Visita al Museu Picasso

Sempre havia sentit a parlar d’en Pablo Picasso, però desconeixia la seva obra, encara que sabia que era un dels grans.

Quan vaig trepitjar el museu per primera vegada i vaig contemplar una exposició d’obres tan extensa i variada, no sabia realment per on començar, encara sort que el nostre educador ens va fer de cicerone.

L’època rosa, l’època blava… Tot artista passa per clarobscurs on la seva creació es fa gran, ferotge i reflexiva.

A cada obra, tant l’artista com l’observador perceben sentiments i sensacions molt dispars, fins i tot de vegades t’assalten records, vivències, i empatitzes més amb el pintor.

Cadascun de nosaltres gaudim de les obres d’en Picasso a la nostra manera.

Inclinant caps, dreta, esquerra… m’acosto, m’allunyo, i àdhuc en la distància, percebo objectes diferents.
Però… que vol dir, l’autor, entre que sentiments oposats es debat… és el gran misteri de l’art, en qualsevol de les seves modalitats.

El Museu Picasso ens va oferir un taller sorprenent, dibuixar-nos i que ens dibuixin.
Com em veig… com em veus.

Les mirades de sorpresa entre nosaltres es multiplicaven, la imatge que tinc de mi mateix i la que tenen els meus companys de mi, és totalment dispar.

Em vaig sentir estrany en mirar al meu col·lega …

D’ambdues imatges en farem una, dos, o diverses realitats, això ja depèn de cadascun.

Ara no sé com mirar-me… com mirar-te…

Solament et diré company, que amb els teus ulls o amb els meus, ets el mateix que he admirat i estimat sempre.