FSFA se prepara per ser referent en situació final de vida
Impulsar la planificació de decisions anticipades i aprofundir en la metodologia i la humanització. Així vol abordar la situació final de vida la Fundació Sant Francesc d’Assís. Per això, l’entitat especialitzada en persones grans i/o amb discapacitat va organitzar una sessió per tractar aquest aspecte ben lligat a la seva prestació assistencial.
Una quarentena de persones van participar en la sessió a càrrec de la doctora Carla Gutiérrez. La Directora mèdica de FSFA va començar la seva intervenció fent triar les persones assistents com voldrien morir. La preferència de la mort súbita per sobre l’oncològica, la insuficiencia orgánica o la demència, va topar amb la realitat.
«La mort súbita suposa un percentatge molt petit, la majoria de persones moren de demència o per malalties cròniques». Aquesta asseveració va servir per introduir un cas pràctic, arran del qual van compartir-se experiències i posicionaments sobre la situació final de vida.
Així, es va palesar que en SFV -que hom defineix com a “murimiento”- és clau la subjectivitat en el dolor i la qualitat de vida. Com clau és distingir amb claritat la situació final de vida de les últimes hores, per tal d’adequar l’esforç terapèutic.
Una adequació que depèn molt del diagnòstic i, en cas d’haver-hi, del document de voluntats anticipades. Per tant, aquests dos factors marcaran el sentit de l’atenció, des de l’ingrés fins al desenllaç, fins i tot, en el cas de les cures pal·liatives, orientades «no a allargar la vida, sinó a examplar-la», com va remarcar Gutiérrez.
A més a més, la qualitat de l’atenció en situacions finals de vida es veurà potenciada amb el registre i justificació de les diferents accions en la història clínica -«lo que no està escrit no existeix», va recordar la doctora. També, amb l’enfortiment de rols en l’equip multidisciplinar, «que ha de tenir la persona atesa com a centre», va afegir.
Necessitats formatives
Per tot això, es va insistir en la necessitat de formació en situació final de vida. Una formació que permeti identificar amb claredat aquesta situació i la detecció de necessitats, orientada a un maneig holístic i a l’adequació de l’esforç diagnòstic i terapèutic. L’objectiu: evitar mesures inútils, prioritzar la qualitat de vida i respectar les preferències de pacient i família.
També va apuntar-se la necessitat de formació en comunicació, tant pel que fa a notícies dolentes, com a la que s’estableix entre equip/pacient-familia i entre els diferents membres de l’equip multidisciplinar.
