Sóc d’abans de la guerra
Jo vaig néixer a Doña Jimena, Jaén; fa ja algun temps…
Vamos; Un any abans de la guerra.
Vaig veure la llum durant la segona república; vaig sentir parlar d’un tal Alfonso XIII, de la guerra civil, de Franco….
Però a mi el que m’agrada és en Juan Carlos i la Sofia. Tot i que en Felipe, el nen, també és molt maco, pero lo he tratao menos.
He enterrat a sis papes i n’he conegut a vuit…
De Pío XI a Francisco I; perquè jo sóc “mu” de missa; ara que em costa moure’m, la veig els diumenges per la televisió.
Trobo a faltar el panecito que em donava el capellà enmig de la cerimònia, però d’altra banda…
Jo sóc molt devota; sobretot de la meva Verge dels Àngels, li reso poc, la veritat; però “arguna” cosilla ya le he “pedio”; si és que és “mu güena”…
Amb la meva mare em portava molt bé. I amb el meu pare també eren “mu “buenos els dos.
El meu pare treballava en el camp i ens portava tomàquets i patates.
No teníem molts diners, però no ens faltava de “ná”.
La meva mare cosia “mu” bien i em feia uns vestits “mu” bonitos.
De petita em donaven uns atacs “mu “raros. La meva mare deia que no era res i que no em preocupés, però que jo nens….
Ni parlar-ne; que els tingués la meva germana i “el Frasquito” que per això s’anaven a casar.
-Digo chiquilla….. !!!Que m´ha pegao la mula tordaaaa, la tordaaa!!! Que mala que essssss la puñetera…
Y la chal-latona… que no para!!! …no me deja dormir….
¡¡¡Ni una galleta de las que me trae mi Mariluz le voy a dar!!!
Aquí les senyoretes són mu “güenas”, “arguna” és una mica revenía, però es porten “mu” bien amb mi; em porten lanita i de “tooo”.
Crida’m a la meva Mariluz i digues-li que vingui… que vull veure-la… que la trobo a faltar…
¡¡¡Cántame la canción de la tordaaa!!!
La Isabel, esbossant el seu habitual somriure, t’acaba traient el millor dels teus. Té aquesta habilitat de fer que les preocupacions es descongelin i una onada de tendresa et recorri de punta a punta del cos
Amiga, ens veiem després… i ja saps…
Te canto “La Torda”.