra.

Somiem sobre les onades, sota la calitja que bronzeja la nostra pell…

Dies que minven de claror quan avança el temps… tic tac, tic tac…

L’estiu ens transporta a llocs indeterminats, a horaris anàrquics, a la ruptura de la monotonia.

Dies que desdibuixem, creant noves dates, colors que brillen amb una intensitat que tan sols aquesta estació ens ofereix, hores que els rellotges desmarquen.

L’estiu és tant curt com intens, que en la seva brevetat gaudim, amb l’ànsia de no perdre’l abans d’hora.

La mar ens injecta dosi d’energia desbordada, que dosarem durant els mesos esdevenidors.

La mar, la terra, la teva companyia … I l’infinit.

Carrera solidària

Nosaltres, seguim, sumem, afegim, col·laborem…

Endavant, sempre avançant, creant i realitzant, participant, creixent…

La inclusió és una de les nostres premisses en el camp de la discapacitat, i de la mà d’Egoismo Positivo ens hem pujat al carro…

Egoismo Positivo és una plataforma que neix per a integrar, a través del running, a persones discapacitades en el món de l’esport.

Res ha de ser un impediment per participar i gaudir de qualsevol activitat, en aquest cas, esportiva.

Presta’m les teves cames, jo et prestaré les meves rodes, egoisme positiu, un egoisme sa, un intercanvi voluntari, on totes dues persones, guanyen quelcom.

Noves iniciatives, d’inserció, de visualització, de fer possible el gairebé impossible.

L’esport és una de les vies més interessant i completes, on l’individu pot sentir-se realitzat, formar part d’un grup, lluitar, guanyar, participar.

Una carrera inclusiva que ha estat possibles gràcies, als nostres amics i treballadors de la FSFA, que desinteressadament han ofert el seu temps i els seus coneixements per a fer realitat l’impensable.

El recorregut que fem junts és emprendre una carrera sense meta, quilòmetres que junts ens agrupa, ens conglomera.

Siguem egoista, siguem positiu, ser diferents ens iguala.

… I continuem corrent, perquè també, nosaltres, som runners.

Visita a la fàbrica del Cacaolat

No, no, l’aventura amb els productes de xocolata, no ha acabat, aquesta vegada la Cacaolat, ha obert les seves portes, de bat a bat, per poder veure i experimentar de primera mà com i on es fabrica un dels batuts més famosos i antics que coneixem.

Qualsevol hora és bona per a un batut de xocolata.

Al matí et desperta i a la tarda, t’injecta l’energia suficient per  continuar afrontant els embats del dia.

El seu gust varia en funció de la temperatura a la qual es pren, calent, temperat o fred.

Ens van explicar la història de l’elaboració i distribució del Cacaolat, una història àmplia i intensa, no exempta de contratemps, que amb enginy i superació van poder superar i solucionar.

És considerat el primer batut de fabricació industrial del món.

El cacau és el fruit d’una planta tropical, i els grans utilitzats en aquest cas, provenen de Costa de Marfil i de l Àfrica Occidental.

Hi ha diversos tipus de cacau, l’empleat per a elaborar el Cacaolat, és el del tipus foraster, el sabor més fidel des de l’any 1933, que és quan va aparèixer per primera vegada.

La varietat en grandàries i formats, els fa pràctics i suportables, podent així gaudir-los en qualsevol moment del dia.

L’envasament s’ha anat adaptant als nous temps, ajustant-se a les circumstàncies i necessitats que cada canvi temporal comporta.

Podríem fer una cronologia històrica ordenant tots els envasos de Cacaolat.

És més que curiós conèixer el procés d’elaboració d’un producte tan pròxim a nosaltres i del qual no et planteges ni quins van ser els seus inicis ni la seva continuïtat.

Com es fa el que prenem… tota una curiositat.

Fira de Santa Llúcia

La Fira de Santa Llúcia és el mercat emblemàtic de Barcelona, que dóna el tret de sortida a les festes nadalenques.

Abans del 13 de desembre, s’instal·len més de 200 parades.

Aglutinades al voltant de la Catedral de Barcelona, impregnen ja, d’esperit nadalenc, el barri antic de la ciutat.

Pels carrers el so de campanetes i nadales, recorre edificis, casa i comerços, començant a engalanar-se les parets de vermell i daurat.

Productes artesanals, figures nadalenques que decoren pessebres i arbres nadalencs.

Fileres de Tions sense aniversaris complerts, que han baixat dels boscos, nounats i despistats, buscant una llar on trobar caliu i suport.

