Dia Internacional del Treball Social
L’altre dia vaig tenir una conversa molt interessant amb els dos alumnes de pràctiques de Grau de TS de la UB que aquest any han estat assignats a la nostra Fundació. Durant la mateixa, vaig voler reflexionar amb ells sobre el nostre paper com a professionals del TS. Volia saber la visió que tenien les persones del seu entorn respecte l’abast dels seus estudis i alhora la seva pròpia. La veritat és que un dels motius principals que sempre m’ha motivat a l’hora de poder comptar amb els / les alumnes de pràctiques de Grau de TS en la nostra Institució, a banda de seguir en contacte amb la il·lusió pròpia del que comença un camí nou, ha estat la possibilitat de poder transmetre’ls el que considero és l’essència de la nostra professió.
L’acompanyament vital sense prejudicis, amb visió de potenciació de capacitats, amb una base d’empoderament i de responsabilitat compartida, de forma temporal, i sempre orientat cap a la recerca d’una evolució personal i de canvi desitjat. La nostra aparició ha de ser sempre viscuda des del màxim respecte per la situació de l’altre. La capacitat d’empatia ha d’estar molt present al igual que la consciència de que la nostra influència serà la que l’altre vulgui que sigui. No hem d’oblidar que a l’acompanyar processos vitals, la nostra visió és limitada a una temporalitat determinada. La persona té una història de vida prèvia i posterior. Ens estem enfocant en un moment determinat.
Les eines que portem a la nostra motxilla laboral, moltes d’elles derivades de la nostra experiència professional, dels estudis realitzats i de la nostra capacitat d’entendre la nostra professió com acompanyament en el processos de canvi personal, ens ajudaran en moltes ocasions; però considero que l’autoconeixement i el treball propi de creixement personal són claus per poder fer front al dia a dia de la nostra tasca diària. Estem en contacte permanent amb les emocions, de vegades amb la preocupació extrema, el patiment relacionat amb la pèrdua, l’estrès derivat de mancances bàsiques greus, la injustícia social, etc… Comptem, en la majoria dels casos, amb una capacitat de resiliència molt desenvolupada. Aquesta ens permet poder adaptar-nos a situacions de canvi continu.
Amb tot això penso que continua sent molt important el fet de continuar reivindicant el nostre paper en aquesta societat, la importància del nostre rol com agents claus en l’acompanyament del canvi personal i comunitari. Aquest darrer és un camp, el de treballar amb la comunitat, en el que considero cal que estiguem cada vegada més presents i amb el convenciment que la nostra aportació ajudarà a facilitar el canvi col·lectiu. Aquesta reivindicació l’entenc des de la formació continuada, la professionalitat ben entesa en el nostre treball diari, el compromís amb els nostres objectius i decisions, la fidelitat als propis valors, i el transmetre a cada persona atesa la idea de que estem al seu costat. Estic convençut que aquest acompanyament hauria de ser sense prejudicis, des de l’empatia i el respecte absolut.
Per últim, en aquest dia tan assenyalat pel nostre col·lectiu, voldria aprofitar per reconèixer la feina dels / les nostres predecessors/ es que en situacions, considero molt complicades, van continuar lluitant per tal de poder dignificar la nostra professió. Desitjo que aconseguim visualitzar molt més la nostra tasca diària, facilitant una visió professional i propera de la mateixa.
Xavier Martín
Director de Treball Social i Atenció l’Usuari– FSFA
