El pacient deprimit. Problemes en salut mental.
Tipologia de pacients amb depressió
A la pràctica clínica podem trobar tres tipologies de pacients amb depressió:
- Degut a una situació social penosa.
- Degut a una malaltia corporal, sobretot si causa dolor.
- Com a manifestació d’un trastorn primari de l’estat d’ànim, és a dir, d’un trastorn depressiu.
Símptomes i diagnòstic
A vegades es fa difícil arribar al diagnòstic, degut a que alguns pacients no expressen les seves emocions, i hem d’estar atents tant al llenguatge verbal com al no verbal.
Hem d’observar l’expressivitat facial per a la detecció de la disfòria.
La irritabilitat excessiva ens ha de posar a la pista, doncs acostuma a ser una conducta compensatòria de la depressió.
Una altra característica del deprimit és posar-se a plorar davant un comentari com: “Em sembla que vostè està més apagat- o trist- del que és habitual…”
Davant aquest tipus de comentaris, un pacient fins llavors contingut pot començar a plorar.
A la inversa, s’ha de sospitar del pacient que es declara deprimit, però que arriba perfectament arreglat a la consulta.
Hem de fer algunes consideracions abans d’emetre el diagnòstic de depressió.
Em primer lloc, la tristesa es pot trobar en quadres diferents dels esmentats.
Pot ser una reacció normal davant de problemes vitals, a més d’un símptoma gairebé sempre present en pacients que somatitzen i en psicòtics en algun moment de la seva evolució.
Solament podem pensar en un trastorn de l’estat d’ànim si la tristesa, o la incapacitat per trobar plaer en algun tipus d’activitat, és persistent i protagonitza la vida afectiva del pacient.
Les preguntes claus a respondre són les següents:
- Es tracta d’un episodi reactiu a una situació d’estrès psicosocial? En cas afirmatiu, pensar en un trastorn adaptatiu amb ànim deprimit.
- Estem en presència d’una persona amb múltiples episodis depressius greus, relativament greus, sense episodis eufòrics ni antecedents familiars de malaltia bipolar? En cas afirmatiu, cal pensar en una depressió major cronificada o en una depressió major recurrent, segons existeixin o no períodes d’eutímia (estat d’ànim normal) entre els episodis esmentats.
- Es tracta d’un pacient progressivament disfòric, l’estat d’ànim del qual fluctua en el temps, però que almenys en els darrers dos anys ha tingut dos dels següents símptomes: alteració de la gana, del son, pèrdua d’energia, de l’autoestima, de la concentració i desesperança ? En cas afirmatiu, pensar en una distímia.
- La disfòria es presenta en períodes de l’any ben definits, sobretot canvis estacionals? En cas afirmatiu, pensar en el trastorn afectiu estacional, que pot evolucionar amb símptomes lleus d’eufòria.
- Hi ha símptomes d’eufòria (mania o hipomanía) entre els símptomes depressius? Pensar en ciclotímia si es tracta de símptomes lleus (tant de l’ aspecte eufòric com depressiu), o en trastorn bipolar.
Diagnòstic diferencial de depressió en pacients ancians
Cal considerar: inici de demència, malaltia de Parkinson i hipotiroïdisme.
A. Inici de demència
La desorientació, l’apatia i la pèrdua de memòria es manifesten tant en la depressió com en la demència.
B. Malaltia de Parkinson
Comparteix amb la depressió la falta d’iniciativa i de concentració i l’expressivitat facial, en quadres inicials no es poden gairebé distingir.
C. Hipotiroïdisme
Podria ser fàcil distingir entre les dues entitats: hipercolesterolèmia, intolerància al fred, hiporreflexia (reflexos de baixa intensitat), bradipsíquia (pensament lent), bradicàrdia, són símptomes de l’hipotiroïdisme.
Dr Antoni Luis Muñoz