Allà, engreixaran i engreixaran aquestes festes i a la nit de Nadal, cantant i a cop de bastó, es desprendran de tots els regals que han crescut a les seves rodones panxes.

Les imatges dels tradicionals caganers, immortalitzant a personatges coneguts, en qualsevol dels àmbits públics, són característics a les parada de la Fira.

És tot un honor i un homenatge que t’immortalitzin com a caganer.

Segons la tradició tenir-lo al pessebre, porta sort i alegria l’any que està per despuntar.

Ambient festiu i familiar, alegre, somrient…

 

Els preparatius del Nadal ens retornen a tots a aquesta indolent infància, on els somnis semblen tenir una tangible realitat.
On tot és possible, fins i tot que es colin per la xemeneia personatges màgics i extraordinaris.

 

Visita al Parc de Bombers

Sirenes, cascos, uniformes i mànegues… tot llest i preparat.

Camions lluents, cridaners i impol·luts, en la línia de sortida, expectants.

L’alarma pot saltar en qualsevol moment, i els bombers, amb els seus vestits ignífugs hi pujaran sense especular, veloços, diligents, sabent que el temps corre en contra seu.

El foc, misteriós i devastador, que destrueix tot allò que troba al seu pas, cedeix davant la intervenció d’homes i dones professionals de l’incombustible.

Fent front a incendis i deflagracions, res no pot quedar a l’eventualitat.

A cada intervenció els hi pot anar la vida, i d’ells depèn la d’uns altres, inclosa la dels seus companys.

Junts en nits de guàrdia i dies d’activitat, formen una fraternitat lliure de fissures.

Espatlla contra espatlla, bregaran amb el foc, el seu gran adversari, coneixent-lo, respectant-lo i tement-lo.

Capacitat, habilitat i intuïció, no mancats de tot això, els herois del foc combatran flames, brases, i espurnes, fins que les últimes besllums de fum es dissipin.

Cascos grocs o vermells, inconfusibles, homes i dones que, lliscant des d’una barra de metall, no dubtaran davant el soroll d’una sirena.

Visita al Mercat d’Alella

Al mercat d’Alella s’aglutinen una gran quantitat de llocs d’alimentació, agrupats en una diversitat d’oficis.

La majoria dedicats al consum domèstic, on les famílies proveeixen les seves neveres i rebosts.

Podem trobar-nos tota mena de productes nutricionals; fruites, verdures, peixos, carns, fruits secs, adobats, elaborats…

Varietat i originalitat, ecologia i qualitat.

Ingredients, que ja a la nostra imaginació, recreen plats exclusius amb els quals pretenem sorprendre els nostres comensals.

Hem visitat el Mercat d’Alella, petit, acollidor i replet de productes de temporada. L’ambient és càlid i familiar, els venedors, acostumen a conèixer, gairebé per endavant, els gustos dels seus clients, i aquests orgullosos, ho agraeixen.

Les parades del mercat d’oficis moltes vegades es transmeten de generació en generació, tradicions que passen de pares a fills, com si fos una religió.

Codis i secrets que milloren el producte i acontenten el client, que, generalment, és fidel i exigent.

Ells, somrients i professionals, esperen que a les seves parades la gent miri, comenti i compri.

Al marge de l’auge dels supermercats, oficis com a carnisser, fruiter, peixater, forner … seguiran proveint-nos de productes frescos i de qualitat.

El mercat de proveïments és i serà sempre on estiguin les parades de referència.

Visita al Museu de la Xocolata

Podríem dir que és una de les excursions més dolces…

La xocolata, la gran, unificadora de voluntats, de criteris, la pacificadora davant la disparitat, l’únic gust on els experts troben el seu nexe d’unió.

Amarga, dolça, amb llet o sense ella, mixturada amb fruita i licors és la icona dels paladars més sibarites.

Ningú no es mostra impassible davant tanta complexitat de gustos, de formes i de textures.

Freda o calenta, el seu gust esclata i inunda les papil·les gustatives de sensacions divergents.

La xocolata, emmotllada a qualsevol composició, esbossa imatges de morfologia desigual, de grandàries i formats heterogenis.

Al foc, la seva olor et convida a caldejar els matins d’hivern i a temperar les tardes de tardor.

Grans i petits li dispensen el mateix tracte i davant d’ella, inclinats, en gaudeixen, la comparteixen, l’assaboreixen i exultants… somriuen esquitxats de pintades negres.

La xocolata és la disfressa dels somnis ensutjats de marrons.