Fenotip conductual de les persones amb síndrome de down i intervencions psicoeducatives
Quan plantegem pautes d’intervenció psicoeducativa en persones amb síndrome de Down hi ha molts factors a tenir en compte, habilitats cognitives i adaptatives, salut de la persona, estratègies prèvies d’intervenció en aprenentatges, personalitat i les consegüents respostes pròpies de la persona a les intervencions, família i entorn en què es produiran els aprenentatges.
Estudis conductuals desenvolupats respecte a les conductes de les persones amb discapacitat, han centrat l’atenció en els fenotips conductuals. Aquests estudis han trobat patrons conductuals d’espectre ampli, coincidents en persones amb el mateix síndrome, igual que succeeix amb el fenotip orgànic que els identifica, amb tota la variabilitat individual possible i que els diferencia d’altres síndromes. (1)
Aquestes característiques ens ajuden als professionals a plantejar intervencions adaptades a la persona, establint bases psicopedagògiques fruit d’aquests estudis fenotípics. Així doncs, si sabem que les persones amb síndrome de Down, en el processament de la informació, els estímuls visuals els integren amb major facilitat que els auditius, els utilitzarem els dos, usant eines de suport visual com a element integrador de l’aprenentatge i així estimular la seva intel·ligència, tenint en compte que les competències cognitives de les persones amb síndrome de Down són molt diverses també.
És important, doncs, treballar des de la infància per desenvolupar processos lògics en la vida quotidiana que els permetin desenvolupar procediments cognitius (López Melero, 2005)
Quan plantegem contextos d’aprenentatge amb persones amb síndrome de Down, tenim en compte aquestes característiques pròpies del síndrome en els processos cognitius, les habilitats adaptatives, la comunicació, la socialització.
En els processos cognitius, la lentitud per processar i codificar la informació i dificultat per interpretar-la, elaborar-la i respondre als seus requeriments, fa que els resulti dificultós en major o menor grau, els processos de conceptualització, abstracció, generalització i transferència dels aprenentatges. Altres aspectes cognitius afectats són la desorientació espacial i temporal, i els problemes amb el càlcul aritmètic, en especial el càlcul mental (Lopez Melero, 1991).
En aquest context, el treball en l’adquisició d’aprenentatges requereix ser reforçat amb constància, elements motivacionals, per diferents vies sensorials i d’experimentació. Alhora que treballar el què s’ha après en diferents contextos per consolidar i poder aplicar el que han après a altres situacions.
Les dificultats en el treball autònom els pot portar a la inacció, la negació o a la resistència. Per aquest motiu, des de ben petits s’ha de fomentar el treball exploratori davant aquestes dificultats amb l’objectiu que prenguin interès a resoldre-les, des de demanar ajuda a arribar a executar-ho per si mateix. La constància de les persones que l’acompanyen i els elements motivacionals en aquest procés, de nou són essencials.
L’obstinació o la compulsió com a característiques conductual poden ser elements facilitadors de l’aprenentatge si de ben petits es dirigeix cap a les competències a adquirir a través d’hàbits de treball. Aprofitar aquest element és essencial en l’aprenentatge, ja que alhora es poden redirigir possibles trastorns de conducta derivats d’aquesta obstinació si la persona dirigeix aquesta obstinació a evitar situacions no plaents però necessàries per a una màxima autonomia i salut.
Pel que fa a la comunicació, la tendència a abreujar frases i una reduïda modulació emocional fa que l’expressió estigui més afectada que la comprensió, lligada aquesta última, al treball visual dels processos cognitius plantejats anteriorment. Per treballar l’expressió, l’observació i la imitació és un dels seus punts forts i els ajuda a adquirir nou vocabulari i modulacions que en la infància potser no els són necessaris, però que a la vida adulta i a l’ampliar els cercles socials de relació, els resultaran molt útils.
En la competència social no només juga un paper important la comunicació i l’entorn en el qual es desenvolupen, sinó també l’ús de les noves tecnologies com a elements generadors de continguts d’interès per tota la població en general sent una gran eina per treballar el retraïment social. Participar en projectes comunitaris des de la infància, formals o informals, permet ampliar les opcions de participació i inclusió social.
En conclusió, l’aprenentatge continuat individualitzat a través d’estratègies multisensorials pràctiques en situacions diferents, treballant de la concreció a l’abstracció (Stenberg, 1988), la constància junt amb la flexibilitat i el vincle amb les persones que ajuden a la persona amb síndrome de Down a adquirir coneixements i hàbits d’autonomia en totes les esferes, permeten el repte de la inclusió educativa i social que altres tenim vers ells. I que ells, des del moment que tenen consciència de si mateixos i de formar part d’una comunitat, comparteixen amb nosaltres.
Des d’aquesta perspectiva hem de garantir els drets com a ciutadans de les persones amb Síndrome de Down, i donada la idiosincràsia de cada individu, cal que garantim una bona atenció precoç durant la infància i també terapèutica durant tot el procés de vida per tal que puguin assolir una vida plena en l’edat adulta i en la vellesa, quan apareixen malalties neurodegeneratives.
Les reformes fetes en l’àmbit legislatiu com l’escola inclusiva o la reforma del Codi Civil en la transformació dels suports a la capacitat jurídica de les persones en situació de discapacitat intel·lectual, avalen les actuacions encaminades a potenciar la plena inclusió de les persones amb discapacitat amb els suports individuals necessaris. Promovent també la inclusió escolar, l’autonomia, la participació ciutadana, un oci de la qualitat i la inclusió laboral. Aquestes reformes permeten que persones amb un mateix diagnòstic, però amb habilitats adaptatives i desenvolupaments cognitius ben diferents, puguin desenvolupar una vida amb suports específics, podent dur una vida plenament normalitzada o accedint a recursos socials de suport per aquells que ho necessiten.
Us convido a que visiteu la web: EXIT21.org vinculada a la Fundació Catalana Síndrome de Down una web de notícies feta per persones amb discapacitat on mostren la seva visió periodística tant del món de la discapacitat i de la síndrome Down com de notícies d’altre interès.
Bibliografia:
(1) Veure estudi: Behavioural observations in children with Down’s syndrome. Pueschel, Bernier y Pezzullo, 1991
Estimulación cognitiva en personas adultas con síndrome de Down. Inma Mateos, Roser Fernández, Olga Bruna, Sara Signo, Mercè Gimeno, Myriam Guerra, Glòria Canals.Artículos Nº/38 junio 2021
El fenotipo conductual en el síndrome de Down Jesús Flórez Fundación Síndrome de Down de Cantabria Fundación Iberoamericana Down21
Programación educativa para escolares con síndrome de Down. Emilio Ruiz Rodríguez
Fundación Síndrome de Down de Cantabria
Articulo profesional: El porqué de algunas conductas (Fundación iberoamericana down21. Canal Down21.org)
Revista internacional de audición y lenguaje, logopedia, apoyo a la integración y multiculturalidad. ISSN: 2387-0907, Dep. Legal: J -67- 2016 Volumen 2, Número 3, julio, 2016 http://riai.jimdo.com/ 204
Propuestas de intervención educativa en síndrome de Down. (Proposals for educational intervention in Down syndrome.) Noelia Ruíz Vallejos Graduada en Educación Infantil. Universidad de Jaén (España) Noeliar_vallejos@hotmail.com Páginas 204-211
Coordinadora de l’article:
- Montse Marco Anguera
Direcció Tècnica CR Les Hortènsies
