Síndrome de la cabanya
La síndrome de la cabanya pot ser en aquests moments una resposta emocional, no un trastorn psicològic, a l’estat d’excepció i confinament al qual ens hem vist obligats a romandre.
Arriba l’inici de la desescalada i amb això, l’obertura al món, a la realitat, a l’exterior…
Després de passar tant de temps tancats moltes persones han creat una zona de confort, de seguretat, fins i tot dins de la incomoditat que representava el confinament.
Una costosa adaptació al confinament i ara una costosa adaptació al desconfinament….
És una sensació de por de sortir al carrer i/o al contacte amb altres persones.
El terme prové de principis del segle XX, en què els colons americans havien de passar llargues temporades de temps tancats a les seves cabanyes a causa de l’hivern i de la seva adversa climatologia. Davant aquest tancament experimentaven sensacions d’ansietat i depressió.
Les persones que pateixen aquesta síndrome, no són conscients del que els està passant, però és una sensació normal dins de l’excepcional que estem vivint.
Després d’un llarg període de temps obligatòriament aïllats del virus i sentint-se protegits a les seves cases, ha arribat el moment d’enfrontar-se a ell i a una realitat que havien defugit.
Sobtadament i d’un dia per l’altre, tot es va tancar, i el món va quedar reduït a la seva casa, fent d’aquest el seu entorn més segur. Ara, amb la desescalada, poden viure aquesta volta a la normalitat amb angoixa i inseguretat.
Després de llarg temps en què s’han rebut continus missatges de quedar-se a casa per a no infectar-se, per a no infectar, per a contenir i frenar la pandèmia… Ara assimilar un missatge diferent, per a algunes persones, pot ser difícil de gestionar.
És per aquesta raó que experimenten una espècie d’inquietud davant la possibilitat de relaxar les mesures restrictives imposades davant l’inici de la pandèmia.
L’important és no estancar-se. Les sortides graduals són el millor dels remeis, si es fan progressives i no forçades, veient que amb les mesures de seguretat i d’higiene que els professionals ens indiquen el risc de contagiar i de ser contagiats es minimitza.
La cabanya està al nostre interior, a l’exterior ens esperen uns nous inicis.
Més informació:
- https://itaepsicologia.com/que-es-el-sindrome-de-la-cabana-pautas-para-superarlo/
- https://www.uppers.es/salud-bienestar/terapia-y-psicologia/sindrome-cabana-miedo-salir-calle_18_2946570160.html
- https://www.20minutos.es/noticia/4241003/0/sindrome-cabana-miedo-salir-calle-tras-confinamiento-cuando-bajo-basura-vuelvo-descompuesta/
- https://cadenaser.com/emisora/2020/05/18/ser_vitoria/1589812493_840157.html
