Visita al Museu de la Xocolata
Podríem dir que és una de les excursions més dolces…
La xocolata, la gran, unificadora de voluntats, de criteris, la pacificadora davant la disparitat, l’únic gust on els experts troben el seu nexe d’unió.
Amarga, dolça, amb llet o sense ella, mixturada amb fruita i licors és la icona dels paladars més sibarites.
Ningú no es mostra impassible davant tanta complexitat de gustos, de formes i de textures.
Freda o calenta, el seu gust esclata i inunda les papil·les gustatives de sensacions divergents.
La xocolata, emmotllada a qualsevol composició, esbossa imatges de morfologia desigual, de grandàries i formats heterogenis.
Al foc, la seva olor et convida a caldejar els matins d’hivern i a temperar les tardes de tardor.
Grans i petits li dispensen el mateix tracte i davant d’ella, inclinats, en gaudeixen, la comparteixen, l’assaboreixen i exultants… somriuen esquitxats de pintades negres.
La xocolata és la disfressa dels somnis ensutjats de marrons.
