La teva responsabilitat és la meva vida

Dins les circumstàncies adverses que ens ha tocat viure, hem d’aclimatar-nos d’una manera o altra a les noves situacions que envolten el nostre dia a dia.

No som els únics, ni els primers, ni, per desgràcia els últims, que han passat per unes realitats similars.

Contextos que han canviat significativament amb una rapidesa de vertigen.

Em sorprèn veure tot això, em descol·loca…. fins i tot m’espanta…

Però si cosa m’han ensenyat els meus monitors i educadors és l’adaptació a nous escenaris, a noves realitats….

No és fàcil, però si possible.

Al meu nucli de convivència faig tot el que fins ara feia: tallers, activitats… que van ampliant la nostra capacitat mnemotècnica i modelant les nostres motricitats.

Als companys i amics de les altres unitats de convivència els puc veure des de lluny, trucar-los per telèfon …

Ara per ara, el contacte està molt limitat….

I sí, els trobo a faltar, em falten les seves abraçades, els seus somriures, les seves trobades…

Qui m’ho hagués dit… Quan m’enfadava per qualsevol cosa…!!!

Ara no és temps d’aglomeracions, ni de festes multitudinàries ni d’esdeveniments tumultuosos… Poquets i recollits.

No hem de tenir por a aquest impàs a la nostra vida, és passatger, encara que se’ns faci molt llarg, feixuc  i intens.

Jo que estic fent aquest esforç, et prego que el facis tu també. Junts podem superar qualsevol adversitat que ens sobrevingui.

Remant a una, arribarem abans.

En aquests moments està a prova la nostra capacitat de solidaritat. No deixem de costat aquesta oportunitat.

Potser necessitàvem una clatellada de realitat per a adonar-nos que hem de ser més humans…

Que el que més trobem a faltar són a les persones, no les coses.!!!

Seguim units fins i tot a l’espai, per tu i per mi.

Les mesures de distància d’ara ens acostaran en aquest futur.

Sé que no em fallareu!!!

GRÀCIES!!!!