Dimecres de cendra
L’enterrament de la sardina dóna sepultura al carnestoltes a la tabola, l’alegria, la bogeria i la gresca.
Ara vénen dies de recolliment, reflexió, i dejú.
L’enterrament simbòlic de la sardina ens retorna de cop a la realitat, al nostre dia a dia, a no poder amagar allò que som.
La caducitat del temps i al penediment pels excessos comesos durant el relaxat període que el rei del carnestoltes ens ha regalat.
Fins al mateix revolucionari Don carnestoltes és obligat a romandre en una solemne foscor.
Que la Donya és molta Donya.
I comença la quaresma, amb els seus quaranta dies i les seves quaranta nits…
Lo ràpid que es diu i lo lent que passa…
Donya Quaresma rígida, austera i carcanyol fa més por que goig,
És l’antítesi del Rei de la disbauxa
La setmana de la passió en contraposició als 40 dies flegmàtics i foscos de la quaresma.
Quietud, apatia, contenció…
Encara que nosaltres no ens casem amb les penes, que d’aquestes hi ha moltes i variades.
A Donya Quaresma ens la berenem i seguim tan festers com sempre.
Apa vella Quaresma ni amb les teves set cames ens atrapes!!!
El dimecres de cendra la festivitat és fixa.